Benet XVI a Barcelona: fe, esperança i caritat

Enric Puig –CR Poc abans de les onze del matí del passat dissabte, les campanes de la basílica de Sant Pere, a Roma, repicaven per anunciar al món, el traspàs del papa emèrit. Anunciaven un esdeveniment, tocaven a morts, associat a una persona, Benet XVI. Ens recordaven, també que ens ha deixat un home savi amb la paraula i amb els silencis, un refinat teòleg, home de fe, esperança i caritat. S’ha dit que era més teòleg que Papa. Recordo els fulls ciclostilats que recollien el seu pensament teològic. Corrien per la facultat de teologia, quan jo n’era alumne, altament considerats i majoritàriament seguits.

Per mi i estic ben segur que, també, per a molts d’altres, el toc de les campanes, la persona que les motivava, restarà associat per sempre a la visita del Papa a Barcelona per dedicar la basílica de la Sagrada Família. Tot el temps que va estar entre nosaltres mostrà una actitud acollidora, respectuosa, atenta, interessada pel que havia vingut a fer i per les persones amb qui compartí l’esdeveniment.

A la basílica de la Sagrada Família, la dedicació de la qual era el motiu del viatge, en arribar al portal de la Glòria, davant la porta coneguda com la del Parenostre, demanà amb el gest i la paraula, com estava previst, que fos oberta i, contemplant el que les portes deixaven veure de l’interior, aturà la processó d’acòlits, diaques i preveres, bisbes i cardenals concelebrants que en nombre d’uns 1.200 el precedien. Situat a l’inici de la nau del temple, mostrada en tota la seva magnificència, restà immòbil, corprès pel que els seus ulls veien: les dimensions del temple, l'harmonia estructural i els jocs de llums. S’aturà, corprès, per contemplar-ho, i la processó també.

L’atenció a les persones fou palesa en les múltiples salutacions, previstes o espontànies, a personalitats, però també a la multitud de col·laboradors en els diversos serveis i moments de les activitats del dia: escolans, autoritats, concelebrants, membres de les forces de seguretat, cantaires, bisbes i cardenals, cuiners i cambrers del dinar, personal de manteniment, fidels que s’apropaven, infants acollits a l’Obra del Nen Déu i les seves famílies. No calien massa paraules, la mirada que acull, l’encaixada de mans afectuosa, la pregària fervorosa compartida.

Fou una visita amb un programa equilibrat: fe, esperança i caritat. “Ha sido un día inolvidable”. Paraules darreres que el papa Benet XVI em va adreçar en acomiadar-me d’ell, abans de pujar a l’avió que l’havia de retornar a Roma. El sentírem proper i ens feia sentir a prop d’ell. Ens mirava amb interès i afecte, a les persones i als esdeveniments que se succeïen.

La dedicació de la Sagrada Família, un testimoni més del seu servei a la fe

El repic de campanes de la basílica romana, anunciant el seu traspàs, actualitza el record d’aquella jornada i ens referma en la valoració del Papa. Moltes persones el recordem amb afecte i agraïment. El sentiment d’absència de presència ens parla d’eternitat prop de Déu.

Benet XVI, el Papa, després d’una llarga vida de servei a l’Església, ens ha deixat. Roman en nosaltres, però, el record del dia de la dedicació de la Sagrada Família. Un testimoni més del seu servei a la fe, l’esperança i la caritat. Per ell, “un dia inoblidable”.

Enric Puig Jofra SJ. Va ser el coordinador diocesà de la visita de Benet XVI a Barcelona del 7 de novembre de 2010.