El testament espiritual de Benet XVI: "He pogut comprovar com les aparents certeses contra la fe s'han esvaït"

CRLa Santa Seu ha publicat aquest dissabte al vespre el testament espitirual de Benet XVI elaborat pel papa emèrit el 29 d'agost de 2006

Testament espiritual. Benet XVI

Quan miro enrere en aquesta última hora de la meva vida, al llarg de les dècades que he recorregut, primer veig per quantes raons he d'estar agraït. Dono gràcies en primer lloc a Déu mateix, donant de tot bon do, que m'ha donat la vida i m'ha guiat en diferents moments de confusió; sempre m'ha aixecant cada vegada que començava a relliscar i sempre tornant-me a donar la llum del seu rostre. De manera retrospectiva, veig i entenc que fins i tot els trams foscos i cansats d'aquest camí van ser per a la meva salvació i que precisament va ser en els que Ell em va guiar bé.

Dono les gràcies als meus pares, que em van donar la vida en un moment difícil i que, a costa de grans sacrificis, amb el seu amor em van preparar una llar magnífica que, com una llum clara, il·lumina tots els meus dies fins avui. La fe lúcida del meu pare ens va ensenyar a nosaltres fills a creure, i com a signe sempre s'ha mantingut ferma enmig de totes les meves adquisicions científiques; la profunda devoció i la gran bondat de la meva mare són un llegat que mai podré agrair prou. La meva germana m'ha ajudat durant dècades de manera desinteressada i amb afectuosa cura; el meu germà, amb la lucidesa dels seus judicis, la seva vigorosa resolució i serenitat de cor, sempre m'ha obert el camí; sense el seu continuat precedint-me i acompanyant-me no hauria estat capaç de trobar el camí correcte.

Agraeixo sincerament a Déu els molts amics, homes i dones, que Ell sempre ha posat al meu costat; per als col·laboradors en totes les etapes del meu viatge; pels professors i alumnes que Ell m'ha donat. Els hi confio tots agraïts a la seva bondat. I vull donar gràcies al Senyor per la meva bonica pàtria als preralps de Baviera, on sempre he vist resplendir l'esplendor del mateix Creador. Dono les gràcies a la gent de la meva terra perquè sempre hi he pogut tornar a experimentar la bellesa de la fe. Prego perquè la nostra terra segueixi sent terra de fe i, si us plau, estimats compatriotes: no deixeu que la vostra fe es distregui. I finalment agraeixo a Déu tota la bellesa que he pogut experimentar en totes les etapes del meu viatge, especialment a Roma i a Itàlia que s'ha convertit en la meva segona pàtria.

A tots els qui he fet mal d'alguna manera, els demano sincerament perdó.

El que vaig dir abans als meus compatriotes, ara ho dic a tots aquells de l'Església que m'han estat confiats en el meu servei: manteniu-vos ferms en la fe! No us confongueu! Sovint sembla que la ciència -les ciències naturals d'una banda, i la recerca històrica (en particular l'exegesi de la Sagrada Escriptura) de l'altra- són capaços d'oferir resultats irrefutables en contrast amb la fe catòlica. He viscut les transformacions de les ciències naturals des de temps remots i he pogut comprovar com, al contrari, les aparents certeses contra la fe s'han esvaït, demostrant que no són ciència, sinó interpretacions filosòfiques només aparentment amparades en la ciència; així com, a més, és en el diàleg amb les ciències naturals que la fe també ha après a entendre millor el límit de l'abast de les seves afirmacions, i per tant la seva especificitat. Fa seixanta anys que acompanyo el camí de la teologia, sobretot de les ciències bíbliques, i amb la successió de diferents generacions he vist enfonsar-se tesis que semblaven inamovibles, demostrant-se com a simples hipòtesis: la generació liberal (Harnack, Jülicher, etc.) , la generació existencialista (Bultmann, etc.), la generació marxista. He vist i segueixo veient com la raonabilitat de la fe ha sorgit i ressorgeix d'una confusió d'hipòtesis. Jesucrist és realment el camí, la veritat i la vida, i l'Església, amb totes les seves mancances, és realment el seu cos.

Finalment, demano humilment: pregueu per mi, perquè el Senyor, malgrat tots els meus pecats i mancances, m'aculli a l'estada eterna. A tots els qui m'han estat confiats, s'adrecça la meva sincera pregària dia rere dia.

Benedictus PP XVI