Després de portar dies i hores caminant, una parella jove busca recer a l’hostal. La dona està embarassada. No hi troben lloc. Ella està a punt d’infantar. A corre-cuita, com poden, s’aparten del poblat. El naixement del seu fill requereix intimitat. Al camp dels pastors, en un abrigall, improvisen l’acollida. La Vida esclata sota un cel esquitxat d’estrelles. L’omnipotència de Déu s’expressa aquí a través d’un nen fràgil i vulnerable. Josep i Maria el miren embadalits. Experimenten una barreja de sentiments. Per un instant, rebobinen aquest darrer any. La seva mare recorda la salutació de l’arcàngel: « No tinguis por, Maria» (Lc 1,30). L’espòs de la seva mare reprodueix el seu somni en el que va tenir l’aparició d’un àngel que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por» (Mt 1,20). A la mateixa contrada hi ha uns pastors que viuen al ras i de nit es relleven per guardar el seu ramat. Són persones conscients i sempre en actitud vigilant. Els apareix un àngel. El veuen envoltats de llum i s’espanten molt. Els diu: «No tingueu por» (Lc 2,10). Quin pot tenir por d’un nadó tan tendre? Quan Déu apareix en la vida d’una persona, sigui directament o a través dels seus missatgers, la primera reacció acostuma a ser la por. Implica entrar en una altra dimensió que es nodreix de confiança, intimitat, joia... Al cap i a la fi, de llibertat i d’amor. La por ens retalla la llibertat i ens impossibilita l’amor. Esvaïda la por, l’àngel continua parlant als pastors: «Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria» (Lc 2,10). Jesús es la bona notícia. La gent senzilla com els pastors o les persones que el recerquen com el savis vinguts d’Orient... viuen una gran joia. Herodes i personatges de la seva mena voldran matar-lo. Per això, Josep i Maria, amb el nen acabat de néixer hauran d’exiliar-se a Egipte. Quan no tens por ets capaç de viure un compromís a fons, d’allunyar-te de les teves seguretats, d’acarar sense defallir dificultats impensades, d’afrontar nous reptes... No és estrany que en la vida espiritual, segons llegim a l’Evangeli, la primera actitud que cal desactivar és la por.
Els poders mundans ens volen inocular la por fins al moll de l’os. Ens tenen atemorits. La misericòrdia de Déu ens foragita la por i ens invita a viure l’amor amb llibertat i joia. Jesús, el nadó vulnerable, ajagut a la menjadora, en ho recorda cada Nadal.
Bon Nadal a tothom!!!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.