Salta al contenuto principale
By Jordi Llisterri i Boix .

Ja em perdonaran perquè sembla que no hi hagi altre tema. Però el país viu el moment que viu i el nostre regne també és d’aquest món.

Dilluns vaig seguir per internet l’emissió de la missa de celebració de la concessió del títol de Basílica al Santuari de Meritxell, que s’ha fet coincidint amb el dia de la patrona d’Andorra i festa nacional del país dels Pirineus. La missa va ser presidida pel cardenal Antonio Cañizares al costat de l’arquebisbe Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra. No hi busquin tres peus eclesials al gat. Només és que Cañizares la presidia com encara prefecte de la Congregació per al Culte, que és la secció encarregada de tramitar aquest tipus de peticions basilicals.

Seguint la missa, no he pogut evitar pensar en aquell acudit clàssic de l’independentisme català: que el que ens convindria és annexionar-se a Andorra. El cas és que sense cap mena de problema en la missa de la diada nacional al presbiteri s’hi situava ben visible una bandera andorrana. També la cinta per adorar a la imatge de la Mare de Déu lluïa els mateixos colors nacionals. Tota la missa en la llengua oficial del país. Fins i tot el ritual, que Cañizares ha fet l’esforç de pronunciar en català, amb un accent més que notable, com també ha fet en l’inici de l’homilia. L’acte era respectuosament emès per la televisió estatal, amb el mateix respecte que el Govern seguia la missa i després s’ha acostat a venerar la patrona. Al capdavant, el mateix cap de Govern, Antoni Martí, que divendres va ser rebut pel papa Francesc per poder-li agrair, personalment i en nom del Govern, la concessió del títol de basílica al santuari nacional. Finalment, en acabar la missa, abans de la processó de sortida i dels goigs a la Mare de Déu, tots els fidels drets cantant l’himne nacional d’Andorra. Tot el sembla que es fa en un país normal.

Vist això imagino. El cardenal Cañizares presidint una missa amb la bandera catalana a l’altar, una cinta quatribarrada per adorar la Moreneta i acabar amb el Cant dels Segadors... No. No m’ho imagino, suposo que seria caure en una denuncies que ha fet el mateix Cañizares en la llarga homilia: quan ha dit que “l’amor universal de Crist s’obre a tothom” i “no s’enclaustre en localismes i particularismes que sempre separen, assequen i esterilitzen”.

Però també imagino Cañizares en una missa amb una gran bandera espanyola a l’altar, cintes rojigualdas, i acabar amb la Marxa Reial. Llavors, des de l’altre cantó, li dirien de tot. Espanyolista! Espanyolista!

No sé si calen tantes banderes, cintes i himnes en una missa de la diada nacional. Jo no tinc cap incovenient que cada nació faci el que cregui amb els seus símbols. I en aquest sentit el coprincipat episcopal d’Andorra afegeix una singularitat especial. Però la polèmica assegurada si es fes amb la bandera espanyola o la catalana, deu ser perquè encara no estem en un país normal. I no els amagaré unes certes ganes de tancar ja aquesta carpeta i no haver-se de llevar cada dia justificant el que som i el que volem. Si som més apocalíptics o integrats. O discutint si la bandera ha d’estar un metre més a prop o més lluny del presbiteri.

Bona Diada a tothom.

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.