Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri - CR)  Una demanda de suport a la iniciativa social que treballa al costat de l’administració. Aquesta és la petició que ha formulat aquest dilluns Josep Oriol Pujol, director general de la Fundació Pere Tarrés, en el dinar organitzat per Tribuna Barcelona en què han assistit 300 persones entre representants del món polític, social i ONG.

Josep Oriol Pujol ha lamentat que en casos “excepcionals” que tenen ressò en els mitjans de comunicació, com el cas Millet o l’accident on van morir dos nens practicant en una activitat de lleure a la Riera de Merlès, l’administració “se sent obligada a legislar de forma reactiva i ens complica la feina de les entitats socials”. Per això, ha demanat a l’administració pública que sigui "capaç d’explicar que el risc existeix en tota activitat humana i que l’administració no pot arreglar-ho tot”. Pujol ha assegurat que “se sorprendrien de la quantitat de Fundacions que s’estan plantejant un canvi d’estatuts per passar al protectorat d’un ministeri com a resposta a les estrictes normes dictades reactivament després del frau del Palau de la Música”.

Josep Oriol Pujol ha emmarcat aquesta reflexió en la reivindicació de “la necessitat d’una societat civil com un contrapunt que visualitzi interessos diferents als dominants”. La base d’aquesta necessitat està en un model actual econòmic que produeix buits que no estan coberts ni per l’Estat del Benestar, ni pel mercat: “La societat civil, les persones, captem amb molta més sensibilitat, per la proximitat, les necessitats socials”.

Com a director de la Fundació Pere Tarrés ha expressat la "preocupació que les entitats no lucratives que van sorgir amb voluntat d'atenció a les persones passem a ser considerades només ‘operadors’ que en lliure concurrència puguem optar a la gestió de concursos per a la prestació de serveis i prou".

Com exemple ha posat les empreses constructores que amb la implantació de la Llei de la Dependència han obrert noves vies de negoci amb divisions de serveis assistencials i que se’ls estan adjudicant la prestació de diversos serveis socials. Pujol ha destacat alguns greuges que impedeixen competir amb igualtat de condicions a les institucions i empreses d’iniciativa social, com l’actual regulació de l’IVA: “El model de contractació pública està pensant per fer autopistes i carreteres  no per a per entitats que presten serveis a les persones”.

“La infància fora de l’aula no està sent atesa suficientment”

La Fundació Pere Tarrés és una entitat diocesana que es dedica a l'educació en el lleure i als infants. Bona part de la intervenció està centrada en aquest col·lectiu. Josep Oriol Pujol l'ha focalitzat en els riscos de la infància més vulnerables. Ha remarcat que els serveis de la Fundació s’han anat ampliat de l’esplai setmanal a les activitats diàries i al reforç escolar. “La infància fora de l’aula no està sent atesa suficientment”, ha conclòs per demanar més atenció a l’educació no formal: "si volem avançar com a país, si volem uns ciutadans plenament persones, no podem descuidar espais educatius amb una funció preventiva i que promocionen l'infant, com ho és l'educació en el lleure".

Pujol també ha explicat que durant la propera legislatura plantejaran aquest tema com una prioritat: “Serem molt pesats”. I ha posat com a exemple que "no té cap sentit que el mestre tingui les condicions laborals i les ràtios d'alumne per aula que té, mentre l'educador que ensenyarà a menjar als nostres fills (responsabilitat que també hem delegat a l'escola) estigui contractat per una multinacional del càtering incomplint les ràtios educatives o fins i tot el conveni col·lectiu d'educació en el lleure perquè l'escola no el pot pagar. I no el pot pagar perquè moltes famílies tenen dificultats per fer front a aquest servei".

L’actual situació de crisi demana respondre a situacions de la pobresa infantil que es visualitzen "en absentisme i fracàs escolar, en abandó pràctic dels menors que viuen des de molt petits sense cap referència adulta amb criteri, amb problemes de nutrició desequilibrada i fins tot insuficient, amb un risc de desequilibri psíquic cinc vegades superior al de la mitjana de la població". Pujol ha xifrat l’infància en risc d’exclusió en un 17% de la població.

No hi ha hagut esclat social

Josep Oriol Pujol també ha apuntat alguns dels motius que han evitat l’esclat social a Catalunya malgrat la crisi i els índexs d’atur, entre ells, l’economia submergida, “els cigrons i l’arròs que reparteixen les parròquies”, la solidaritat familiar i els serveis de l’administració local.

El director general de la Fundació Pere Tarrés ha destacat que avui hi ha a Catalunya 100.000 persones ocupades al tercer sector, un dels àmbits que ha continuat generant ocupació els darrers anys. També com a coneixedor del món dels joves i del voluntariat,  ha recordat que “la idea que la joventut està perduda ja es troba en els clàssics grecs”

"Estat del benestar, societat civil i sentit comú" era el títol de la conferència que el director de la Fundació Pere Tarrés ha pronunciat davant de representats d’entitats com Càritas, Creu Roja, el Banc del Aliments o l’ONCE; del conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, i la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila; i altres persones del món polític com l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, el president d’ERC, Joan Puigcercós, la presidenta del Grup Parlamentari Socialista, Manuela de Madre, i diputats i regidors de tots els partits polítics. També hi han assistit diversos representats de l'arquebisbat de Barcelona i d'entitats cristianes i ordes religioses.

Podeu veure la ponència completa aquí i aquí.