Tres segles de la Congregació dels Dolors de Badalona: “Era adaptar-se o morir”

AINA ARGUETA -CR La imatge més tradicional de les confraries i congregacions és la d'una marededeu plorant portada a les espatlles de fidels un Dijous Sant. Però darrere d’aquestes processons hi ha molta més activitat. L’exemple el trobem a Badalona amb la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors que enguany celebra 300 anys. Des de l’any de la seva creació, el 1723, l’entitat ha estat testimoni dels canvis de la societat. “Les congregacions que no s’han adaptat als nous temps han mort”, analitza Joan Rosàs, prior de la congregació. “A la Guerra Civil Espanyola es va seguir amb el culte en la clandestinitat i així hem arribat fins avui”, explica.

“Tenim 300 anys d’història perquè ens hem anat actualitzant en cada moment”, declara. En el passat existien dues congregacions diferents, la d’homes i la de dones. Un fet que permetia a les dones que controlessin els seus propis diners, una pràctica poc habitual en l’època. En l’era moderna, totes dues es van unificar en l’actual Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.

D’altra banda, la congregació de Badalona posseeix una de les imatges de la marededeu més antigues que es conserven, dissenyada per fer processons. La imatge representa el moment que a la Mare de Déu li treuen Jesús mort dels braços, “per això té aquest semblant sorprès barrejat amb tristesa”, explica Rosàs. La figura es vesteix, encara avui en dia, amb un protocol associat a les reines.

Els congregants mantenen les processons i les tradicions perquè son part del patrimoni cultural de la ciutat, però no funcionen amb “la mentalitat del segle XVIII”, declara Rosàs. L’entitat ha anat diversificant la seva activitat i actualment són els que organitzen la pregària per la unitat dels cristians a la ciutat. El prior recorda que, no fa tants anys, tenir tracte amb heretges era molt mal vist i que l’Església ha avançat molt cap a l’ecumenisme.

L’aparador principal de l’entitat és la processó. Rosàs explica que molta gent vol pertànyer a la congregació perquè les veu al carrer. “La nostra feina no és fer processons, però no deixa de ser un camí d’entrada”, raona. Fan tres a l’any, però ser congregant és molt més que sortir Divendres de Dolors, Dijous Sant i Diumenge de Pasqua en una processó. “Ens dona una imatge del segle XVIII molt bonica i folklòrica, però després s’adonen que hi ha moltes més coses, és un ganxo”, conclou.

L’activitat de l’entitat és constant durant tot l’any, amb almenys una trobada al mes. A partir de la festa de la Candelera al febrer i fins a Setmana Santa hi ha trobades setmanals. Passada Quaresma, les trobades mensuals solen ser de pregària.

Esdevenir congregant

Per entrar a la congregació s’ha de fer un any de noviciat. En ser un orde tercer, no han de fer vots, però durant tot l’any els futurs congregants es formen amb un mestre de novicis sobre la història de l’orde, realitzen una revisió de l’activitat i la regla de vida. “No és que ens hàgim ajuntat els bons, més aviat els dolents”, bromeja el prior. Els novicis fan una formació de vida comunitària i finalment fan un compromís per seguir les activitats de treball de vida interior.

Un cop ja s’és congregant, els compromisos són variats. “Ser congregant implica tenir una regla de vida, és a dir, una vivència personal i íntima amb unes obligacions concretes en l’àmbit privat”, aclareix Rosàs. El més tradicional és resar la corona dels Dolors cada dia. El prior reconeix que dubta “que la majoria dels congregants actualment resin la corona cada dia”. Segons ell, és una forma de pietat que no va de la mà amb el tarannà i el ritme de vida de l’actualitat. Tanmateix, hi ha un compromís d’oració i de relació personal amb Déu. “No és un ‘jo faig la meva vida i Déu està allà en una altra esfera’, és més que Déu està dintre de cadascun de nosaltres si no tenim el cor tancat”, explica.

Les congregacions com la de la Mare de Déu dels Dolors son d’orde seglar, de laics, d’un orde religiós. Els frares fan vot de castedat, de pobresa i d’obediència. Els congregants no els fan, però han de viure una espiritualitat propera a aquests vots. “Més que una solució material de les coses, és una actitud en la vida diària”, clarifica Rosàs.

Un futur al davant

L’espiritualitat cada cop més es queda en l’àmbit privat. A diferència de les confraries que han tendit més al culte extern, la Congregació de Badalona sempre ha prioritzat l’activitat interna. “En aquest sentit, ja ens va bé la situació actual, és el nostre tarannà”, anuncia Joan Rosàs.

Històricament, a Badalona hi havia de 100 a 200 congregants de mitjana. “Ara professions en fem molt poques i enterraments en fem molts”, detalla el prior. Amb tot, l’any passat va unir-se un jove de 20 anys a l’entitat. Joan Rosàs opina que no és un problema particular de la Congregació dels Dolors, és un problema general de l’Església. “Intentar retornar a èpoques pretèrites, no té sentit”, diu.

“Diuen que els cristians han de ser la sal de la terra. Si tu una olla l’omples de sal, allò no t’ho pots menjar. Allà ha d’haver-hi patates, verdures, peixet i una mica de sal que li doni gust. Pretendre que tota la societat sigui un terrós de sal, no deu ser molt evangèlic tampoc!”, explica Rosàs. El prior assegura que es tracta de fer el que han de fer, fer-ho de debò i “no encaparrar-se en ser una multitud de gent”.