Glòria Barrete -CR Es pateix perquè s’emmalalteix, però el patiment pot ser també causa de malaltia? Aquesta aparent simple pregunta amaga complexitats profundes que l’àmbit sanitari i mèdic ja fa algun temps que comença a qüestionar-se. Sovint alguns problemes que s’aborden mèdicament tenen el seu origen en quelcom més enllà de la malaltia, com el patiment o la culpa. La XVIII Jornada del Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa -SAER- del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu posa el focus en aquesta qüestió el 10 de novembre. L’aforament presencial a la jornada ja és complet, però encara queden places a l’assistència virtual de la jornada.
Segons la visió de les diferents tradicions religioses i filosòfiques existeixen dos tipus de patiments: un natural i irrenunciable, i un altre artificial i optatiu, com a resultat de la nostra relació amb els fets dolorosos que ens ocorren. Amb totes aquestes qüestions sobre la taula, s’abordarà en aquesta jornada el concepte de la culpa i el seu vincle amb alguns dels malestars de l’ésser humà.
La jornada, que es desenvoluparà entre les 9 h i les 14 h i reunirà professionals experts en psicologia, espiritualitat i neurologia, comptarà amb diverses ponències, on es tractaran temes com el paper de la culpa en les diverses cultures i tradicions espirituals, i una taula rodona on diversos professionals debatran sobre culpa, salut i patiment.
“Part de la tasca que des dels serveis com el nostre duem a terme és fer comprendre al personal sanitari que el patiment humà té una connotació també i sovint espiritual”, afirma Antoni Boix, responsable del SAER Sant Joan de Déu.
Ell defensa que qui té un background religiós s’atreveix a utilitzar l'adjectiu espiritual en el lloc que altres col·loquen l’adjectiu emocional. El que té clar, però, és que “l’espiritualitat al final del que va és d'entendre el meu lloc en el món, de la inserció existencial, de saber com la meva vida encaixa i on, i des d'aquí la malaltia és un gran desafiament”.
Les experiències de patiment, explica Boix, “són punts d'inflexió en la nostra biografia, i la malaltia és una experiència d’aquestes". Cal, doncs, demana, “estar atents i saber escoltar com la persona o pacient està fent aquesta interpretació de l’experiència “perquè sigui de la manera més saludable possible”.
Per a Boix, l’experiència religiosa té una dimensió espiritual i una dimensió institucionalitzada. “Té un component d'experiència personal inefable i una altra dimensió social, cultural, de construcció de convivència”. En base això, explica, l'experiència religiosa l’entén com a positiva, vitalitzant, alliberadora. Després, però, hi ha el component cultural del fet religiós que busca més l'estabilitat social. “De vegades això deriva en la perpetuació d'un determinat statu quo i aquí és on de vegades s'articulen discursos que sacrifiquen l'individu en pro de la comunitat”.
Parla sobretot d’algunes cosmologies més retributives que tenen un discurs similar al de “et toca 'pringar' perquè alguna cosa has fet”. És davant d’aquest paradigma de pensament que Boix defensa que quan s’atén la persona concreta la feina important que han de fer els acompanyants espirituals és la de “rescatar aquestes arrels alliberadores que tenen les tradicions i allunyar les punitives i de proves divines”.
I això, afirma, “no es restaura amb analgèsics”. La restauració potser és en clau d'arreglar el que he espatllat, i si no és possible doncs fer quelcom positiu relacionat, o de vegades el simple fet de penedir-se de l'error ja et transforma. “Aquestes són vies de redempció per a la culpa que diem moral”.
Es pot ser en aquests conceptes, del patiment i la culpa, molt categòric i dogmàtic, reconeix Boix, “i afegir patiment secundari al que està vivint la gent”. O es pot mirar la creu de Jesús, o des d'altres tradicions orientals acollir la contingència humana, i suscitar la resposta compassiva. “Al capdavall es tracta d'això, el patiment forma part de l'experiència humana i la resposta més divina que li podem donar és la compassió”.
La jornada, que té un caràcter anual, està pensada com un espai periòdic de trobada amb tothom que estigui interessat en la interacció del benestar espiritual amb la resta de benestars personals: el biològic, psicològic, emocional, social i relacional, amb la convicció que tots aquests estan interconnectats.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.