Salta al contenuto principale
Catalunya Religió Sab 3/09/2022
Anna M Rifa

Ramon Bassas -CR  Enganxo l’Anna M. Rifà ultimant el contingut d’un retir de mindfulness que prepara, com altres vegades, a Santa Elena de Solius, amb la Cristina Cama. Serà els dies 17 i 18 de setembre. “Tant en el terreny personal, com ara aquest retir i altres formacions que faig, com en el professional, em dedico a acompanyar”, resumeix l’Anna M. Rifà. Professionalment, ha dissenyat i creat el programa ‘Escola atenta per les escoles Vedruna de Catalunya. “A mi” –segueix “m’omple molt acompanyar les persones en el caminar per la vida, perquè puguin trobar pau, serenitat i descobrir qui són i què estan cridades a ser”. 

Però tu et vas formar en història i arqueologia clàssica, oi?

—Després de centrar-me en aquests estudis, tot combinant-ho sempre amb la docència a l’ escola Vedruna Vall a Terrassa, on ja n’havia sigut alumna, els he anat ampliant amb postgraus, màsters i altres formacions pel gust d’aprendre i de conèixer. Sento un gran amor pel coneixement. Així doncs, l’estudi de llengües clàssiques i modernes m’ha ajudat, m'ha acompanyat i m’acompanya sempre.

I com és que vas agafar aquesta direcció?

—Des de ben petita, ja sentia les ganes de vetllar i ajudar els altres, de compartir, i així els altres, menys afortunats, poguessin sentir en  mi una crossa sobre la qual sostenir-se i poder avançar tot sentint-se acompanyats. Des d'aleshores, sempre en constant aprenentatge, i en una constant recerca personal pel sentit de la vida i per l'autoconeixement, vaig començar fa anys un camí de profunditat i de plenitud. També cal afegir la meva educació cristiana i benedictina…

Benedictina?

—Sí, per mi Montserrat ha estat sempre un referent. Em va ajudar en la recerca de profunditat i plenitud vital. Els meus grans amics el pare Miquel Estradé i el pare Cebrià Pifarré han format part d’aquest camí vital.

I com t’ha anat a tu, personalment?

—Doncs mira, aprofundir en l’acompanyament espiritual, i en altres eines per a viure en més presència i atenció des de l’amor, la bondat, l’amabilitat, la compassió, entre d’altres, m'ha ajudat i m’ajuda a viure el dia a dia més agraïda.

Si haguessis de triar, mirant enrere, quin diries que és l’estiu de la teva vida?

—M’has fet pensar, perquè jo he tingut la gran sort d’ haver gaudit de molts estius. De ben petita i adolescent amb la meva família a l’Empordà, lloc d’on ve la família materna, i a la Vall d’Aran, que els meus pares van descobrir els anys seixanta. Jo he continuat anant-hi amb la meva família. El meu cor està també allà. Però…

Però?

—Però si n’he de triar un, te n’explico un de quan era jove. Vaig marxar a Síria, Jordània i Israel. Va ser un regal poder estar allà. Fer un recorregut per aquests països plens de cultura i de restes arqueològiques de la mà d'un gran biblista, el meu amic el pare Enric Cortès, gran coneixedor de l’ arqueologia cristiana; t’asseguro no té preu. Jo vaig dedicar uns quants estius a fer excavacions arqueològiques. Quin gran aprenentatge! Va ser com sentir i viure els avantpassats, portant a la vida la memòria dels morts. Els amics que hi vaig fer, i els moments viscuts encara són al meu cor!

Però de tots aquells estius, tu tries el d’aquell any a Síria, Jordània i Israel. Per què?

—Doncs perquè, a part de veure el que qualsevol turista pot visitar, jo vaig tenir la gran sort d’accedir a certs indrets que no tothom podia ni pot. I en vaig aprendre molt! Va ser un moment màgic, de descoberta. Vam poder visitar Palmira o Petra sense turistes. La sensació d'estar sola allà tan lluny de casa, de contemplar tanta bellesa, va despertar en mi, encara més, les ganes de continuar aprenent. Em vaig sentir tan plena i afortunada… La vida m'havia regalat aquell moment! L'any següent tornaria a Terra Santa.

Ah sí?

—Sí. Després d'aquell viatge vaig començar a estudiar hebreu. Cada llengua ens apropa a una cultura, a una vida, a un pensament, a una manera d'entendre i de saber.

I ara, com els passes els estius?

—Ara, ja casada amb en Joan i amb les meves filles Mariona i Laia, he tingut la gran sort de continuar gaudint amb la meva família de molts estius. I realment se’m fa difícil d’escollir-ne un. Hi ha hagut tants moments plens de felicitat, d'amor, de vida, de plenitud… Han estat estius de veure créixer les meves filles, de gaudir amb elles i sentir-me sempre feliç.

Digue’m quin seria l’estiu que t’agradaria viure que encara no hagis viscut, doncs.

—Em fas una pregunta difícil de respondre. Sempre demano salut per a tots i per a mi, per a poder gaudir d'allò que arriba amb tota la seva grandesa. Tampoc m’agrada planificar-ho tot molt, perquè et pot portar a no viure-ho com et penses que seria. Les expectatives poden portar a viure desenganys. Ara bé...

Però segur que en tens algun al cap.

—Doncs potser una de les coses que m'agradaria fer i viure és el Camí de Sant Jaume. Fa anys que a casa en parlem i deu ser que encara no ha arribat el moment. 

Em sembla que no trigarà gaire, oi?

—Estic segura que quan sigui serà, segur que la vida s’encarregarà de que ho visqui si considera que ha de ser així.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Immagine
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.