La defensa de la llengua propia

Sabem de retruc que aquest és un dels temes més polititzats, més objecte de polèmiques, més objectes de malentesos i, fins i tot, de batalla dialèctica sense pietat, el tema de la llengua, el tema de defensa de la llengua pròpia, i en particular m'estic referint, òbviament, a la llengua catalana. Dos subratllats, primer, no vivim una situació de bilingüisme, vivim una situació de diglòssia. És a dir, la llengua vulnerable, la llengua fràgil, la llengua que és petita pel que fa al número de parlants, pel que fa a la seva presència en els mitjans de comunicació de masses, i pel que fa a la seva presència en el cinema, és el català. D'aquí que em sembli necessari, em sembli just, em sembli propi, d'un país com Catalunya, que té la llengua catalana com a pròpia, que la preservi, que la defenci, que en tingui cura, especialment a les institucions i també, òbviament, en els processos educatius. (...)