El Govern impulsarà l’acord ‘Religions per la llengua’

(CR) Aquest dijous s’ha fet públic el paquet de mesures del Govern per impulsar el català en els diferents àmbits del Departament de Justícia, que inclou la tasca de la Direcció General d’Afers Religiosos. Consideren que la llengua és una eina d’integració social de primer ordre i que cal consolidar-la també entre els col·lectius religiosos. Per això s’han compromès a treballar un acord per visualitzar el paper i el compromís de les diferents confessions i entitats religioses envers el català.

Segons el diagnòstic de la conselleria, el català és una llengua minoritària entre les diferents religions no catòliques. De fet, segons les dades presentades, l'ús exclusiu del català representa un 2,6% al total de 1.344 centres de culte de les religions no catòliques. I el 21,7% utilitzen el català i el castellà. Pel que fa a les religions catòliques, el Departament de Justícia exposa que, fins ara, no disposen de dades. Subratllen que són unes dades que es començaran a recollir properament per tenir-ne un registre documentat.

Per respondre a aquesta realitat, des del Departament han previst diverses mesures en el marc d’Afers Religiosos, com són l’elaboració d’un pla de foment del català específic; l’impuls de l’acord ‘Religions per la llengua’ amb les entitats religioses; l’extensió del Programa de parelles lingüístiques interreligioses; la millora de les dades del Mapa religiós de Catalunya i del Baròmetre d’Opinió Política del CEO; l’elaboració de guies d’acollida lingüística amb la col·laboració d’entitats socials, la consolidació del canal de cinema espiritual a FilminCAT i subtitulació de pel·lícules de la Mostra de Cinema Espiritual; i el reconeixement dels projectes –a través de subvencions i ajuts– que inclouen actuacions de promoció del català.

"Una feina per garantir els drets lingüístics"

“La situació del català a l’àmbit de la justícia és delicada. Calia fer un esforç; és una responsabilitat del govern de Catalunya i òbviament del Departament de Justícia que l’ha d’entomar en primera persona per revertir aquesta realitat”. Ho ha afirmat aquest dijous la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, durant la presentació del primer paquet de mesures que posarà en marxa el Departament per fer front a les males xifres de l’ús del català a la Justícia.

Es tracta del nou Pla de foment del català que, per primer cop, vertebrarà un conjunt d’actuacions concretes per impulsar el català en els diferents àmbits de la conselleria, més enllà dels jutjats i l’Administració de justícia. La titular de Justícia ha ressaltat que “revertir aquesta realitat és una feina que hem de fer també i sobretot per garantir els drets lingüístics: els drets lingüístics de tota la població”.

Sobre la diagnosi amb què s'ha estat treballant aquests darrers mesos, Ciuró ha exposat que revela dades que mostren un escenari "dramàtic" en relació amb els usos del català a la Justícia.

Malgrat les males xifres al Departament, la directora general d'Afers Religiosos, Yvonne Griley, assenyalava que cal posar de relleu el "paper cabdal de les diferents religions en el manteniment de la llengua i la cultura catalana". Així ho deia en una entrevista a Catalunya Religió en què destacava que, en un moment en què el català pateix altres riscos, cal "tornar a difondre i valorar el compromís de les religions amb el català".

El nou paquet de mesures i la diagnosi prèvia és un treball que s'ha realitzat des de l'octubre del 2021. Un compromís que el Departament va anunciar a la primera compareixença al Parlament de Catalunya. A aquests efectes es va constituir el Grup de coordinació interna, un equip de 27 persones que durant aquest temps han estat fent una feina extra per fer la diagnosi a partir de la qual ha estat possible dissenyar, elaborar i començar a implantar les mesures de xoc.