Quin és el potencial diplomàtic del Vaticà per frenar la guerra a Ucraïna?

(Laura Mor/Roger Vilaclara –CR) El conflicte bèl·lic a Ucraïna obre diverses les opcions al Vaticà per col·laborar en la restauració del diàleg i la pau amb Rússia. Fins ara, ha transcendit la visita del papa Francesc a l’ambaixada russa davant la Santa Seu. En aquesta trobada amb l’ambaixador rus Alexander Avdeev, el Papa va expressar la seva preocupació pels atacs militars de Rússia. En la mateixa línia de diàleg, el secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin va explicar dilluns que el Vaticà s’ha ofert per mediar entre els dos països en guerra. I aquest dimecres Ucraïna ha demanat públicament que Francesc intervingui en el conflicte.

La possible mediació de la Santa Seu –i més en concret del papa Francesc– en el conflicte a Ucraïna estaria alineada amb el magisteri o la doctrina social de l’Església. Així ho sosté Manuel Manonelles, que és patró de la Fundació Catalunya Religió, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i professor associat de Relacions Internacionals de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna - URL.

Com a analista de política internacional, considera que “la inestabilitat serà un dels aspectes definidors del futur immediat de la regió”. I que “el perill d’una nova atmosfera de guerra freda a Europa és més que evident”. En aquest marc situa una possilbe acció vaticana amb tres possibles camins, tant en la gestió del curt termini, com especialment a mig termini.

Les relacions amb el patriarcat de Moscou: “valor afegit”

Per recuperar la confiança entre les parts, Manonelles apunta en primer lloc que “caldrà un esforç de llarga durada”. I assenyala que “és ben conegut el paper tradicional de la Santa Seu en proporcionar un canal per a l’intercanvi diplomàtic discret i la diplomàcia de segona via”.

Les relacions entre la Santa Seu i el Patriarcat de Moscou són “un valor afegit” que situa com una segona possible via diplomàtica. Segons el professor, poden esdevenir “un canal addicional per dur a terme aquests esforços diplomàtics”. Aquest vincle s’ha fet evident en la recent trobada, el mes de desembre, de Francesc amb el metropolita de Volokolamsk Hilarion Alfeyev, president del Departament de Relacions Exteriors del Patriarcat de Moscou.

Però també sis anys enrere, el 2016, amb la trobada a l’Havana, a Cuba, entre el papa Francesc i el Patriarca Ciril de Moscou. En aquella ocasió, van signar una declaració conjunta on van demanar “a la comunitat internacional que actuï urgentment per prevenir l’expulsió posterior dels cristians de l’Orient Mitjà”. Tots dos van fer “una crida a la comunitat internacional a unir-se per posar fi a la violència i al terrorisme”. Aquest “treball conjunt” a Síria, per evitar l’expulsió dels cristians, és un precedent a tenir en compte.

I encara hi ha un tercer camí per recórrer la via diplomàtica entre la Santa Seu i Rússia. “No s’ha de subestimar el reconeixement per part d’Ucraïna del paper potencial com a mediador del papa Francesc”, apunta Manonelles. Així ho van expressar ja a mitjans febrer i aquesta mateixa setmana ho ha tornat a fer Iryna Vereshchuk, viceprimera ministra ucraïnesa, en una intervenció en directe a la televisió del país. Si s’obre aquesta porta, Manonelles creu que “l’administració de Biden hi hauria de ser a priori favorable”, tenint en compte que el president dels Estats Units és catòlic.

Reforçar l’arquitectura multilateral

A més d’aquests tres possibles esforços diplomàtics, Manonelles alerta que cal reforçar la diplomàcia multilateral: “Un dels efectes col·laterals d’aquesta crisi és el perill creixent que l’arquitectura multilateral que ha governat la seguretat i la cooperació política a l’Europa de la postguerra freda esdevingui irrellevant i marginal”. I fa una referència particular a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i al Consell d’Europa.

Per això, veuria amb bons ulls una visita del papa en aquestes insitucions, com a part d’una estratègia més gran. Sense oblidar que cal explorar aquestes relacions més enllà d’Europa, amb accions a les Nacions Unides: “Aquest perill de marginalitat és extensiu no només a l’esmentada arquitectura multilateral paneuropea, sinó també a nivell mundial”, apunta.

El setembre de 2020 Francesc va defensar el multilateralisme en un discurs en vídeo, per a les Nacions Unides. Tant en aquell discurs, com el que va fer el 2015 a Nova York, va recordar a l’assemblea els fonaments de la Carta de Nacions i de la construcció jurídica internacional. I va apuntar la necessitat de “la pau, la solució pacífica de les controvèrsies i el desenvolupament de relacions d’amistat entre les nacions”.