Sistach: "La Sagrada Família serà basílica"

Sí, amb motiu de la dedicació del temple presidida pel Sant Pare, ja podrem dir amb tota propietat: la «basílica de la Sagrada Família». Pensant en l’acabament de tot l’exterior del temple, somio que es pugui fer en setze anys i coincideixi així amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, 1926-2026. I somio que el nostre estimat servent de Déu pugui ser declarat beat ben aviat en una joiosa celebració litúrgica a la basílica de la Sagrada Família. Per tal que aquest somni esdevingui realitat cal que els cristians admiradors de Gaudí ho demanem amb la nostra pregària.

El Papa dedicarà el matí del dia 7 de novembre l’església de la Sagrada Família i aquesta advocació fa referència directa a la Família de Natzaret, però es refereix a totes les famílies que han d’emmirallar-se sempre en les virtuts i la santedat dels membres d’aquella família: Jesús, Maria i Josep. El Papa desitja estar al costat de famílies concretes que viuen avui enmig de dificultats, d’esperances i d’il·lusions. Això ho farà la tarda del dia 7 de novembre visitant l’Obra Benèfico Social del Nen Déu, que té la seva seu al Guinardó. Allà es trobarà amb famílies que tenen fills amb síndrome de Down i altres dificultats. Aquesta Obra és una fundació diocesana de l’any 1892 que s’ha confiat a les Religioses Franciscanes dels Sagrats Cors. Aquesta Obra té una escola, un dispensari de dia i a Tiana té un taller ocupacional i una petita residència, en procés de construir-ne una de més gran. Visitant aquesta obra, el Sant Pare desitja manifestar el seu interès per totes les institucions de l’arxidiòcesi que treballen al servei de les persones necessitades. El Papa beneirà la primera pedra de la nova residència que es construirà a Tiana per acollir els nois i noies amb síndrome de Down, especialment quan no poden comptar amb la cura dels seus pares.

La notícia l’han rebuda amb molta alegria i satisfacció, perquè tindran el Sant Pare Benet XVI a casa, i podran parlar i pregar amb ell. Penso que serà un encontre molt emotiu. Aquesta institució és una autèntica família integrada per totes les persones: els patrons, les religioses, els mestres, els alumnes, els facultatius i infermers, els monitors i les famílies. Són famílies que estimen molt els seus fills i aquests fills estimen molt els seus pares i familiars. Ho dic per experiència, ja que els conec per algunes trobades que he tingut amb aquestes famílies i perquè tinc una neboda amb la mateixa síndrome que és un tros de cel, i que és el centre de tota la família.

És molt significativa, perquè és el barri on he viscut sempre fins que vaig anar de bisbe a Tortosa. Tanmateix aquest no ha estat el criteri per escollir l’Obra del Nen Déu perquè el Sant Pare pugui visitar i estar amb les famílies i els seus fills infants, adolescents, joves i també adults. Aquesta institució estava des de fa uns anys al carrer Dos de Maig i per millorar els serveis s’ha pogut construir la nova seu que vaig beneir no fa pas gaire temps. El treball que fa molts anys realitzen les religioses amb els altres col·laboradors és molt important i molt necessari per a moltes famílies que s’esforcen per tenir cura del seu fill amb discapacitats. Antoni Gaudí mentre construïa la Sagrada Família, la «catedral dels pobres» al barri del Poblet, molt senzill i força deixat, va construir al costat del temple unes escoles per acollir i educar els infants que no tenien escolarització.

El Sant Pare ve a Barcelona a dedicar el temple de la Sagrada Família que és un monument amb unes característiques de dimensions, de bellesa artística i de simbologia bíblica i litúrgica que el fan gairebé únic en el món i que expressa el geni de l’arquitecte Antoni Gaudí i la manera de ser la identitat del nostre poble. Alguns visitants, després de veure aquesta magnificència, comenten que no tots els pobles serien capaços de construir un temple com aquest. Penso que Gaudí projectant aquesta obra participava d’un interès i preparació litúrgica molt pròpia de Catalunya. No podem oblidar que l’any 1915 ja es va celebrar el primer Congrés Litúrgic a Montserrat. El Sant Pare, quan visita els pobles del món estima, i els valora a cadascun d’ells. El Papa farà servir el català, com ja ho va fer el cardenal Bertone, el seu col·laborador més immediat, en la seva estada entre nosaltres el mes d’abril passat. El fet d’haver acceptat la invitació que li vaig fer per visitar la nostra ciutat i dedicar la Sagrada Família, enmig de la munió de compromisos que té, ja és un gest molt simbòlic que posa en relleu la seva estimació i el seu interès per nosaltres, per Barcelona i per Catalunya.

En diverses ocasions els bisbes hem fet referència al document Arrels cristianes de Catalunya publicat pels bisbes del nostre país ara fa vint-i-cinc anys i que conserva tota la seva actualitat especialment sobre la identitat del poble català. Aquest document es va unir a les resolucions del Concili Provincial Tarraconense de l’any 1995. En relació amb la Sagrada Família, recordo que Gaudí deia: «Jo treballo per Catalunya dintre del meu camp apropiat, alçant el temple, ja que el temple és el més digne de representar un poble.» Gaudí s’identificava com a cristià i com a català, i donava a aquests dos qualificatius un valor recíproc. L’un no tan sols no excloïa l’altre, sinó que l’explicava.

Desitjo que s’emporti una molt bona impressió de la seva visita, per l’acolliment afectiu i agraït dels barcelonins i de tots els qui vinguin a Barcelona el dia 7 de novembre, de tota la diòcesi i de les diòcesis de Catalunya i de la resta d’Espanya. Penso que s’emportarà una magnífica impressió en veure la bellesa i simbologia de les naus de la Sagrada Família i la participació de tota l’assemblea litúrgica en la celebració de l’Eucaristia presidida pel vicari de Crist, pel «Dolç Crist a la terra». Al nostre país tenim una llarga història de preparació litúrgica i participativa en les celebracions litúrgiques. Malgrat que hi hagi espai en el cor per a uns mil dos-cents cantaires, volem que sigui tot el poble dins de l’església i fora que canti com és molt habitual entre nosaltres. Això harmonitza amb el que Antoni Gaudí anomenava «la fi del gran temple: la pregària col·lectiva, l’ofici solemne amb la comunió nombrosíssima de tot el poble que canta i contesta el celebrant».

S’han editat en català i en castellà i s’han divulgat moltíssim a la nostra arxidiòcesi de Barcelona i arreu. Crec que és un lema dinàmic que ens invita a sortir de casa, dels pobles i ciutats i a dirigir-nos a la Sagrada Família per trobar-nos amb el Papa, on l’acollirem i ens acollirà i ens enriquirà amb el seu magisteri, confirmant-nos en la fe, que és un dels seus serveis específics i molt importants. El cartell parla del Papa i del Temple de la Sagrada Família, per això hem preparat tres catequesis sobre el ministeri de Pere i dels seus successors que són les que Benet XVI va donar en tres audiències del dimecres a Roma, dos sobre el servent de Déu Antoni Gaudí, arquitecte genial i cristià imitable, i dos sobre el temple que el Sant Pare dedicarà, obra primordial d’Antoni Gaudí, de qui un nunci italià digué, després de visitar les obres explicades per l’arquitecte, que era «el Dant de l’arquitectura». El cartell situa la Sagrada Família enmig de la ciutat, ja que es troba al centre de Barcelona, i es compleix així el somni de Gaudí. És una presència de Déu, és un santuari urbà, que s’insereix en el bullici de la vida dels barcelonins i que tindrà un claustre perimetral que l’aïlli del brogit i dels sorolls de la gran ciutat. El cartell invita a estar amb el Papa pels carrers per on passarà en els seus desplaçaments durant el vespre del dia 6 i tot el dia 7 de novembre. En el cartell la figura de Benet XVI acull i abraça tots els qui ens reunirem amb ell.

Carme Munté. Entrevista publicada a Catalunya Cristiana.