Primer de maig marcat per la crisi social de la Covid-19

(CR) El primer de maig és una data assenyalada per a la classe treballadora. Una jornada que serveix per fer memòria de les lluites socials i laborals que han fet millorar les condicions de treballadors i treballadores i, a la vegada, reivindicar millores pel present. Enguany es celebra en unes condicions d’excepcionalitat, i és que la Covid-19 ha portat també una forta crisi econòmica i social. Davant aquest futur incert els moviments de la Pastoral Obrera de Catalunya reivindiquen posar la dignitat davant de tot i proposen seguir l’estil de Jesús: “la solidaritat, la presa de consciència, l'ajuda mútua, la lluita per la justícia i la denuncia de la injustícia, l'amor compartit amb les persones més empobrides i amb les que pateixen”.

Comunicat de la Pastoral Obrera de Catalunya amb motiu de la Jornada Internacional dels Treballadors i Treballadores

1. Es degraden les condicions de vida del món laboral

L’estat d’alarma creat per la Covid-19 està generant situacions de incertesa en el futur. Constatem l’empitjorament en les condicions de vida de les persones i, de forma més greu, d’aquelles que ja vivien en situacions de precarietat, provocades principalment per les condicions de treball. Més atur, reduccions salarials, ajuts econòmics que es retarden, lloguers i pagament de hipoteques pendents, manca de recursos informàtics per l’educació de la infància, saturació del sistema sanitari, manca total d’ingressos per a persones que treballen a l’economia submergida, són algunes de les conseqüències més directes de la situació de pandèmia. Malauradament molta gent quedarà exclosa fruit d'aquesta situació, com va passar a l'anterior crisi del 2008. Aquella, en particular, va servir per revertir gran part del sistema de benestar del que ens havíem beneficiat, i que ara es veu tan necessari de preservar.

La conjuntura actual de les empreses en el nostre país és el resultat d’unes polítiques aplicades en el passat. La globalització ha anat comportant, des fa unes dècades, la deslocalització d’empreses. Provoca, a més de pèrdues de llocs de treball, una manca de subministrament de productes que ara esdevenen bàsics en la gestió d’aquesta crisi (mascaretes, respiradors,..). Així mateix, en les darreres dècades, moltes grans empreses s'han desfet dels seus treballadors per a contractar-los com a falsos autònoms incrementant la precarietat de les condicions de vida de les persones.

Aquest sistema econòmic que es presenta com a infal·lible i creador de riquesa, no fa més que provocar uns nivells de pobresa creixent. Empeny a les persones a "tenir més" en diners, poder i privilegis, per sobre de simplement "ser". Afecta així el nucli de la condició humana: sentir-se estimats pel que cada una/un és i estimar sense condicions. Destrueix el medi ambient amb una sobreproducció que esgota els recursos naturals i trenca l’equilibri ecològic que ens cura i protegeix. I d'aquí es deriven tota classe de violències traduïdes en assetjaments de tota mena. Deforma la vocació de les persones que estem cridades a ser fills i filles de Déu i a viure amb dignitat. Joseph Cardijn, fundador de la Joventut Obrera Cristiana (JOC), va dedicar la seva vida a transmetre i fer possible aquest missatge dins de l'Església i al món obrer. Missatge que és, més que mai, actual i necessari de viure i transmetre.

2. La dignitat de les treballadores i treballadors per damunt de tot

Aquesta crisi és també una crisi humanitària que ha portat i seguirà portant una gran dosi de patiment cruel a moltes persones, especialment a la gent gran. Pensem avui en la soledat de moltes persones malaltes soles als hospitals; gent que ha mort sense la presència de les persones estimades; l'abandonament de molts avis a residències; l'angoixa de les seves famílies sense notícies; els enterraments gèlids sense família ni amics; el drama dels que han de conviure a la mateixa llar amb els seus maltractadors o abusadors; cases amb moltes persones vivint sota el mateix sostre; avis que viuen la soledat a casa seva; infants que no poden desenvolupar-se com mereixen; i tantes altres situacions dures. Disminuir el patiment de tanta gent hauria de ser també un objectiu per a les nostres societats.

Des de Pastoral Obrera de Catalunya manifestem que no podem sortir d’aquesta crisi repetint els mateixos esquemes econòmics i polítics. Volem sortir-ne construint noves relacions i noves estructures que prioritzin la dignitat de les persones, i en primer lloc, les necessitats de les persones més vulnerables. Valorem molt les accions de solidaritat que estem vivint en aquestes setmanes, demanem que es transformin en permanents i que siguin liderades des de les institucions públiques. Apostem per uns serveis públics que donin respostes eficients a tota la població, sense exclusions per l’origen, pel gènere, ni pels nivells econòmics. Exigim la necessitat d'una renda bàsica garantida, indispensable per molts col·lectius, alguns ja afectats per les anteriors crisis i ara tocats de ple per l'actual crisis sanitària i ja també econòmica i social.

3. Anar a les causes i impulsar sistemes cooperatius i de participació

Al planeta hi ha recursos i coneixement suficients per a preservar allò més essencial, i per tant prioritari, per a les persones: la salut, l’habitatge, el menjar, el treball digne, l'educació, la cultura, el respecte per la natura i la millora del medi ambient. Sentim i volem compartir una crida per a bastir un Món Nou, com Jesús ens proposa. Si no ens hi posem, no ens en sortirem d'aquesta i, a més, ens vindran altres crisis (ambientals, alimentàries, més crisis sanitàries). Crisis que ja estan patint, fa anys, els països més empobrits. No hem d’oblidar que estem en un sol Món.

Proposem d'anar a les causes. Hem d'empènyer, a través de la política, a fer governs valents que plantin cara a aquest sistema neoliberal, impulsar sistemes cooperatius en la gestió de les empreses, reforçar els col·lectius i la participació ciutadana en el treball i en els diferents àmbits de la vida, fent de la democràcia (i no de la imposició) un estil de vida permanent, i posant un altaveu a les veus profètiques del nostre temps de fora i de dins de l'Església.

El projecte de Jesús és la solidaritat, la presa de consciència, l'ajuda mútua, la lluita per la justícia i la denuncia de la injustícia, l'amor compartit amb les persones més empobrides i amb les que pateixen. Descobrim la crida per construir el nou món que Jesús ens proposa. Amb aquesta confiança, i amb tothom que vulgui, posem fil a l'agulla.

Moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Balears: ACO, GOAC, JOC i MIJAC, capellans obrers, religioses/os en barris obrers i populars i Delegacions de Pastoral Obrera de les Diòcesis de Catalunya.

Nota de la Plataforma Església per un treball decent en ocasió del Dia Internacional dels Treballadors 2020

És urgent implementar un ingrés mínim garantit dins un programa que integri totes les polítiques socials

Arribem enguany a la celebració del Dia Internacional dels Treballadors en mig d’una pandèmia d’abast mundial, que genera un impacte social i econòmic devastador, amb efectes molt greus sobre milions de treballadors i treballadores, sobretot per als que desenvolupen treballs menys qualificats o precaris.

Amb l’esperança que puguem superar aviat aquesta malaltia, escau anar pensant en com fer front a les seves conseqüències. En aquest sentit, creiem que el pensament social de l’Església ofereix una perspectiva que pot ser de gran ajut.

Els poders públics han d’aprovar polítiques socials i econòmiques de la màxima potència possible que contribueixen a la protecció dels drets de totes les persones afectades i a la reactivació econòmica.

Entre d’altres, creiem que cal posar en marxa amb urgència totes les normes i instruments que assegurin un ingrés mínim garantit per a totes les persones que no disposin d’ingressos suficients, que ajudi a mantenir la convivència social i recuperi l’economia. La qüestió és evidentment molt complexa. La diversitat territorial, amb experiències a diversos territoris com és el cas de Catalunya amb la Renda Garantida de Ciutadania han de ser tingudes en compte a l’hora d’articular un ingrés mínim garantit que doni cobertura a totes les persones en el conjunt l’Estat.

Atès que persones i famílies desprotegides necessiten uns ingressos mínims per poder viure amb dignitat, cal que les autoritats públiques els hi proporcionin a través de prestacions públiques adequades. Molts dirigents polítics de diferents tendències ideològiques ho han reconegut, com també hi ha fet diverses referències el mateix Papa Francesc. Com que no hi ha gaires experiències de situacions d’urgència similars, allò que s’acordi demanarà coratge i s’haurà de fer “ad experimentum”. Els pressupostos de cada any ho podran anar ajustant, perquè esperant trobar la fórmula perfecta, hi ha el perill de perdre el tren.

Així mateix, tal i com reclamen altres organitzacions i col·lectius, són necessàries altres mesures molt importants per garantir els drets d’alguns col·lectius que es troben particularment desprotegits. Entre d’altres, la prestació d’atur per les persones treballadores de la llar, el reconeixement social del treball a la llar i de les cures, així com la regularització extraordinària i urgent dels treballadors i treballadores de nacionalitat estrangera en situació d’irregularitat administrativa, que els deixa en una circumstància especialment vulnerable.

Més enllà de les polítiques públiques, estem convençuts que la recuperació de l’economia productiva demanarà un esforç gran d’entesa entre treballadors i empresaris, els quals, en aquestes circumstàncies excepcionals, hauran d’acordar moltes coses per poder tornar progressivament a la normalitat en la mesura que es vagi controlant la malaltia.

Els invents d’enginyeria financera i els paradisos fiscals han d’ésser cosa d’un passat a superar. Tampoc no són acceptables ERTO’s fraudulents. Tothom ha d’afrontar la seves responsabilitats i assumir una necessària i fraternal justícia social.

La dramàtica situació que es viu pot voler justificar actuacions rígides de l’Estat, sense respectar la necessària diversitat. Cal recordar que l’economia necessita de la iniciativa privada i del control públic, sempre d’acord amb el principi de subsidiarietat. Els ajuts i subvencions que arribaran de la Unió europea s’hauran d’administrar amb gran responsabilitat i transparència. Malauradament hi ha encara entre nosaltres els qui intenten d’aprofitar-se sense justificació, perjudicant greument el conjunt de la nostra societat i el crèdit que necessitem a nivell internacional.

En qualsevol cas, la crisi que vivim ens ha situat com a societat davant d’un repte enorme i, a la vegada, d’una nova oportunitat: avançar junts cap a un nou model econòmic i social centrat en la persona, que garanteixi el dret a un treball digne i decent per tothom, o subsidiàriament uns ingressos mínims per atendre les necessitats bàsiques, en el marc d’una ecologia integral. Com diu el papa Francesc, cal «construir altres maneres d'entendre l'economia i el progrés, per a combatre la cultura del descart, per a donar veu als qui no la tenen, per a proposar nous estils de vida. Mentre el nostre sistema econòmic i social produeixi una sola víctima i hi hagi una sola persona descartada, no hi haurà una festa de fraternitat universal.»

Plataforma Església pel Treball Decent: Càritas diocesana de Barcelona, Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, Secretariat diocesà de Pastoral Obrera (JOC, MIJAC, ACO, GOAC), Delegació diocesana de Pastoral Social, Fundació ASCA-Acció Solidaria Contra l’Atur, Mans Unides, SEDASE-Seminari Doctrina i Acció Social de l’Església, URC-Unió de Religiosos i Religioses de Catalunya, Secretariat diocesà de Missions