Silenci, Paraula i Acció, els àmbits de diàleg del VI Parlament Català de les Religions

(Ignasi Moreta) «Les rodes giren, els dies passen», diu una cançó yiddish popularitzada per Lídia Pujol. Les rodes giren i els dies passen, i mentrestant, el Parlament Català de les Religions ha arribat a la seva sisena edició. Organitzat per Vivarium Gerisena, per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i per la Delegació Episcopal per al Diàleg Interreligiós del Bisbat de Girona, el VI Parlament Català de les Religions ha tingut lloc a Girona aquest divendres i dissabte, a la seu de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

El lloc de celebració diu molt ja de la iniciativa. La major part d’activitats del Parlament s’ha celebrat a l’església desafectada de Sant Domènec, avui Aula Magna Modest Prats de la Universitat de Girona. D’aquesta manera, el que era un espai de culte, avui espai universitari, tornava a acollir una activitat relacionada amb el sagrat, però sense restauracionismes ni nostàlgies. A les capelles laterals, en lloc de sants i altars barrocs s’hi exposaven les obres d’art contemporani dels artistes del grup Cercle de Conversa.

A pocs metres d’aquest indret, el gran inspirador del diàleg interreligiós a Catalunya, Raimon Panikkar, es feia present a través dels seus llibres, custodiats i posats a l’abast dels estudiosos per la biblioteca de la Universitat de Girona. La veu de Raimon Panikkar ha estat present en moltes de les intervencions de les jornades.

El Parlament s’ha obert amb un espectacular concert de Lídia Pujol amb el seu equip habitual: Miquel Àngel Cordero (contrabaix), Guillermo Rizzotto (guitarra) i el cor de Vallferosa. Els textos de Ramon Llull i Teresa de Jesús, ja plenament incorporats a la veu lírica de Lídia Pujol, es combinaven amb les peces més celebrades del seu repertori: «Les llàgrimes del moliner», «He mirat aquesta terra», «A vós dona Verge Santa Maria»… Lídia Pujol ha nascut per cantar en esglésies, en espais sagrats, eternament sagrats, per més desafectats que estiguin. I prova d’aquesta sacralitat és que Lídia Pujol ha actuat descalça, com a signe de contacte amb la terra, de reverencialitat amb la mare terra, amb el cosmos, amb el tot.

L’endemà, ha sigut el grup Namaskar l’encarregat d’obrir la jornada amb els seus cants vèdics. No ha sigut un espectacle, sinó un acte autènticament religiós, necessari per crear el clima adequat. Al primer banc, les autoritats: el bisbe Francesc Pardo i el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat Enric Vendrell. La conferència marc anava a càrrec de Jordi Pigem, que ha fet una autèntica reivindicació de l’espiritualitat i la teofania contra un món dominat per la tecnocràcia i el cientificisme. A continuació, els assistents s’han dividit entre tres «àmbits de diàleg». En el primer, «Misterion - Silenci», hi han intervingut Montse Castellà i Abdelwadut Sabaté, moderats per Teresa Guardans. El segon, sobre «Paideia - Paraula», ha comptat amb Miriam Díez i Carles Duarte, moderats per Joan Manuel del Pozo. I finalment, al tercer, sobre «Oikonomia - Acció», Jorge Burdman i Àngels Guiteras han dialogat moderats per Idili Lizcano.

El dinar ha sigut ofert per la comunitat sikh, com és ja habitual en les trobades interreligioses d’aquestes magnituds que s’han celebrat a Catalunya els últims anys. Els sikhs han explicat el sentit d’aquesta vocació de donar de menjar indiscriminadament.

A la tarda, una dansa «Samaya» entre Yumma Mudra (budista) i Michel Raji (sufí) ha creat de nou el clima adequat per a la sessió. Teresa Guardans, Idili Lizcano i Carles Duarte han resumit els diàlegs del matí, i Ignasi Moreta ha ofert el seu assaig de síntesi del Parlament. La dansa hindú de Núria Sala i els parlaments de Jaume de Marcos (president de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós) i d’Enric Vendrell (director general d’Afers Religiosos de la Generalitat) han posat el punt final al Parlament.

[Fotografies: Vivarium Gerisena]