Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galleria di immagini

(L. Mor i J. Llisterri –CR/Montserrat) Una comunità monastica che guarda al millenario del 2025 con la missione dell’ascolto e della prossimità. Così il nuovo abate di Montserrat, Manel Gasch, ha descritto il percorso che intraprendono i monaci benedettini con l’inizio della sua tappa abaziale. Mercoledì mattina ha ricevuto la benedizione abaziale dalle mani dell’esarca Manuel Nin, monaco di Montserrat, che ha presieduto la celebrazione, con una larga rappresentanza ecclesiale e del mondo civile. Una dimostrazione di come la spiritualità benedettina trascende il monastero.

Gasch ha chiesto alla comunità di “ascoltare la voce di Dio, ascoltarci gli uni gli altri, ascoltarvi tra voi, convinti che se ascoltiamo, sentiremo qualcosa”. Al termine della celebrazione, ha fatto riferimento così al compito di accoglienza e apertura verso la società implicite nella Regola di S. Benedetto. “Una comunità di preghiera aperta” che si concretizza anche nella presenza monastica oltre Montserrat, oggi presente a Miracle, Cuixà, Roma e in Uganda.

Per il nuovo abate, il fatto che Montserrat celebri i mille anni di esistenza nel 2025 è un’occasione per concretizzare questo messaggio di fronte alle prossime generazioni: “Il Millenario è l’occasione di proiettare Montserrat nel futuro”. Con lo sguardo a questo anniversario, ha affermato che “i mille anni di Montserrat sono anche mille anni di una società con cui si è avanzati insieme lungo la storia”.

In tal senso ha sottolineato l’obiettivo della prossimità: “Vogliamo avvicinare Montserrat alla società”. La comunità monastica l’ha eletto abate il 15 settembre. E mercoledì Gasch ha constatato l’affetto e la preghiera della sua comunità ai piedi della Moreneta (il titolo della Madonna di Montserrat, ndt). Si è visto significativamente al momento dell’abbraccio di tutti i monaci dopo aver preso possesso della sede abaziale e aver ricevuto il pastorale e l’anello. Gasch ha ringraziato per l’accompagnamento ecclesiale, con la presenza di diversi carismi religiosi e anche della sua famiglia, che fin da piccolo l’ha avvicinato a Montserrat. Tra gli altri, ha ringraziato la madre, Angelina Hurios, che pure era presente.

Nell’omelia l’esarca Manuel Nin ha ricordato a Gasch che deve accompagnare la comunità “facendo le veci di Cristo”. Nin ha sottolineato il ministero che si attende dal nuovo abate con quattro verbi: “Istruire, guidare, insegnare, portare a Dio”. Un compito, quello di portare Gesù alla società di oggi, che lo stesso abate considera parte fondamentale della sua responsabilità all’interno della Chiesa.

Tra i politici ed esponenti della società civile che hanno assistito alla solenne celebrazione c’erano il presidente della Generalitat, Pere Aragonès, la ministra della Giustizia, Lourdes Ciuró, la direttrice generale di Affari religiosi, Yvonne Griley, la presidentessa della Deputazione di Barcellona, Núria Marín, la delegata del governo spagnolo, Teresa Cunillera, i politici Oriol Junqueras e Joaquim Forn, il maggiore dei Mossos d’Esquadra (la polizia catalana, ndt) Josep Lluís Trapero, il presidente del Barcellona calcio, Joan Laporta.

Presenti numerosi rappresentanti del mondo monastico, il presidente dell’Unione dei religiosi, lo scolopio Eduard Pini, e molti vescovi catalani: il cardinale Lluís Martínez SistachJoan Planellas, arcivescovo di Tarragona, Joan-Enric VivesSergi Gordo di Barcelona, Salvador Cristau di Terrassa, Agustí Cortés di Sant Feliu, Francesc Pardo di Girona, Salvador Giménez di Lleida, Romà Casanovas di Vic e Solsona, Enrique Benavent di Tortosa e Sebastià Taltavull di Mallorca. Il cardinale Joan Josep Omella si è scusato per l’assenza dovuta a precedenti impegni con la Conferenza Episcopale Spagnola, da lui presieduta.

 

 

PARAULES D’AGRAIMENT DEL P. ABAT MANEL GASCH

Pronunciades al final de la Benedicció Abacial

13 d’octubre de 2021

Dono gràcies a Déu per tot el que hem viscut avui en aquesta celebració. Perquè ens hem sentit una comunitat que pregava i invocava els dons de l’Esperit Sant per enfortir la meva fidelitat a Jesucrist i al seu Evangeli en el servei que els meus germans m’han encomanat com a abat.

Una comunitat de pregària oberta a tots els qui sou aquí, conscients que, si potser a tots no ens uneix la fe, sí que compartim l’amistat, el respecte i l’estimació per Montserrat. Una obertura que la tecnologia ha estès, com fa cada dia, a través dels mitjans de comunicació a moltes llars de fidels als quals vull tenir presents en aquestes paraules,  per fer-vos sentir part de la nostra assemblea, especialment els malalts i als ancians.

“Acolliu tothom” foren les paraules que el Papa Sant Pau VI adreçà a l’Abat Cassià M. Just i que han marcat la vida de la nostra comunitat. No podia ser altrament. Són paraules que també trobaríem en el cor de l’espiritualitat de la Regla de Sant Benet i que estic segur que continuaran inspirant-nos. El monestir és sempre la casa de Déu i per tant la casa de tothom;per a uns, els monjos, de manera estable i pels altres, els hostes, de manera passatgera, com Jesucrist que passa; Montserrat és a més la casa de la Mare de Déu, de la Moreneta, de la Patrona de Catalunya, venerada per fidels i peregrins d’arreu, la casa on voldríem que tothom s’hi trobés bé. Aquest santuari és el do que Déu ha fet a la nostra comunitat i ens en sentim alhora responsables i agraïts.

Gràcies en primer lloc al P. Manuel Nin i Güell, bisbe titular de Carcàbia i exarca apostòlic per als catòlics de tradició bizantina de Grècia, que va acceptar presidir aquesta benedicció, amb qui ens uneixen llaços de fraternitat i que, aportant-nos una mica de la tradició de l’Orient Cristià ha fet més catòlica, més universal, aquesta nostra assemblea.

La comunió que personalment m’ha expressat, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, la meva ciutat de naixement, que avui no pot ser amb nosaltres, i la  presència  del Cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona, i del nostre bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés, juntament amb la dels arquebisbes de Tarragona i d’Urgell, a aquest darrer li dec l’ordenació presbiteral,  més la presència de bisbes de totes les diòcesis amb seu a Catalunya i encara la del bisbe de Mallorca, i la de tots els preveres i diaques que sou aquí, ens fan adonar de la profunda eclesialitat a la qual estem cridats els monjos de Montserrat: al servei de les parròquies, dels preveres i dels fidels. Un servei que compartim amb tants religiosos i religioses, que ens completem en la diversitat de carismes i que avancem junts en el discerniment de la voluntat de Déu.

The monastic family couldn’t be higher represented in this celebration and I am most grateful to the most Reverend father Gregory, abbot Primate to have been able to attend it and to bring with him the communion and the prayer of the whole benedictine Confederation. Being just as we are  a single monastery, your presence remind us that we are really part of something bigger than just us. Je remercie le Père Abbé Jacques Damestoy qui nous partage son amitié et celle de monastères français. También agradezco al Abad Guillermo, Presidente de nuestra congregación sublacense-casseninse, a  nuestros hermanos abades y monjes de los monasterios hermanos de El Paular, Silos, Leyre y Santa Brígida, que hoy nos acompañéis, així com la fraternitat  dels abats i abadesses, monjos i monges dels monestirs catalans presents aquí amb qui compartim la missió de fer present i viva la vocació monàstica a la nostra terra catalana.

L’extensa representació del món civil, encapçalada pel president de la Generalitat, Molt honorable Sr. Pere Aragonès, la consellera de justícia, honorable Sra. Lourdes Ciuró, la Delegada del govern  a Catalunya, Excma. Sra. Teresa Cunillera, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Excma. Sra. Núria Marín, i totes les altres autoritats i representants d’entitats i mitjans de comunicació, ens recorden la nostra tradició de servei especial a la societat i al poble de Catalunya,  que es fa present en tota la seva riquesa i varietat a Montserrat.

La nostra comunitat de monjos no és només a Montserrat. Som també monjos que ens dediquem a la nostra diòcesi de Sant Feliu de Llobregat o que vivim a les cases del Miracle, al Solsonès,  i de Cuixà, al Conflent, que animem la vida cristiana i espiritual dels seus territoris; monjos que vivim a Roma, col·laborant amb l’ateneu universitari de Sant Anselm; un monjo que és a l’Àfrica, a Uganda, intentant millorar la vida dels més pobres. Tots comencem aquestes setmanes una etapa nova. No canviarem tots de lloc ni de feina però sí que he demanat posar-nos junts  a escoltar.

En la proximitat del mil·lenari del monestir, l’any 2025, hem de posar-nos a escoltar la veu de Déu, a escoltar-nos els uns als altres, a escoltar-vos a vosaltres, convençuts que si escoltem, sentirem alguna cosa. Amb la celebració del Mil·lenari de Montserrat, el proper 2025, volem precisament això, apropar Montserrat a la societat. Ens agradaria que tothom se sentís seva aquesta celebració. Som molt conscients que els mil anys de Montserrat son també mil anys d’una societat amb la quan han avançat conjuntament al llarg de la història. El Mil·lenari és, a la vegada, l’oportunitat de projectar Montserrat vers el futur. No comencem aquesta etapa des de zero. Aquí a prop reposen els abats que restauraren el monestir durant el segle XIX i feren el Montserrat modern. Els meus antecessors que són aquí, els PP. Abats Sebastià M. Bardolet i Josep M. Soler són la memòria viva del guiatge de la comunitat en els darrers més de trenta anys. Ja ho he fet públicament, però no puc deixar avui especialment d’agrair a Déu i a ell, els vint-i-un anys d’abadiat del P. Abat Josep M. Tenir-lo entre nosaltres, em dona una gran seguretat i un gran confort.

Tots ells, encapçalats pels màrtirs que avui commemorem, amb tots els monjos que ens han precedit des del cel o des de la terra, vetllen per nosaltres i intercedeixen davant del Senyor, perquè ens faci homes de pregària, d’acolliment i testimonis de bondat i de pau. Una comunitat que en aquests moments difícils, després de la pandèmia, sigui capaç de donar esperança veritable a tothom i solidaritzar-se amb els qui més en patiran  els efectes.

Finalment voldria fer una agraïments més personals als qui també sou aquí. A la meva mare que tinc el goig que m’acompanyi avui, i al meu pare, que ens va deixar fa just un any, a causa del Covid, els qui dec la vida, la fe i el primer amor a Montserrat i que és ben present . Als meus germans, cunyades, oncles i tota la resta de la família per tot el camí que hem fet junts i el que encara farem. Als amics, fidels durant tants anys i dels qui espero que continuarem sent senzillament amics. Al Germà Pere de la comunitat de Taizé, lloc essencial de la meva vida. To father Jonathan and to father Paul from the Church of England for so many years of friendship, and for taking the trouble to come from England to a such long celebration being unable to understand a word of it .També agraeixo que sigueu aquí  tants  col·laboradors i treballadors de Montserrat tan propers en els darrers deu anys de la meva vida, en la meva tasca d’administrador-majordom i tots els qui formeu la ampla família montserratina: els oblats, els confrares, els Antics Escolans.

Gràcies especialment a vosaltres escolans perquè ens heu ajudat a pregar amb la música i perquè ens feu passar tantes hores belles amb el vostre cant i ens demostreu la vostra capacitat de tirar endavant tants projectes extraordinaris tot i la vostra joventut. Em recordo de les vostres famílies i de la Capella, amb alguns dels quals compartíem fa “només” quinze anys, educació, concerts i viatges... 

I  a tots els qui sé que heu treballat molt per a garantir l’organització i la seguretat d’aquest acte. A tots gràcies de cor.

I vull acabar recordant  dues persones importants a la meva vida i que avui no hi són a causa de la salut: mons. Antoni Vadell, bon amic de fa 25 anys  i el P. Ramon Ribera Mariné, formador meu al noviciat i al juniorat. Que puguin recuperar-se ben aviat.

I si m’he deixat algú, vulgueu perdonar-me. No ha estat amb mala intenció.

Posem-nos, doncs,  en camí sota la mirada de la Mare de Déu, la Rosa d’Abril que des de Montserrat il·lumina la catalana terra, el món sencer i ens guia cap al cel.