Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Coindint amb el dia de la Dona Treballadora, els moviments obrers cristians de Catalunya i Balears han fet públic un manifest on consideren que les dones continuen sent les que pateixen més directament la precarietat i la pobresa; una situació agrejada per la crisi.

El text també denuncia la violència que es continua exercint sobre les dones i la manca d’equitat en l’atenció a la llar i la cura de les persones: “Vivim en un model que canvia poc i lentament, un model on prima el domini sobre l’altri”.

Per tot això, el document demana que “es reconegui que la tasca de cura de les persones, especialment les més febles, és i ha de ser la primera activitat humana”, “caminar cap a un model respectuós i equitatiu (que no igualitari), vàlid per a dones i homes”, i que en aquest àmbit “l’Església sigui un model per tota la societat”.

Aquest és el text del manifest recolzat pels moviments obrers cristians de Catalunya i Balears: (Aco, Goac, Joc, Mijac), per Capellans obrers, religioses/os en barris, i per les delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de Catalunya.

 
--
 

Les dones continuem en una àmplia majoria ocupant les categories més precàries tant pel que fa al treball com a la situació de desocupació. Els nostres ingressos, subsidis i pensions són menors i sovint inexistents, tot i que freqüentment som les mantenidores de la llar, econòmicament i afectiva, en especial a les famílies monoparentals. I davant la situació actual de crisi, la discriminació i la injustícia ens fa més vulnerables; la precarietat i la pobresa a tot el món té rostre de dona.
 
Amb la incorporació de la dona al mercat laboral, atès que els homes majoritàriament no “s’han incorporat” al repartiment de les tasques de cura de les persones, s’ha creat un buit a la feina domèstica i d’atenció, que el sistema no ha cobert. Ans al contrari, s’ha desplaçat el problema a altres països on les dones immigrants han deixat desateses les seves famílies per atendre les nostres.
 
Les dones seguim patint violència, assetjament i maltracte psicològic i sexual a la llar i al lloc de treball. Tot i que el discurs de lluita contra la violència vers les dones es manté, els recursos per a serveis d’atenció es limiten, mentre amb la crisi augmenten el comportaments violents i minven les possibilitats econòmiques de les dones per sortir-se’n.
 
Vivim en un model que canvia poc i lentament, un model on prima el domini sobre l’altri (natura i persones, especialment les dones) i produir per consumir per sobre del valor de ser persones corresponsables de la nostra comunitat humana. No són raons econòmiques les de la nostra marginació, ans al contrari, és precisament aquesta marginació la que l’economia i la societat no es pot permetre.
 
Nosaltres, dones obreres i cristianes, acollint el missatge de Jesús de Nazaret que ens proposa que cercant l’Amor i laJustícia, tot home i tota dona pot viure amb dignitat versla seva plenitud, demanem a tots els governs, empreses,institucions, escoles, col·lectius i llars que:
 
-Es reconegui que la tasca de cura de les persones, especialment les més febles, és i ha de ser la primera activitat humana i d’ella s’han de desprendre la producció, l’economia i l’organització social.
-Es promoguin i recolzin polítiques i accions afavoridores de la igualtat d’oportunitats, de participació i corresponsabilitat en tots els àmbits: laboral, polític, social i familiar per caminar cap a un model respectuós i equitatiu (que no igualitari), vàlid per a dones i homes.
-L’Església sigui un model per tota la societat, tot posant fi a la discriminació injusta de les dones per mostrar que som filles de Déu, que és Mare-Pare, i que per construir un món de Justícia, Amor i Pau, cal l’aportació i el treball esforçat, joiós i reconegut de tot home i tota dona.
 
Les dones dels Moviments cristians i obrers de Catalunya i Balears ens solidaritzem amb totes les dones que pateixen injustícia i ens comprometem a construir-la a tots els àmbits on ens trobem.
 
Moviments obrers cristians de Catalunya i Balears: (Aco, Goac, Joc, Mijac), Capellans
obrers, religioses/os en barris, i delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de Catalunya