Eloi Aran –CR Enguany se celebra el centenari de les conferències de Maria Montessori a Brussel·les on esbossava la creació d’una escola de pares. Aprofitem aquesta efemèride per tractar un aspecte força desconegut de la pedagoga italiana per a les famílies: el treball de la dimensió espiritual de l’infant. En parlem amb Aleix Bonfill, professor de la Facultat de Filosofia La Salle (URL) i membre de l’equip del projecte educatiu d’inspiració Montessori 'Veniu i ho veureu' a Catalunya, que pròximament oferirà una formació des de l’Escola Cristiana de Catalunya.
Amb l’adjectiu “Montessori” ens trobem infinitat de productes, des de llibres sobre “cuina Montessori amb infants” fins a “llits Montessori”. Per què és creus que és tan desconeguda la vessant espiritual de Maria Montessori?
Crec que en general és desconeguda la figura de Maria Montessori; el que es difon més és aquesta “marca” o estil pedagògic més o menys basat en les seves intuïcions. Malauradament, però, sovint se n'exclou el nucli espiritual, que segurament era el més important per a Maria Montessori. I crec que això passa perquè, en ella, l’espiritual estava directament relacionat amb el religiós; concretament amb el catolicisme que professava. I això ja “no ven tant”.
Deia Montessori: “L’infant ha de poder penetrar també en la vida sobrenatural a la seva manera. Fins i tot davant de Déu, l’infant ha de ser infant!”. Intentem, sovint, com a adults, imposar als infants una manera de relacionar-se amb el transcendent que no li és propi?
Absolutament! Tendim a pensar que o bé són totalment incapaços de vida espiritual en sentit fort i personal, i aleshores els entretenim amb dibuixets, cançonetes o exercicis de respiració, o bé que són capaços d’assimilar explicacions catequètiques hiperracionals i pregàries pensades per a adults. Costa tenir consciència ajustada de la seva especificitat madurativa. Recordo aquí que Jesús demana als adults que es tornin com a infants si el volen seguir, i que això no vol dir pas infantilitzar-se.
Com a hereus de la proposta espiritual de Montessori hi trobem des de 'La catequesi del Bon Pastor' impulsada per Sofia Cavalletti, la proposta de 'Godly Play' formulada per Jerome Berryman o adaptacions institucionals com el 'Bagul Magis' de les escoles dels jesuïtes entre d’altres. Què tenen en comú totes les propostes espirituals de Montessori i per què han aconseguit ressò en l’àmbit educatiu?
Les dues primeres propostes que comentes van ser desenvolupades pensant més en un format d’”escola dominical” en esglésies que com a proposta per a l’educació formal. En conèixer-les, però, alguns educadors van adaptar els seus elements principals (ambient preparat, materials de qualitat, narració d’històries bíbliques en cercle, reflexió lliure, treball creatiu) a les possibilitats de l’escola. Té èxit perquè parteix de bases teòriques sòlides, és gratificant i incorpora l'aprenentatge provinent de la pràctica i l’observació.
A vegades ens trobem amb “misses infantils” molt adaptades quan, de fet, Montessori recomanava que “l'única característica específica d’aquesta missa (per a infants) és que caldria ser realitzada, a més a més de la màxima perfecció i escrúpols, més lentament del que és habitual”. Quin valor donava Montessori a la litúrgia com a eina mistagògica (educació en el misteri)?
La valorava en tant que, a través de la litúrgia, els infants, com els adults, poden endevinar l'invisible i relacionar-s'hi. De fet, disposava elements litúrgics de petites dimensions perquè els infants s'hi familiaritzessin i poguessin jugar-hi de manera guiada en espais que es van anomenar “atris”; també propiciava que l’infant tingués accés directe a les Sagrades Escriptures o conegués el missal.
Formes part de l’equip de formadors de la proposta 'Veniu i ho veureu', d’inspiració Montessori. Quines característiques particulars presenta aquest projecte?
Podríem dir que és un projecte de tercera generació que incorpora les troballes d'altres mètodes. És una proposta específicament catòlica que, a més d'històries bíbliques, incorpora històries de la tradició, pregària i doctrina de l'Església seguint l'esmentat estil montessorià. El fil que travessa 'Veniu i ho veureu' és el concepte “d’Aliança”, és a dir, de trobada i relació personal i comunitària amb Déu que ens salva. D’aquí que aparegui l’arc de Sant Martí, símbol de l’aliança de Déu amb Noé, al logotip de la proposta.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.