Salta al contenuto principale
Catalunya Religió
vallfogona-rector-any
Fotografia: Generalitat de Catalunya.
Galeria d'imatges

Víctor Rodríguez –CR El 2023 és l'Any del Rector. Així ho va decidir la Generalitat de Catalunya amb motiu dels 400 anys del traspàs del rector de Vallfogona, sacerdot i poeta que moria un 2 de setembre de 1623. L'efemèride compta amb un bast i amè programa d'actes que s'allargaran fins al 2024 per tot el territori, un reguitzell d’actes amb el poeta Josep Pedrals com comissari, per ser un gran coneixedor de l’obra de Francesc Vicent Garcia, l’arxiconegut rector de Vallfogona.

“Amb el rector de Vallfogona passa una cosa curiosa: tothom n’ha sentit a parlar, però hi ha poca gent que sàpiga exactament qui és” argumentava Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres catalanes durant la presentació de l’any dedicat al rector de Vallfogona, que va tenir lloc aquest mes de gener.

La commemoració, però, va començar impulsada per un petit grup de persones de Vallfogona de Riucorb, d’on Francesc Vicent Garcia en va ser rector durant 16 anys. Amb els seus versos, majoritàriament satírics i sense voler-ho, va posar aquesta petita localitat balneària de menys d’un centenar d’ànimes en l'actualitat al mapa literari català pels segles dels segles.

Un any ple d’activitats amb una imatge renovada d’Ignasi Blanch

La imatge institucional de l’Any és una il·lustració d’Ignasi Blanch creada expressament per a l’ocasió per encàrrec de l'Ajuntament de Vallfogona de Riucorb. Blanch ha pretès actualitzar la figura d'un poeta referent de la literatura catalana, amb una biografia plena d'anècdotes creant un personatge atractiu per a un públic ampli, sobretot per al més jove. El nou rector apareix dibuixat amb un somriure discret i una imatge més propera i amable.

La commemoració compta amb 3 exposicions, clubs de lectura, i jornades acadèmiques, entre infinitat de propostes. També tindrà un acte popular el pròxim 2 de setembre a Vallfogona de Riucorb, població que ha mantingut viva la seva memòria 400 anys després de la seva mort.

Arriba a les llibreries l'obra completa del rector de Vallfogona

El primer volum de l'obra completa del rector de Vallfogona, que va arribar a les llibreries el 31 de maig, va ser un dels puntals de la commemoració. És així pel fet que en el termini de 3 anys permetrà disposar de tot el corpus literari del rector publicat i revisat acuradament.  Gràcies a l’editorial Barcino, que des de l’any 1924 recupera i divulga els clàssics catalans, s’està duent a terme una publicació rigorosa de tota la seva obra a càrrec d’Albert Rossich, catedràtic de Filologia catalana de la Universitat de Girona i gran coneixedor de l’obra de Francesc Vicent, que l’ha abordat com si fos una edició crítica. Els volums es publicaran amb l’ortografia regularitzada, respectant alhora les característiques de la llengua de l’autor, complementada amb un conjunt de notes i comentaris del mateix Rossich.

Aquest primer volum, amb un total de 350 pàgines, conté els sonets i dècimes escrits pel rector. Al segon volum, que veurà la llum l’abril de 2024, hi haurà les redondilles, romanços, el panegíric i el sermó, i el tercer volum, que es publicarà l’abril de 2025, inclourà la Comèdia de Santa Bàrbara, l’obra en prosa i les poesies apòcrifes.

Capellans lletraferits, una tradició que ve de lluny

La nostra terra ha donat al llarg dels segles infinitat de sacerdots i religiosos que s’han decantat, més enllà de la seva vocació religiosa –que es pressuposa– pel món de la cultura i de les arts, i en aquest cas, pel de les lletres. Tenim, en primer lloc, la figura més eterna i estimada i que ocupa el podi com a Poeta Nacional de Catalunya, Jacint Verdaguer. Però no ens enganyem perquè cada terra –vegis cada Bisbat– al llarg dels segles ha donat els seus "rectors de Vallfogona particulars". Molts recordaran mossèn Ramon Garriga, conegut com l’ermità de Samalús; o mossèn Josep Maria Ballarín, el més televisiu i el qui, com Francesc Vicent, va trencar esquemes. I sense sortir de Berga, tenim encara viva una gran patum de les nostres lletres com era Climent Forner.

I així no pararíem d’anomenar capellans i religiosos com Pere Ribot, que inspirat des de la petita parròquia de Riells del Montseny va omplir de versos la seva vida, o Camil Geis o Ramon Muntanyola, entre d’altres. I què en seria del coneixement de la nostra llengua sense les fitxes del nostre català actual de Josep Ruaix o les classes magistrals del desaparegut i enyorat Modest Prats? Ben segur que el rector de Vallfogona, amb els seus versos que poc pensaríem que han estat escrits per un capellà, és un clar exemple de la gran i variada aportació de la gent d’Església a la cultura i a la història del nostre país, que sense ells no s'entendrien.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.