Maribel Pou Monclús ‘Fer camí junts’ és el tema triat per a la 51a Jornada nacional del Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya que s’ha celebrat aquest diumenge 7 de maig al col·legi Sant Rafael de la Selva del Camp. L’acompanyament i els seus diversos vessants han centrat una jornada que ha aplegat gent de diferents diòcesis i comarques.
Una taula rodona a partir de les experiències d’acompanyament de Domingo Salvador, Teresa Vilà i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, van ser l’epicentre de la trobada. En el seu testimoni, Domingo Salvador ha valorat la importància que, un dia, algú li oferís la possibilitat de conèixer el Moviment i avançar en el seu procés mitjançant un grup on treballés la Revisió de Vida i l’Estudi d’Evangeli. Un grup que, actualment, compta amb una àmplia varietat d’edats, des de la quarantena fins a doblar-la, i procedències culturals, socials i religioses diferents.
La seva experiència defensa que “tota aquesta diversitat, viscuda des del sentit comunitari i des de la confiança, aporta una gran riquesa i creixement per a cadascú”. Salvador creu que la diversitat en el Moviment disposa a compartir vivències molt personals, al respecte per a les aportacions d’altres, al suport mutu encara que no es comparteixen les mateixes visions, a la preocupació i a l’interès dels uns pels altres, a la capacitat de cedir i d’arribar a acords, a la trobada festiva, a la pregària en comú i especialment, “a la vivència compartida de la presència del Crist en eucaristies domèstiques”.
Tot això ha estat per a ell, afirma, “un gran canvi que l’ha portat a viure inseparablement fe i vida”. Després de relatar una experiència molt personal, ha clos que, sense el seu procés de creixement dins del Moviment, “encara viuria com el fill pròdig, mentre que ara sento l’alegria d’haver tornat a la casa del Pare i de fer-ho acompanyat”.
Per part seva, Teresa Vilà ha testimoniat els diferents moments de la seva vida on, d’una manera o altra, s’ha sentit empesa a acompanyar, indicant que el mètode assenyala camí, però no ho és tot, cal constància i procurar que la presència sigui com un agradable perfum. La seva trajectòria en aquest servei va iniciar-la quan s’adonà de la necessitat de crear un grup de pregària i silenci i, en proposar-ho, li suggeriren que ja podia iniciar-lo ella mateixa. En acceptar i tirar-lo endavant va constatar la solidaritat que generava.
Pel que fa al seu grup del Moviment, en morir el consiliari, Xavier Batiste, la proposen a ella per a aquest acompanyament. A partir d’aquí, veu com creix una confiança amistosa posada en mans de Déu. Ha tancat la seva intervenció amb la darrera responsabilitat rebuda: la d’acompanyar en els exercicis de sant Ignasi, després d’haver fet ella mateixa aquest procés de discerniment sobre la pròpia vida. “L’acte d’acompanyar és el que he fet sempre”.
Finalment, l’arquebisbe de Taragona, Joan Planellas, ha assegurat que els cristians “ens hem acompanyat sempre, perquè és essencial en la vida de l’Església, ja que és una família”. Planellas ha remarcat que, en els dos testimonis escoltats, “se’n desprèn la força de l’acompanyament que és la porta de la comunitat”. Si et sents bé, afirma, si t’acullen bé, si respires estimació, l’entrada a la comunitat “és suau i el goig és més gran”. Planellas ha reconegut que “saber acompanyar és un art, i que deixar-se acompanyar és una vivència”. Tanmateix, reconeix, “són accions exigents”, ja que acompanyar demana dedicació i preparació i deixar-se acompanyar “requereix estimació per l’altre i humilitat”.
Planellas ha aclarit que dins de l’acompanyament en els moviments i en l’organització eclesial hi ha diversos graons (no nivells jeràrquics) d’acompanyament i s’ha referit concretament al servei que en diuen consiliari/a, paraula que deriva de consell, és a dir, persona que aconsella i guia espiritualment el grup. “El servei de consiliari no és més elevat, sinó diferent. Ni dirigeix, ni tria el lema de la trobada, ni posa o treu membres”, sinó que és algú que aconsella és algú que, des de la preparació pròpia, dels coneixements, del carisma i de la profunda experiència de fe, fa camí. “Fa camí, acompanya i es deixa acompanyar”, ha finalitzat.
La jornada també ha comptat amb l’assemblea anual, un debat sobre l’experiència personal i del mateix grup amb relació al tema del curs, i una eucaristia, presidida per l’arquebisbe Planellas, i concelebrada per Carles Catasús, consiliari nacional, i els consiliaris presents i el rector de la Selva, Albert Fortuny. Un cop acabada l’eucaristia va ser traspassat al Penedès el relleu per organitzar la 52a Jornada nacional l’any 2024.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.