Lucía Montobbio –CR La majoria dels hinduistes tenen marcat el 30 de març al seu calendari. I és que celebren la Rama Navami, una festa que commemora el naixement de Rama, descendent del Déu Vixnu. La festa simbolitza el final dels nou dies del Chaitra Navarati i, per celebrar-ho, els fidels surten al carrer, disfressats de Rama i d'altres divinitats.
Aquesta és una festa important, en especial, pels vaixnaves, el grup més nombrós dins de l’hinduisme. I és que Rama és una de les reencarnacions del Déu Vixnu. I Vixnu és una de les tres divinitats supremes de l’hinduisme. La tríada, anomenada Trimurti, està conformada per Brahma, el déu creador de l’univers; Vixnu, el déu preservador de l’univers; i Shiva, el déu destructor de l’univers. En ells, queden personificades les funcions còsmiques que es perpetuen en la història de la humanitat: un inici, nus i desenllaç cíclic.
El Rama Navami també marca el final dels nou dies del Chaitra Navarati. Durant aquests nou dies, els hinduistes segueixen una dieta específica que només permet menjar productes vegetarians, a excepció de l’all i la ceba als quals també s’ha de renunciar. A més a més, es fa un esforç per revisar comportaments personals. Tot plegat, per considerar canvis cap a millor, en actituds o conductes. Els fidels també reciten mantres específics durant aquest temps.
Quan arriba el final d’aquest període, comença la festa de Rama Navami on els fidels surten al carrer, disfressats de Rama i d’altres divinitats. Conformen processons plenes de música, de colors, i de carrosses decorades que evoquen divinitats. Són típiques també les begudes dolces fetes amb mel i pebre, anomenades Panakam. És una explosió d’alegria després d’un període de dejú i d’autocontrol.
Els temples, ornamentats per l’ocasió, s’omplen. Els fidels volen venerar a Rama. Que és important no només per ser descendent de Vixnu, sinó que també perquè el seu regnat va suposar un període de pau i prosperitat. Els hinduistes comencen a pregar a l’alba, es llegeixen textos del gran poema èpic Ramayana i fan una cerimònia especial on es commemora el moment en què Rama es va casar amb Sita, deessa de l’abundància i la fertilitat. De la mateixa manera, es veneren a Lakshman, germà de Rama, i a Hanuman, amic inseparable de Rama.
La història de Rama
S’explica que Valmiki va ser el primer autor a escriure la història de Rama. El poema on es recull la seva vida és conegut com a Ramayana, que vol dir "el camí de Rama".
Rama, també conegut com a Sri Ramachandra, va viure catorze anys al bosc de Dandakaranya. El seu pare, Maharaja Dasaratha, el va desterrar conjuntament amb la seva dona, Sita Devi, i el seu germà petit, Lakshama. Els tres s’amagaven, entre arbres, dels perills i dels déus que els assetjaven.
Malgrat els seus esforços, el dimoni Ravana, enamorat de la bellesa de Sita Devi, va ser capaç de raptar-la i emportar-se-la. Rama i Lakshama demanaran ajuda a Hanuman, que era la rencarnació de Shiva. Segons la història, van lluitar sense treva, ajudats per un exèrcit de micos, i junts van matar al dimoni i van rescatar a Sita Devi. El bé va vèncer el mal.
A partir d’aquí, Rama serà vist pels hinduistes com un virtuós, com a un espòs exemplar, un gran rei i una excepcional reencarnació de Vixnu.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.