“No es pot ser cristià sense la gràcia de l'Esperit”

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 23 d'octubre de 2014

El Papa ha centrat l'homilia en la carta als efesis en què Pau descriu la seva experiència de Jesús, una experiència "que el va portar a deixar-ho tot" perquè "ell estava enamorat de Crist". El seu és un "acte d’adoració": plega, en primer lloc, "els genolls davant el Pare" que "té el poder de fer molt més del que podem demanar o pensar". Utilitza "un llenguatge sense límits": adora aquest Déu "que és com un mar sense platges, sense límits, un mar immens". I Pau demana al Pare, per tots nosaltres, "de ser fermament enfortits en l'home interior, mitjançat el seu Esperit":

"Demana al Pare que l'Esperit vingui i ens enforteixi, ens doni la força. No es pot anar endavant sense la força de l'Esperit. Les nostres forces són dèbils. No es pot ser cristià, sense la gràcia de l'Esperit. És precisament l'Esperit que ens canvia el cor, que ens fa tirar endavant en la virtut, per acomplir els manaments".

"Després, demana un altre gràcia al Pare": "la presència de Crist, perquè ens faci créixer en la caritat". L'amor de Crist, "que sobrepassa tot coneixement", "no es pot entendre" si no a través "d’aquest acte d’adoració d’aquella gran immensitat":

"Aquesta és una experiència mística de Pau i ens ensenya la pregària de lloança i pregària d'adoració. Davant de les nostres mesquineses, els nostres interessos egoistes, tants, Pau irromp en aquesta lloança, en aquest acte d'adoració i demana al Pare que ens enviï l'Esperit Sant perquè ens doni força i poder per caminar endavant; que ens faci comprendre l'amor de Crist i que Crist ens enforteixi en l'amor. I diu al Pare: ‘Gràcies, perquè Tu ets capaç de fer el que no ens atrevim a pensar'. És una bella pregària... És una bella pregària".

El Papa, per tant, conclou la seva homilia:

"I amb aquesta vida interior podem entendre que Pau ho hagi deixat perdre tot i ho consideri tot escombraries, per tal de guanyar Crist i de trobar-se en Crist. Ens fa bé pensar així, ens fa bé adorar Déu, també a nosaltres. Ens fa bé lloar Déu, entrar en aquest món d'amplitud, de grandesa, de generositat i d'amor. Ens fa bé, perquè així podem avançar en el gran manament -l'únic manament, que és la base de tots els altres- l'amor; estimar Déu i estimar el proïsme".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió