Vives: “L’Església catalana és una Església molt conciliar”

(CR) Aquest cap de setmana el diari El Punt Avui ha dedicat dues pàgines a una entrevista al bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives. En el context de la celebració dels 50 anys del Concili Vaticà II, l’arquebisbe Vives explica que a Catalunya el concili i el postconcili es va viure com “un alè de primavera” i que “una manera d’acollir-lo va ser celebrar el nostre Concili Tarraconense de 1995. Vam ser la única església que va fer-ho. L’Església catalana és una església molt conciliar que vol ser fidel al les seves arrels culturals”.

Parlant de les vocacions Vives es refereix als seminaristes que vénen de fora de Catalunya i “l’arrelament” que es procura en el seu període formatiu: “Els bisbes vam ratificar fa un any amb el document Al servei del nostre poble el que fa 25 anys van dir els nostres predecessors a Arrels cristianes de Catalunya, que estem de manera inequívoca compromesos amb el poble català, de la seva cultura, de la seva llengua, la seva identitat pròpia i històrica com a nació”.

Afegeix que “un bisbe ha d’estar compromès amb la seva pàtria, la seva cultura i la seva nació, però alhora ha de ser factor d’unitat, no ha de desunir. Han de ser el mateixos cristians els qui prenguin les seves opcions polítiques amb llibertat i sense tuteles”. Recorda que “el que fa l’Església a tot el món” és estar “al costat del que el poble democràticament vol”.

Solidaritat amb els qui sofreixen

L’arquebisbe Vives també parla en l’entrevista a El Punt Avui d’un moment en el que “creix l’interès per la dimensió religiosa” i que “davant d’un capitalisme que ara s’ha desvetllat amb tota la seva virulència: el consumisme, la manipulació, l’evaporació del subjecte, els poders que mouen els grans capitals, que poden fer caure els països i portar a la ruïna i al sofriment les persones... l’Església ha de ser profètica, solidària amb els qui sofreixen, la veu dels que no tenen veu”.

Vives creu que l’Església “rep moltes critiques” perquè “en totes les circumstàncies” és qui “recorda que tota persona té la seva dignitat”. En aquest sentit, remarca la postura de l’Església sobre l’avortament i recorda que “és coherent amb la defensa de la vida i la seva dignitat”, un respecte a la vida humana “que també ens fa condemnar la pena de mort, defensar la vida del vell perquè no sigui manipulat o l’amor pels qui aparentment als ulls d’una societat de consum i productiva no valen tant com els altres”.

Joan-Enric Vives, però, reconeix la dificultat d’explicar “temes complexos”, i que “en una societat ràpida i de missatges curts es fa difícil donar les argumentacions i vies cap a la veritat”.