Concili Vaticà II

notícies relacionades

Vives contra els profetes de calamitats

LAURA MOR –CR | Una radiografia crítica, però arrelada en allò que funciona i genera confiança. Així és l’anàlisi que Joan-Enric Vives fa del moment actual de l’Església a Catalunya. L’arquebisbe d’Urgell demana als catòlics “perseverar” i “resistir” malgrat les dificultats i fer “una Església servidora en què els pobres siguin la seva radical preferència”.

Montserrat proposa unes trobades per a treballar música i litúrgia

(Abadia de Montserrat) Les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat se celebraran enguany durant les setmanes del 28 de juliol al 2 d’agost, del 4 al 9 d’agost, i del 18 al 23 d’agost. Seran una nova ocasió per viure uns dies de treball musical i litúrgic.

“Cal obrir-nos a la consciència que Déu parla a tothom”

(Laura Mor –CR) La meditació centrarà el IX curs de formació interreligiosa, que tindrà lloc a Montserrat aquest estiu. El grup de Diàleg Interreligiós Monàstic (DIM) i l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ofereixen cinc dies perquè tota persona “sensible a la saviesa universal” pugui aprendre i compartir diferents fonaments de fe.

“Viure l’any litúrgic de la mà del Concili Vaticà II”, per Bernabé Dalmau

Stub body

La FTC destaca la importància de la memòria del Vaticà II per al futur de l’Església

Stub body

Ferran Blasi: "No he trobat res al Vaticà II que no m'hagi agradat"

Stub body

Jordi Porta: "L’esperit conciliar es lligava amb la capacitat d’acostar-se al poble"

El filòsof Jordi Porta i Ribalta (Barcelona, 1936), actualment president del Centre UNESCO de Catalunya i ex-president d'Òmnium Cultural, recorda el Concili Vaticà II en el marc del seu pas per l'escoltisme català. Per Jordi Porta, la convocatòria del Papa Joan XXIII el 1962 va respondre un desig d'una immensa majoria de catòlics que esperaven una senyal per part dels responsables de l'Església Catòlica. Des de Catalunya també es va viure com una manera de dialogar amb el món i d’acostar-se al poble utilitzant la seva llengua.