Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Samuel Gutiérrez/Catalunya Cristiana) De totes les comunitats autònomes, Catalunya va liderar l’augment de l’atur a l’agost, amb una pujada del 3,1% respecte del mes anterior. El nombre de persones apuntades al Servei d’Ocupació de Catalunya va créixer en 16.703 persones el mes passat. Ara hi ha apuntades a les llistes un total de 555.894 persones, segons dades del Ministeri de Treball. Per sectors, on més ha crescut l’atur és als serveis, seguit de la construcció i la indústria. La xifra d’aturats a tot l’Estat espanyol s’acosta ja dramàticament als quatre milions. Aquestes dades posen de manifest que aquest problema és un dels punts més negres de l’actual situació econòmica i social.

«L’atur és un dels principals problemes que pateix la societat catalana. Hi ha un 20% d’atur a Catalunya. Això vol dir més pobresa i més desigualtats. Els informes anuals revelen que més del 20% de la població viu sota el llindar de pobresa relativa i que la taxa de pobresa a Espanya i Catalunya és de les més altes d’Europa. Aquesta situació respon a la fragilitat d’un model econòmic que no ha invertit en cohesió social i que ha potenciat una pobresa arrossegada des de molt abans que finalitzessin els deu anys de creixement econòmic. Les conseqüències més properes són l’exclusió social i la marginació», afirma Francesc Roig, director de Càritas diocesana de Tarragona.
Segons Mn. Pepe Rodado, delegat diocesà de Pastoral Obrera de Barcelona, es tracta d’un problema que es veu «agreujat encara més per la gran precarietat de molts contractes. Atur i precarietat són les característiques principals que viuen els treballadors a casa nostra. Són les raons per les quals a totes les enquestes apareixen com el primer motiu de preocupació de les famílies».
 
Així mateix, Mn. Rodado reconeix que «la reacció de les administracions ha estat molt tardana per la tossuderia de no voler reconèixer l’abast real de la crisi. El Pla E del Govern central, per potenciar l’ocupació als municipis, ha estat una mesura de xoc temporal, que si no s’acompanya d’altres mesures acabarà per retornar a l’atur els treballadors que s’hi han beneficiat. De fet, moltes prediccions per al segon semestre d’aquest any són força negatives respecte a l’atur».
 
Drets inherents
Des de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes subratllen que «l’Evangeli i la Doctrina Social de l’Església ens recorden aspectes fonamentals de la vida social, dels drets de les persones, del treball, de la dignitat dels treballadors i treballadores... Tota la vida de Jesús expressa l’amor de Déu Pare en l’atenció a les persones. Els drets de les persones no neixen de la seva capacitat de produir o de competir, sinó que són inherents al seu ésser; les persones són creades per Déu i dotades de raó, voluntat i llibertat».
La Gna. Lucía Arcediano, de la congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna, comenta que «la nostra comunitat està ubicada en un barri limítrof amb Cornellà, on hi ha hagut un increment considerable de la nova emigració. Els seus habitants pateixen les conseqüències de la feina temporal i els salaris baixos, que repercuteixen en la vida familiar; el futur és, per tant, incert. La xifra de gent que demana “l’ajuda fraternal” a les parròquies està desbordant les possibilitats de col·laboració, si bé la solidaritat del barri envers els altres és una realitat». I afegeix: «La nostra tasca consisteix a escoltar, acompanyar, acollir i compartir la vida amb les persones amb dificultats i desemparament, i orientar-les cap als serveis socials per reclamar el que, per justícia, els pertany.»
 
Més polítiques socials
Davant d’aquesta situació crítica, la resposta dels cristians ha de ser principalment de tipus social. «El nostre compromís —assegura Francesc Roig— ens obliga a treballar sense perdre el pas ni patir cap defallença, a impulsar polítiques socials més consistents i a donar prioritat a les necessitats més bàsiques. També cal enfortir les polítiques de formació i d’inserció laboral, així com d’habitatge i educatives. Polítiques que vagin dirigides a les persones més desfavorides. D’aquesta manera tindrem la satisfacció d’haver col·laborat positivament en la minoració de les desigualtats.»
Les conseqüències de l’atur són sempre doloroses; algunes vegades són tràgiques arran dels estralls humans i socials que provoca. Mn. Pepe Rodado explica que «les entitats socials com Càritas o Creu Roja han mostrat, amb dades, el gran augment d’atenció a famílies que mai no havien estat ateses o feia temps que no ho eren. Són els anomenats nous pobres o treballadors pobres, els quals, tot i tenir algun tipus de feina, tenen un sou insuficient per fer front a les despeses més bàsiques. D’altra banda, molts joves han entrat en una situació d’apatia vital davant de la impossibilitat de trobar feina: ara ni en busquen».
 
«Unes conseqüències especialment dures —confirma Mn. Rodado— pateixen els treballadors i treballadores immigrants: sense un contracte laboral perden la possibilitat de renovar la targeta d’estada i de treball i tornen a la il·legalitat; molts han optat per retornar als països d’origen amb el seu projecte migratori fracassat… I encara en destaco una conseqüència molt negativa com és l’augment de la recerca de solucions individuals en una situació estructural com la que tenim. Això ens situa als treballadors amb una consciència de competidors entre nosaltres: és una victòria de la ideologia neoliberal que ens va penetrant com a pensament únic.»
 
Obstacles per al jovent
Com a portadors del missatge de Jesucrist als joves del món obrer, la JOC recorda que «hem pogut observar en primera persona i en el nostre entorn més immediat com els joves s’independitzen cada cop més tard, i ajornen els projectes i plans de futur per quan siguin possibles. També s’aprecia com molts joves de classe obrera no poden seguir estudiant o ampliant els seus estudis per motius econòmics, tant perquè no troben feina, com pel sistema educatiu que cada cop permet menys estudiar i treballar. Cada cop hi ha més famílies amb les cases embargades i immigrants que han de tornar al seu país i deixar els somnis i la lluita de banda perquè a Catalunya ja no poden continuar sense un sou digne».
 
A més, la JOC Nacional de Catalunya i les Illes fa la reflexió següent: «Quan s’afavoreix un treball digne de la persona es fan possible la convivència social i les relacions pacífiques. Quan s’afavoreix un treball marcat per la flexibilitat i la productivitat es tanquen els camins per al desenvolupament de les persones, la convivència pacífica i el bé comú.»
 
Un recurs legítim
Els sindicats CC.OO i UGT han convocat una vaga general a tot l’Estat espanyol, que tindrà lloc el proper 29 de setembre. «La vaga —assenyala Mn. Pepe Rodado— és un recurs legítim que els treballadors tenim, que s’utilitza com a mesura extrema quan no es veuen altres sortides. Una vaga directament no soluciona res; és una manera de dir “prou”, una acció col·lectiva que pretén modificar el curs de les coses. La vaga general del 29 de setembre es planteja com un dir prou a les retallades socials i a la reforma laboral que tornen a carregar sobre els treballadors la factura de la mala gestió administrativa i la deriva financera neoliberal. Hauria d’ajudar a aturar i repensar algunes de les mesures preses, i sobretot a entrar en un renovat procés de diàleg social.»
Des de la JOC s’hi mostren optimistes: «Creiem que aquesta vaga servirà de molt, igual que les set vagues generals que hi ha hagut durant la democràcia. Si més no, Catalunya posarà a la llum, amb unió, força i esperança, les precarietats que s’estan vivint injustament.»
 
Per la seva banda, el director de Càritas diocesana de Tarragona opina que «una convocatòria amb tanta anticipació com la que s’ha fet i amb l’estiu pel mig pot generar afebliment d’interès, desídia reivindicativa i manca de vigor social. Això pot enfonsar encara més la capacitat crítica i el desinterès social de cara a la participació. Els temps de la reivindicació també canvien i cal estar amatents a nous models més efectius per denunciar les injustícies. Sinó és així, caurem en els tòpics de convocatòries sindicals ja superades».
 
Samuel Gutiérrez. Text publicat a Catalunya Cristiana.