Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A les portes dels dos anys d’haver estat declarada, la pandèmia de la covid-19 continua posant a prova la capacitat de resposta de la societat. La vacunació ha permès reduir dràsticament la mortalitat i la tensió a les UCI dels hospitals, però les dimensions d’aquesta sisena onada han provocat la saturació de l’atenció primària o dificultats amb els tests d’antígens a les farmàcies. Un cop més, el virus ha anat al davant, ara amb la variant òmicron i les seves peculiaritats, i els responsables de gestionar-ho de nou s’han vist obligats a ser reactius per minimitzar-ne l’impacte a través d’unes decisions que, en ocasions, són de difícil comprensió entre la ciutadania.

La determinació de l’Administració és mantenir les escoles obertes malgrat la recruada de la pandèmia, una decisió que podem compartir, com explicàvem la setmana passada. Però les dimensions d’aquesta onada han tensat considerablement les escoles. A les baixes per malaltia entre el personal del centre cal afegir-hi les conductes crítiques d’algunes famílies que no acaben d’entendre o d’acceptar les darreres mesures de gestió de la pandèmia; uns protocols planificats i notificats que provoquen una sensació de precipitació i modificats sobre la marxa; una incidència molt superior a la d’anteriors onades de casos positius, contactes directes, quarantenes i cribratges; una saturació dels serveis d’atenció i referència covid que deriven cap a les escoles gestions que són competència d’aquells serveis... Tot plegat, una complicadíssima situació epidemiològica que ha acumulat sobre les escoles, les seves direccions, el seu personal docent i el d’administració i serveis un estrès descomunal i desesperant, reflex del d’una societat que dona mostres de fatiga.

Malgrat tot, les escoles segueixen obertes. L’actitud que transmeten els seus equips per donar sortida a la crisi en aquest context tant desesperant és exemplar i gegantí. Si la capacitat de resposta de la societat s’està posant a prova, és incontestable que ja se n’ha constatat una d’exemplar, modèlica i responsabilíssima davant la sacsejada de la pandèmia: la dels equips de professionals de les nostres escoles. Uns equips que estan donant mostres de resiliència, de superació, d’adaptació i de compromís al nivell d’altres sectors també protagonistes d’aquesta situació, com ara la sanitat, les residències, els serveis de transport i els d’emergència i d’auxili a les persones.

Molt probablement, les generacions d’infants i joves en edat escolar a qui els ha tocat viure aquesta pandèmia, quan analitzin la situació amb els transcurs del temps, pensaran en l’atenció i la dedicació que han rebut i sabran agrair el suport i l’acompanyament que, a les escoles, els procuren cada dia el professorat i el personal de referència. 

Preservar el servei en unes condicions més que raonables dins les possibilitats i els mitjans de què es disposen és, per als centres, una fita i un compromís que ningú no pot posar en dubte. La societat ha d’apreciar i estimar l’esforç i l’exemple de les persones que, dia rere dia, afronten el desafiament de mantenir obertes les escoles, conscients que, si s’hagués de produir un tancament, el sistema entraria en fallida. Són els equips, els treballadors i treballadores dels centres docents els que amb la seva capacitat i la seva voluntat estan demostrant que com a societat ens en sortirem. La seva lliçó ens encoratja, ens esperona i ens conforta. La seva actitud apel·la les persones a pensar que, amb esforç, sacrifici i voluntat, les onades acabaran desfent-se a la platja de professionalitat i d’esperança.

Des de la Fundació Escola Cristiana no podem més que tornar a agrair de tot cor aquesta dedicació i aquest alè. La petita o gran història s’escriu amb l’esforç, la implicació, el convenciment i la fe de tantes persones que fan de la seva vocació el referent d’un país. Ens en sortirem, i serà, de manera molt especial, gràcies al vostre exemple.