Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Avui s’ha publicat al DOGC la resolució definitiva 1806/2021, de 8 de juny, de concerts per al proper curs 2021/2022 pel que fa a les etapes d’educació infantil, primària i ESO. Un sentiment agredolç impera en aquest moment, per diversos motius.

Tot i que s’ha pogut consolidar un bon nombre de grups concertats en relació a la primera proposta de revisió d’unitats comunicada pel departament el 4 de maig un cop analitzades les dades de la preinscripció, no s’ha pogut disminuir la quantitat d’aules retirades després de la darrera revisió del dia 27 de maig. Malgrat la voluntat expressada pel propi Conseller a la reunió del 4 de juny, que originà que dilluns dia 7 s’enviés una darrera relació de centres que podien mantenir el concert, la direcció general de centres concertats confirmà divendres dia 11 que no s’havien pogut incloure en la resolució. Per tant, aquesta darrera actuació propiciada pel mateix Departament no ha estat eficaç, ”no per falta de voluntat, sinó per una impossibilitat en el temps”, segons ens ha transmès el propi Departament.

S’ha de fer una reflexió molt acurada. Les crisis demogràfica i econòmica delimiten un escenari ben diferent del que hem tingut fins al moment. Per afrontar la nova situació calen actuacions que han d’implicar tota la societat, però també el sistema educatiu. Una mesura molt raonable és la de disminuir les ràtios necessàries per a mantenir el finançament públic del sistema, tant als centres públics com als concertats. Precisament és en base a aquesta mesura que s’obrí un bri d’esperança per a la conservació del màxim possible d’unitats concertades, que finalment no ha arribat a ser efectiu.

Compartint la voluntat del Conseller de dialogar i arribar a consensos, resumida en la seva expressió que hem d’emplenar junts el full en blanc que tenim al davant, cal treballar de manera immediata una situació que distorsiona fins a nivells injustos i desproporcionats la realitat de la matrícula en les nostres escoles i que té a veure amb el calendari administratiu que marca la presa de decisions sobre els concerts. Com afirma el propi Departament després de les nostres reiterades peticions i reflexions, el sistema necessita “una nova manera de resoldre el conflicte que sorgeix cada any i que, amb raó, és motiu de queixa perquè complica les darreres assignacions i la matrícula viva. Hi ha molts motius que ens condueixen a buscar una nova manera de fer que s’ajusti a la normativa i que solucioni aquesta situació del tot injusta”. Dissortadament, aquest curs no s’ha estat a temps, però situacions com aquesta no s’han de repetir.

Una segona qüestió. Divendres informàvem de la confirmació per al proper curs de les “dotacions extraordinàries” de 'reforç Covid”. 876 docents (640 en Educació Infantil i Primària i 236 a l’ESO) que han prestat serveis a les 596 escoles concertades “ordinàries”, perquè les d’educació especial mantenen un règim diferent. El Departament d’Educació havia mantingut el caràcter extraordinari i temporal d’aquestes dotacions, limitats al curs actual. Des del primer moment, el sector en sol·licitava la consolidació estructural.

Una raó més immediata és la necessitat de recursos derivada de l’organització escolar en l’escenari de pandèmia, que es mantindrà també el proper curs, tal com es recull al “Pla d’actuació per al curs 2021-2022 per a centres educatius en el marc de la pandèmia”, que conserva els grups de convivència estable. Però hi ha un altre motiu no menys destacat: convertir en estructural aquest personal serà el primer pas perquè les escoles concertades assoleixin l’objectiu d’equiparació de plantilles en relació als centres públics, donant compliment al manament legal. Ho hem comentat diverses vegades i ho recullen de forma evident l’informe del cost de la plaça escolar promogut pel Síndic i la memòria del projecte de decret de concerts, que diu: “Pel que fa a la plantilla amb què es doten els centres concertats, i en aplicació de la disposició transitòria segona de la LEC, per tal de determinar la seva suficiència i atès que el currículum a impartir és el mateix en centres públics i en centres concertats, es pot pressuposar que el total d’hores lectives necessàries hauria de donar compliment a la disposició legal. Un cop feta la comparació entre les hores assignades a un centre públic i a un centre concertat, s’observa que, d’acord amb el número de línies i en funció del tipus d’ensenyament que s’imparteix, hi ha una diferència d’hores a favor de les hores lectives assignades als centres de titularitat pública. Afegir aquesta diferència d’hores a tots els centres concertats de Catalunya implicaria haver d’incrementar la plantilla d‘infantil i primària en 1.280 dotacions en 537 a l’ESO”.

Per tant, consolidar en l’estructura aquesta “dotació extraordinària” suposaria cobrir el 50% de l’objectiu d’analogia de plantilles en l’Educació Infantil i Primària i pràcticament el 44% de l’ESO. Sens dubte, un avenç molt important i necessari, assumint que aquesta dotació extraordinària ja forma part del sistema.