Budisme davant el coronavirus: “No deixem que la por a la mort aturi la vida”

(Lucia Montobbio -CR) El Vesak és un dels dies més sagrats pels budistes, aquest any s’havia fixat a finals d’abril en el calendari occidental, donada la situació, quedarà cancel·lada tota festa. La comunitat budista accepta la situació, i aprofita el temps de confinament per meditar, per gaudir de la primavera, per sentir que tot està connectat; i per recordar que tant allò que provoca angoixa, com allò que provoca alegria, passa.

Alteracions en la pràctica

“El Vesak és una festa simbòlica per nosaltres, recordem tres fets importants: el naixement físic del buda, la il·luminació, i el Paranirvana, és a dir quan mor i la seva consciència es reintegra al Nirvana... si no fos pel confinament, faríem una jornada que aplegués els diferents centres budistes que hi ha a Catalunya, això ens fa sentir que formem part d’una gran família”, explica Josep Aponte, president de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes (CCEB).

A més, a més, de la seva pràctica, queda alterat també l’acompanyament durant el procés de la mort, ja que, com descriu Montse Castellà, vicepresidenta de la CCEB, per als budistes és important que no es manipuli el cos del difunt després de la mort clínica durant un temps, que pot anar des d’unes hores fins a tres dies, depenent de les circumstàncies, “respectar aquests aspectes, actualment, podria ser inviable”.

Vida quotidiana

El dia a dia també s’ha vist afectat, Aponte afirma que tothom està fent activitats on-line, tant és així que hi ha plataformes que s’han vist obligades a reduir qualitat per donar cabuda a tots els missatges visuals, “el nostre costum és la pràctica individual, per això crec que encara que no puguem reunir-nos en grup, ho portem força bé, ara tenim l’ocasió perfecta per fer un retir d’interiorització”. Així i tot, la comunitat continua sent valuosa, i és per això que s’ofereixen sessions virtuals de meditació guiada, ensenyaments budistes i fins i tot tallers, “en aquests moments, hi ha molta consciència de la funció que té la comunitat, el sentit de pertinença és important, sentir-se part d’una comunitat... la comunitat, ben unida en moments difícils com ara, aporta grans beneficis, estan sorgint xarxes d’ajuda mútua que esperem que perdurin una vegada superada aquesta fase del coronavirus”, apunta Castellà.

Per altra banda, Natàlia Barenys, mestra zen a Dojo Zen Barcelona Kannon Centre Budista, informa que en algun cas, els oficis religiosos, les meditacions regulars del temple, i els cants dels sutres, es continuen fent, respectant escrupolosament les mesures que demana l’article 11 del decret d’estat d’alarma del 14 de març: “Això és així, perquè ara, més que mai, les persones necessiten un espai per a la serenitat i la pau, i la funció d’un centre de culte és aquesta”.

La transitorietat

Barenys recomana mantenir la calma aquests dies: “No hem de tenir por, el pànic es produeix molt sovint quan hem perdut la consciència de la impermanència, prou que ho sabem que a la vida hem de passar malalties, envellir i finalment morir... però a vegades se’ns oblida, sembla que no ho teníem previst... la realitat és que en qualsevol moment podem caure malalts, o tenir un accident, i morir, la malaltia, la vellesa i la mort formen part de la vida, com també l’alegria que ens fa l’arribada de la primavera, gaudim de l’arribada de la primavera, del silenci d’aquests dies, del cant dels ocells, no deixem que la por a la mort aturi la vida, això també passarà”.

Castellà coincideix i creu que el missatge essencial per aquests dies seria recordar que les situacions adverses en les quals ens trobem són reptes i oportunitats que tenim per cultivar el nostre potencial positiu i pel despertar de la consciència: “ara podem percebre, més clar que mai, el caràcter transitori de la vida”. Aponte afegeix que els budistes accepten el que viuen en aquell moment, saben que tot és impermanent, que tot està interconnectat, i que tot és producte de les nostres accions passades, “sabem que hi ha més vida després de la mort, no tenim por, estem tranquils, practiquem en paciència i en acceptació, prenem les precaucions físiques i mèdiques per sortir indemnes de la crisi, estimem la vida també, és clar, però acceptem la mort, hi ha un sutra que ens pot ajudar a tot això que és el sutra del cor”.

Un tot més gran

Una altra realitat que es revela clarament aquests dies, segons Castellà, és el fet que tots estem interrelacionats i que tot és interdependent: “tots formem part d’un tot més gran que és la Terra”. I aquesta sensació s’evidencia més quan “la llista d’activitats que podem fer s’ha restringit considerablement... les que fem, les podem fer amb total consciència plena, per exemple, baixar les escombraries cada dia, o anar a comprar les verdures, caminar a poc a poc, atents a no topar amb ningú el carrer, a no tocar res innecessari... i això fa que percebem més comunió entre les persones, tothom és conscient, per força, que la malaltia i la mort són una cosa real, això ens uneix en el nostre destí com a éssers humans, ens fa més profunds, més forts mentalment, més savis, més solidaris”, descriu Barenys.

D’aquest sentiment també neixen internacionals com la labor que estan duent a terme els centres Dzongchen de tot el món, des d’on s’estan elaborant materials sanitaris, com ara mascaretes que són enviades on faci falta.

Sobre la interdependència, Aponte explica que “tots els éssers estan immersos en una realitat incomprensible, invisible, fins i tot aquest virus... el món, amb el seu creixement demogràfic accelerat, ha portat a les persones a sentir més cobdícia, a ser més egoistes, i en comptes d’utilitzar la força per ajudar a l’altre, per mirar a l’altre, la utilitzem per beneficiar-nos en detriment dels altres... i això d’alguna manera afecta la consciència al planeta, tothom va a la seva, fins i tot aquest virus que sembla no trobar contenció”.

Propostes i aprenentatges

Aponte pensa que a les persones els costarà canviar de manera de fer, a reiniciar als nostres privilegis, i que quan tot això s’acabi, tornarem a dinàmiques anteriors “ens recordem de santa Bárbara quan plou, quan ja no plou desapareixen les reflexions, les emocions, hem viscut crisis molt més fortes que aquesta de les que podríem haver après molt, i tanmateix, reproduïm conflictes similars”

Amb tot, Barenys proposa integrar la salutació budista a la nostra vida “nosaltres ens saludem fent una reverència unint els palmells de les mans, en comptes de fer-se abraçades i petons, i aquest podria ser un bon mètode de precaució, que podríem adoptar d’ara endavant, també el silenci, evitar parlar de coses innecessàries”, i conclou: “la situació d’emergència és una inestimable oportunitat per mirar cara a cara la realitat impermanent de la nostra existència, els moments difícils que estem passant, no són un obstacle, sinó una oportunitat per veure quina és la realitat de la nostra vida, més enllà de les il·lusions que teníem fa quatre dies, potser fa uns dies parlàvem amb algú, i ara ja no hi és; potser fa uns dies teníem uns plans, uns projectes, i ara ja no hi són; el dolor per la pèrdua, la visió brutal de la malaltia i la mort, ens obre els ulls a la realitat, que no ve, ni se’n va; ens podem abandonar completament a aquesta realitat, i recuperar la pau”.