Papa Francesc: "Davant Déu tots som fills, sortirem d'ella junts"

(Vatican News) "Aquí es plora i es pateix. Tots. Només podem sortir d'aquesta situació junts, com a humanitat sencera". Per tant, hem de "mirar a l'altre amb un esperit de solidaritat" i comportar-nos de manera conseqüent. Aquestes son les paraules del Papa Francesc en una conversa amb el vaticanista del diari italià La Stampa, Domenico Agasso.

Sobre aquest moment el Papa diu que ha de ser viscut "amb penitència, compassió i esperança". I amb humilitat, perquè moltes vegades oblidem que a la vida hi ha "zones fosques", moments ombrívols. Creiem que només pot afectar als altres. En canvi, aquest temps és fosc per a tothom, ningú està exclòs. Està marcat pel dolor i les ombres que han entrat a casa nostra. És una situació diferent a les que hem viscut. També perquè ningú es pot permetre el luxe d'estar tranquil, tots comparteixen aquests dies difícils".

La quaresma, explica el Pontífex, "amb la pregària i el dejuni, ens ensinistra per mirar amb solidaritat als altres, especialment als que pateixen. Esperant la resplendor d'aquesta llum que de nou il·luminarà tot i a tots". Sobre el tema de l'oració, Francesc afegeix: "Em recorda als Apòstols en la tempesta que invoquen a Jesús: «Mestre, ens estem ofegant». La pregària ens fa entendre la nostra vulnerabilitat. És el crit dels pobres, dels que s'enfonsen, que se senten en perill, sols. En una situació difícil i desesperada, és important saber que hi ha un Senyor a qui aferrar-se". I Déu "ens dona suport de moltes maneres. Ens transmet fortalesa i proximitat, com ho va fer amb els deixebles que demanaven ajuda a la tempesta. O quan li va donar la mà a Pere que s'estava ofegant".

El Papa no vol fer distincions "entre creients i no creients". Tots som humans i com a homes estem tots en el mateix vaixell. I cap cosa humana ha de ser aliena a un cristià. Aquí plorem perquè patim. Tots. Tenim en comú la humanitat i el sofriment. Ens ajuda la sinergia, la col·laboració recíproca, el sentit de la responsabilitat i l'esperit de sacrifici que es genera en tants llocs. No hem de fer una diferència entre creients i no creients, anem a l'arrel: la humanitat. Davant Déu tots som fills".

Francesc ha parlat de la solitud d'aquells que moren sense el consol dels seus familiars: "En aquests dies m'han explicat una història que m'ha impactat i dolgut, també perquè representa el que succeeix en els hospitals. Una dona gran va comprendre que s'estava morint i va voler acomiadar-se dels seus éssers estimats: la infermera va agafar-li el telèfon mòbil i va trucar a la seva néta per vídeo, tan bon punt l'anciana va veure la cara de la seva neta, va poder anar-se'n amb aquest consol. És la necessitat final de tenir un cop de mà per sostenir la teva mà. D'un gest final d'acompanyament. Moltes infermeres i infermers acompanyen aquest desig extrem amb les orelles, escoltant el dolor de la soledat, prenent la mà. El dolor dels que es van anar sense acomiadar-esdevé una ferida al cor dels que es queden. Agraeixo a totes aquestes infermeres i infermers, metges i voluntaris que, tot i l'extraordinari cansament, es disposen amb paciència i bondat de cor per suplir l'absència obligada dels familiars".

Parlant de les conseqüències per al nostre futur, el Papa va dir que el que està succeint servirà "per recordar als homes d'una vegada per totes que la humanitat és una sola comunitat. I com d'important i decisiva és la fraternitat universal. Hem de pensar que serà una mica com una postguerra. Ja no hi haurà 'l'altre', sinó que serà 'nosaltres'. Perquè només podem sortir d'aquesta situació tots junts. Haurem de mirar encara més a les arrels: els avis, la gent gran. Construir una veritable germanor entre nosaltres. Fer memòria d'aquesta difícil experiència que tots vivim junts. i seguir endavant amb esperança, que mai defrauda. Aquestes seran les paraules clau per començar de nou: arrels, memòria, germanor i esperança".