Salta al contenuto principale

El relat de l'Ascensió de Jesús, que es troba en el llibre dels Fets del Apòstols es llegeix tradicionalment, com és lògic, en la festivitat de l'Ascensió del Senyor (Ac 1,1-11). Quan les primeres comunitats cristianes varen encunyar un llenguatge per expressar la seva convicció que el Jesús, que havia estat crucificat, ara era viu, es valgueren de dos esquemes conceptuals: l'un centrat en el verb ressuscitar i l'altre en el verb exalçar. El relat de l'Ascensió pertany a aquest segon esquema. Lluc l'usa al final del seu evangeli i aquí, al començ del llibre dels Fets, com una mena d'enllaç, que lliga i uneix les dues parts de la seva obra.

L'esdeveniment es descrit amb molta sobrietat. Hi ha un rerefons mític en tant que concep l'espai repartit en cel, terra i infern i la capacitat que tenen alguns ésser privilegiats de passar d'un espai a l'altre. El pes fort de la inspiració se l'enduu, però, el relat de l'ascensió d¡Elies cap al cel ( 2 Re 2,1-18). Hi ha molts punts de contacte entre els dos relats: Elies puja la cel enmig de la tempesta (v.11)/ un núvol s'endugué Jesús (v.9); a la petició d'Eliseu (v.9) s'hi correspon la petició dels apòstols de restaurar el regne d'Israel (v.6); hi ha una promesa de l'Esperit tant per Eliseu (v.10) com per els apòstols (v.8); Elies se'n va mentre parla (v.11) / Jesús quan acaba de parlar (v.9); tant Elies (v.11) com Jesús (v.11) pugen al cel; Elies es vist per Eliseu (v. 12) / Jesús es vist pels apòstols (v.10); l'odre d'Elies: "Queda't aquí" (v.6) es correspon amb l'odre de Jesús: "No us allunyeu de Jerusalem" (v.4).

En les tradicions jueves l'esperança messiànica anava lligada a la figura d'Elies. Efectivament el llibre de Malaquies "Abans que arribi el dia del Senyor, dia gran i temible, jo us enviaré el profeta Elies" (M l3,23). En el relat de l'Ascensió sembla que Jesús sigui el nou Elies, però això ni lliga amb els textos de l'evangeli on, en els relats de la confessió de Pere (9,8) i el de la transfiguració (9,30.33), Jesús es distingeix clarament de la figura d'Elies. A què ve aquesta similitud tan marcada entre l'ascensió de Jesús i la d'Elies si Jesús no és Elies?. La qüestió resta oberta i tan sols es poden aportar algunes consideracions.

Jesús no és Elies, però els deixebles no ho van entendre tan fàcilment. Veien Jesús com un nou Elies, com el profeta que actua en nom de Déu per eliminar la idolatria i la injustícia d’Israel, l’home de Déu que viu enmig del poble per ser-ne ajuda i guia. Lluc projecta així la visió que els deixebles s’han fet de Jesús.

L’ascensió de Jesús té per LLuc la funció de posar punt final a l’activitat terrenal de Jesús, marcar l’acabament de la seva presencia física entre els deixebles. Per això el núvol no cobreix els deixebles com en l’episodi de la transfiguració (Lc 9,34), sinó que aquí amaga la visió de Jesús i el sostrau de l’espai històric i terrenal.

L’ascensió de Jesús es posada en relació amb la seva segona vinguda. Així ho donen a entendre els dos homes que s’apareixen vestits de blanc. Jesús se’n va al cel sense dramatismes ni presència de fenòmens atmosfèrics espectaculars. Aquesta mateixa simplicitat serà la presidirà la seva segona vinguda.

Festivitat de l’Ascensió del Senyor

17 de Maig de 2015

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.