Vull manar sobre els meus diners

Quitèria Guirao és millitant de l’ACO

Decidir-me i donar el pas a dipositar els diners que guanyo, amb el meu treball, a un banc amb valors ha estat un procés personal lligat a la recerca contínua de ser coherent entre els meus valors i les meves decisions. Que la utilització dels nostres diners per part de bancs i caixes d’estalvi en l’economia especulativa i armamentista era i és de vox populi, ho sabem. Que els guanys en aquesta economia de casino se’ls reparteixen entre uns quants, també ho sabem. Que a Catalunya això de les caixes d’estalvi era (ara no és) “una manera de donar suport a l’economia local” –cas de la Caixa Laietana, de la que vaig marxar “pies para que os quiero” fa més de 25 anys!­–, que li diguin a les famílies que estan en procés de desnonament o bé a les petites empreses que es troben mancades de crèdit. I més exemples que, qui més qui menys, podria dir de les seves experiències amb unes maquinàries preparades per donar dividends als accionistes, com són els bancs. Bé, vaig dir prou! No volia que amb els meus diners destruïssin el món!

Ho vaig fer, primer, deixant de tenir el pla d’estalvi en una caixa. D’això fa més de tres anys. Haig de dir que tinc sort de no tenir cap préstec demanat i concedit, i per tant sempre he estat lliure de posar els meus diners –pocs, no cal dir-ho– on he volgut. No tenia cap excusa per no donar el pas a un banc amb principis i amb valors. Aquí podem fer propaganda, oi? Els tinc a Triodos, un banc nascut a Holanda. Quan vaig decidir-me a donar el pas cap a Triodos, aquest encara no tenia el servei de compte corrent amb el que pogués operar amb normalitat (domiciliacions, ingrés nòmina, tarja...). Amb aquest canvi vaig poder decidir que volia fer amb part o amb el total dels interessos que obtenia dels diners estalviats: els podia aportar a entitats de reconeguda solvència en cooperació al desenvolupament i també a entitats ecologistes. Vaig posar la creueta en una d’elles, a una entitat ecologista. Havia trobat un banc on utilitzen els diners per finançar l’economia real, d’empreses i projectes, on la qualitat de vida de les persones i el respecte al medi ambient són les que prevalen, i no només la rendibilitat econòmica. El següent pas el vaig donar quan aquest banc va oferir poder obrir compte corrent. Des de fa un any en sóc clienta al 100% de la banca amb valors. També vaig prendre una altra decisió que em va facilitar el propi banc: destinar part dels meus estalvis a una cooperativa financera per a l’economia social, la COOP57.

Un banc sense oficines podria semblar poc accessible. La meva experiència és que no és així. El telèfon, el correu postal i internet són els mitjans que utilitzem per contractar serveis. I els diners en efectiu que necessito, doncs, com feia amb l’anterior caixa, tiro de targeta de crèdit en qualsevol caixer amb Servi-Red.

Si encara no heu fet el pas a la banca amb valors plantegeu-vos seriosament emprendre aquest camí. Per a mi, no és coherent formar part del 15M, participar en manifestacions per la pau, signar manifestos per les energies renovables o a favor d’un parc natural si els nostres diners estan finançant a la indústria armamentista, a empreses que contaminen aquí o en països tercers buscant el rendiment econòmic màxim,... Els diners s’han de destinar a projectes útils per a la societat. I la banca amb principis –ètica– i valors ens proposa això.