25N: entre l’absència del fet religiós, la continuïtat i el laïcisme

CiU demana potenciar el diàleg interreligiós, el PSC vol laïcitat però recalca que la catòlica és la tradició “àmpliament majoritària”, ICV-EUiA fa bandera del laïcisme i els republicans fan una proposta curiosa: garantir que en els llocs de culte també es pugui accedir gratuïtament a Internet.

CiU assegura que defensen “el principi de la laïcitat positiva” i que les polítiques en matèria religiosa s’han de plantejar a partir d’un “diàleg fluid i continuat amb les confessions, per tal de facilitar la integració de la diversitat religiosa”.

Asseguren que és necessari tenir en compte “que el fet religiós afecta molts àmbits de la vida de les persones” com la salut, l’educació, l’urbanisme o la justícia, entre altres, i defensen “espais de trobada” al voltant dels “valors comuns” en totes les tradicions.

Es comprometen a fomentar el diàleg interreligiós, enaltint en el seu programa al GTER (Grup de Treball Estable entre les Religions), i destacant que a Catalunya també hi ha “xarxes laiques de diàleg interreligiós”, el paper de les quals és “imprescindible per assegurar la convivència i la tolerància”.

Diuen que s'ha de fomentar la integració des de les pròpies comunitats religioses i a lluitar “contra aquelles pràctiques que sota el paraigua de la llibertat religiosa

atempten contra els drets de les persones, i especialment de les dones”. Diuen que fomentaran un “diàleg permanent” amb les confessions, reconeixeran de cada una d’elles a interlocutors “significatius” i que vetllaran perquè s’usi “la llengua catalana en totes les manifestacions de caire religiós, així com en les publicacions”.

El PSC destina un apartat del seu programa electoral a descriure la “societat laica” que proposen, i aprecien que és necessari “iniciar un debat social al voltant de la idea de laïcitat de l’esfera pública” amb l’objectiu d’”enfortir la convivència, no la simple coexistència, en la diversitat”.

“No es tracta, deixem‐ho clar, d’encetar cap debat relatiu a la negació de la religió, que forma sense discussió part dels drets essencials de les persones i que mereix especial protecció”, indiquen des del PSC, i volen que “ es vertebri una societat en la qual les idees de progrés i l'emancipació de la persona no derivin de cap credo, sinó de la creació d'un espai públic comú a tothom”.

“El laïcisme forma part de l'intent de trobar un marc de convivència i referència per a la majoria d'éssers humans, que estigui basat en l'argumentació racional i en l'acceptació de la necessitat que té la persona d’autogovernar la pròpia vida, també a través de la religió si ho desitja”, descriuen. I afegeixen que és mitjançant la laïcitat que poden defensar valors com ara “l’antidogmatisme, la tolerància, el pluralisme, la diferència, el racionalisme o els drets humans".

El programa socialista recalca que volen mantenir un “diàleg constant” amb “totes” les confessions religioses, “assumint que la catòlica és molt àmpliament majoritària i que és indestriable de la cultura i la història del país”, tenint present que hi ha ciutadand que viuen l’espiritualitat “des d’una certa distància amb les jerarquies confessionals, i que moltes altres són alienes al fet religiós”.

ICV-EUiA és el partit que remarca més el discurs laicista i és un dels eixos del seu programa electoral: volen un “pla nacional” en la matèria, ja que és “indispensable per a una convivència” fonamentada en el “respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions filosòfiques de creença i de raó”.

També es comprometen a exigir “la denúncia dels acords entre l’Estat espanyol i el Vaticà” referents a l’àmbit educatiu, ja que “són contraris als principis d’un Estat

aconfessional”. Per això, creuen que la religió “s’hauria d’impartir fora de l’horari escolar i, per descomptat, sempre amb caràcter voluntari”.

Pels ecosocialistes, la laïcitat no és només un “principi irrenunciable”, sinó una “urgència” fruit dels canvis socials. Lamenten la “involució” que hi ha, com posa de manifest visites papals, la instauració de celebracions litúrgiques per part del Govern com el Dia de les Esquadres i les “declaracions de la Conferència Episcopal no tan sols en terrenys morals, sinó també en qüestions com la unitat d’Espanya”. Creuen que les creences religioses no han de condicionar la legislació ni l’acció dels Governs i defensen “una nova llei de pensament i consciencia”.

Davant del “nacional catolicisme” imperant, ICV-EUiA proposa una revisió en profunditat del paper de l’Església Catòlica per acabar amb els seus “privilegis econòmics”, en un moment on “la situació econòmica greu incideix i castiga

els més febles i augmenta la pobresa d’una gran part de la població”. En aquest context, “ l’Església renuncia a la lluita per a la justícia social i opta per incrementar la caritat”.

Al programa d’ERC no surt específicament res sobre afers religiosos, tot i que senyalen que en l’eventual estat independent català que proposen, compten amb les organitzacions religioses.

Demanen que el Govern ha de treballar per “possibilitar un pla general d’accés públic gratuït a Internet en tots els espais de titularitat pública a Catalunya”, que “fins i tot es podría fer extensible a les diverses organitzacions religiosos”.

Diuen que Catalunya ha d’ésser una república “inclusiva”, que “haurà de ser laica, bo i garantint la llibertat religiosa i de consciencia”.

SI destaca en l’apartat del seu programa ‘Aturem el racisme’ que cal “aturar els falsos rumors i constatar que no és pot criminalitzar per raó d’origen ni religió”. Defensen en educació “promoure models educatius racionals i científics, laics, catalans i de qualitat,

que garanteixin la cohesió social i la igualtat de sexes”.