Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas Diocesana de Barcelona) Aquest diumenge, 28 de novembre, es commemora el Dia de les Persones Sense Llar. Es calcula que a l’Estat espanyol, entre 26.000 i 30.000 persones es troben en situació de sense llar. En el conjunt de la Unió Europea hi ha més de tres milions de persones que viuen al carrer i quinze milions malvivint en habitatges sense les mínimes condicions, en situació d’amuntegament, en habitacions rellogades o en locals.

En aquesta data i durant tot l’any, Càritas, Feantsa España i Faciam promouen la Campanya “Ningú sense drets, ningú sense llar” per recordar a la societat que urgeixen respostes a l’exclusió social i residencial.

El perfil de les persones que s’estan incorporant al col•lectiu de sense llar, el que es troba en situació de pobresa més severa, està canviant. Les dades de 2009-2010 mostren que la majoria de les persones que entren a formar part d’aquest col·lectiu considera que la pèrdua del lloc de treball n’és la causa. Majoritàriament són homes, nascuts a l’Estat espanyol i també estrangers; solters; amb un nivell més alt d’estudis (secundària i superior) i joves (entre els quals, ex-menors que havien estat tutelats per les Administracions). D’altres col·lectius socials es troben també en situació d’alt risc d’exclusió (parelles joves en atur, famílies monoparentals, immigrants que han perdut o perdran la situació de regularitat davant la manca d’un contracte de treball).

De gener a novembre de 2010, a les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, Càritas constata que 1.378 persones que han demanat ajuda viuen al carrer, en vehicles o en caravanes; 2.895 estan acollides a casa de parents o amics en haver perdut el seu habitatge; 11.142 són persones que viuen en habitacions en règim de relloguer,de les quals 6.881 integren unitats familiars.

Les demandes de Càritas

Davant d’aquesta situació Càritas recorda que en aquests moments en què moltes persones, a causa de l’atur forçós, estan perdent els seus habitatges per deutes hipotecaris o de lloguer, i tantes altres malviuen al carrer des fa temps o de manera recent. Per això, demana als Governs, als partits polítics, als Ajuntaments, a les entitats bancàries i a la societat que el dret constitucional a un habitatge digne deixi de ser una declaració de principis i pugui ser exercit realment i amb urgència per les persones que no tenen o han perdut el seu habitatge.

També demana un canvi en la llei hipotecària que actualment manté el deute del creditor malgrat hagi retornat el pis a l’entitat creditora. I afavorir que la persona/grup familiar es pugui mantenir en el pis, pagant un lloguer.

I recorda la necessitat de promoure habitatge social: pisos amb lloguer assequible d’acord als ingressos reals de les persones. Segons la Memòria de l’Administració Tributària 2008, el 59’4% de les declaracions de Renda tenen una base imposable inferior a 18.000€ anuals. Els preus dels habitatges (compra i lloguer) són desorbitats i no s’adeqüen a la realitat social del nostre país.

A més, calen pisos d’inclusió per a les persones que necessiten fer un procés més llarg abans d’incorporar-se plenament a la societat, o per a aquelles que difícilment podran incorporar-s’hi. 

En definitiva, afrontar el repte de construir una societat a la mida de les persones que la componen i on realment la persona i el seu benestar siguin el centre de l’acció política.