Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El fil musical i els llums als carrers ens indiquen que s’atansen ja les festes de Nadal. Una música que, malauradament, també escoltem al compàs d’una altra onada pandèmica que ens fa ballar el cap mentre es van sumant els casos de grups confinats, suspensions d’àpats amb els companys de la comunitat educativa o reprogramacions de cantades de nadales escolars ara en format telemàtic. Si el ritme del final del primer trimestre és, ja per definició, força accelerat, les ingerències alienes al fet educatiu fan redoblar preocupacions i esforços.

Hi ha, però, una música nadalenca que convé no deixar d’entonar a les escoles: la que recupera un relat d’esperança que no defuig el món ni l’ensucra per fer-nos empassar unes festes sense compromís amb les realitats sofrents, això és: la història d’un Déu que aposta per fer-se present en la fragilitat d’un infant que neix als marges dels espais i dels temps. És la notícia d’aquest Déu que davalla a cercar-nos en les nostres pobres perifèries la que per al cristianisme esdevé el centre de la història, també la de cadascun de nosaltres i dels nostres alumnes.  

Si encara hi ha algun dubte sobre quin és el “Greatest Hit” de la banda sonora de Deu per aquestes dates, l’Escriptura ens recorda com els àngels anuncien la Bona Nova als pastors i marxen tot cantant “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima” (Lc 2,14). És per això que no cal aigualir el Nadal a l’escola  —ni dissoldre la festa sota la denominació “festes d’hivern”—, perquè conté un missatge radicalment inclusiu per a tothom: Gloria Dei, Vivens Homo (La Glòria de Déu és la Vida de l’Home. Sant Irineu). 

Que aquestes festes de Nadal ens permetin escoltar, enmig de tant soroll, aquest cantus firmus de la Bona Nova. Una nota de fons que realment ens convidi a davallar no només al batec intern del propi cor, sinó també la mirada vers tot allò petit, senzill i humil. Bon Nadal a tothom!