Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Quan es notifica que enguany potser el creixement econòmic serà molt baix o nul sembla que tenim un gravíssim problema. Quin desastre, no creixerem!! I hom pensa: és veritat això?

            Resulta que el món actual té els mitjans per cercar solucions als grans problemes humans. El vertader problema és donar resposta a la fam, a la incultura, a la sanitat, a la marginació i a la gran diferència entre rics i pobres. Amb les capacitats actuals si hi hagués un canvi de mentalitat i una decidida voluntat es podria anar amb decisió pel procés d’alliberament d’aquestes funestes ferides de la nostra humanitat.

            Per què hem de créixer més i anar arriscant la nostra terra?. Doncs senzillament perquè un sector minoritari de la nostra societat mai en te prou. Aquest sector no sols imposa als sectors empobrits de la humanitat una vida molt dura i terriblement cruel, sinó que avui dia hom hi ha la impressió que està controlant de mateixa democràcia i la fa anar pel camí de la seva especulació. El pols entre polítics i sistema financers especulatius per ara sembla que cau a favor d’aquests darrers.

            Una distribució justa del serveis fonamentals com són la sanitat, l’escola i la cultura, una distribució justa de la fiscalitat de forma que qui més te més pagui pel bé comú i la sostenibilitat de la societat, és molt més urgent i important que anar creixent indefinidament.

            La ciència i les estratègies econòmiques estan sotmeses a la moral i a la ètica. Es a dir les motivacions i intencions del seu funcionament i de les seves decisions no escapen a la recta consciència humana. I la ètica senyala l’objectiu que és EL BÉ COMÚ. Entenem el bé comú el que respon a les elementals necessitats, drets i deures de tota persona humana i de totes les persones, sense distinció de raça, sexe, religió i opinions. Aquest bé comú exigeix el control per `part de les administracions democràtiques de la marxa dels grans grups financers. És indispensable la persecució de tota mena de frau, d’evasió de capitals, de trampes per no pagar impostos votats democràticament, de reformes radicals del poder sobirà dels estats, de la prohibició dels paradisos fiscals....etc. i tot plegat per poder distribuir amb justícia distributiva segons la ètica més elemental.

            El gran problema no és el creixement sinó la mala distribució del bens, serveis i riquesa. És una situació global profundament immoral.