Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) A la seu de la Conferència Episcopal Tarraconense es va presentar l’estudi “L’ús que els capellans fan de les noves tecnologies en la seva experiència pastoral”, elaborat pel Daniel Arasa, professor de la Universitat Pontifícia de la Santa Creu de Roma.

La investigació internacional PICTURE (Priests’ ICT Use in their Religious Experience, és a dir, ús que els sacerdots fan de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació), iniciada en ocasió de l'Any Sacerdotal, s'emmarca en la investigació dirigida a explorar l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació a l'interior de l'Església catòlica.

PICTURE no respon a la pregunta sobre quants sacerdots usen les tecnologies de la informació i de la comunicació (i quants no), sinó que respon a la pregunta: Què fan els sacerdots a la xarxa? i Quina és la seva actitud davant les tecnologies digitals? De fet, PICTURE estudia només els sacerdots que fan servir internet, els quals els anomena en els diversos informes com ePriests.

Per a cada continent s'ha preparat un informe que sintetitza els principals comportaments relatius a la possessió de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i a la seva utilització en els diversos aspectes de la vida sacerdotal: les principals activitats lligades a la seva missió (pregària, assistència espiritual, predicació...), la seva formació (estudi i recerca d'informació en línia), la inculturació de la fe en el món actual, la comunicació en el "continent digital", etc.

Els resultats

Dels resultats dels qüestionaris, en la presentació Daniel Arasa va destacar que els capellans que utilitzen les tecnologies digitals tenen una dieta tecnològica variada: el 92,7% dels capellans espanyols té telèfon mòbil (90,6% a nivell mundial), el 84,1% té accés a un ordinador fix (81,2% a tot el món), el 83,8% a un PC portàtil (82,8% al món), el 72,4% una màquina de fer fotos digital (73,1% a tot el món), el 43,6% un lector mp3 ( 44% a nivell mundial) i el 37,2% d'altres aparells portàtils (25'7% al món). Així mateix, Arasa va destacar que els capellans troben força útils les tecnologies per a les principals tasques lligades a la missió sacerdotal (pregària, assistència espiritual, predicació...), per a la seva formació (estudi i recerca d’informació online), per a la inculturació de la fe en el món actual, per a la comunicació en el “continent digital”, etc., i que valoren positivament les noves tecnologies, però també en reconeixen els límits.

Arasa també va destacar que l’ús de les tecnologies per part dels capellans espanyols està per damunt de la mitjana. Un 95,4% dels capellans espanyols que usa les noves tecnologies accedeix diàriament a Internet, mentre que en el món és el 94,7%. Així mateix, el grup majoritari de capellans “digitals” espanyols (46,2%) no considera útil la xarxa per a l’assistència espiritual, mentre que un 41,3% prega de vegades mitjançant les noves tecnologies (descarregant, per exemple, la Litúrgia de les Hores, etc.).

Com a conclusió de tot aquest estudi es desprèn que el 41,6% dels capellans de tot el món considera molt positiu el fet que les tecnologies digitals hagin millorat la manera de desenvolupar la seva tasca sacerdotal; el 46,2% en té una visió moderada i només el 12,2% en té una percepció negativa. Efectivament, mentre el 17,5% dels capellans està d'acord o molt d'acord sobre el fet que els perills de la tecnologia són més grans que les oportunitats que ofereix, el 38,2% no està d'acord amb aquesta afirmació.

A l’acte de presentació, organitzat pel Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS), també hi van intervenir Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, bisbe delegat de la CET per als MCS i president del SIMCOS; i Francesc Cano, periodista i professor de la Universitat Internacional de Catalunya.

Taltavull va afirmar que un dels aspectes més importants en la comunicació és el testimoni de vida, i que, en l’activitat diària d’un capellà hi ha un gran ventall de possibilitats: pregar, celebrar els sagraments, servir els altres, estudiar i ara s’hi ha afegit un element nou: les noves tecnologies. Francesc Cano va destacar que l’Església, com a institució, i els seus membres fan servir Internet i les altres noves tecnologies amb normalitat i amb un ús cada vegada més freqüent.

El bisbe Taltavull va cloure l’acte agraint la presentació d’unt estudi tan complet, que pot servir també per ser treballat més a fons en l’àmbit català i per millorar l’accés dels capellans a l’ús d’Internet.

L’estudi

La investigació ha estat realitzada pels laboratoris NewMinE Lab-New Media in Education Laboratory i webatelier.net de la Università della Svizzera italiana (USI, Lugano, Suïssa) en col·laboració amb la Facultat de Comunicació Instituzionale de la Universitat Pontifícia de la Santa Creu (PUSC, Roma). A més, ha comptat amb el suport de la Congregació per Clergat.

La investigació ha recollit -a través d'un qüestionari- les respostes del 1,2% de tots els sacerdots del món, és a dir 4.992, proporcionalment distribuïts per països d'activitat (el nombre total de sacerdots arriba 408.024, segons dades de la Congregació per clergat de 2007). El 6,6% dels qüestionaris (328) va ser compilat en paper i el 93,4% en línia (4664). Entre els entrevistats, el 22,8% són sacerdots regulars (religiosos), mentre el 76,2% són sacerdots seculars (diocesans, etc.). Les respostes provenen de 117 països, distribuïts en els cinc continents: 54,6% d'Europa, 37,3% Amèrica, 3,9% d'Àsia, 2,6% d'Àfrica i 1,6% de Oceania. La distribució i recollida dels qüestionaris va començar el 15 de novembre de 2009 i es va concloure el 28 de febrer de 2010. 

Per tal d'assegurar la major distribució possible, el qüestionari va ser difós de diverses maneres. Entre d'altres, van ser contactades totes les Conferències Episcopals del món, sigui per correu electrònic que per correu ordinari; van ser informades per email totes les diòcesis dels 50 països que acullen el major nombre de sacerdots catòlics (concretament el 94,37%); van es va establir contacte per email amb les ordres i congregacions religioses més nombroses, a més, el qüestionari va ser promogut a través de diverses agències de notícies de l'àmbit religiós.

Per evitar errors i enganys, la investigació va ser promoguda a través d'agències catòliques i les fonts de trànsit d'entrada a la pàgina web dedicada a la investigació van ser constantment monitoritzades. Finalment, encara que el qüestionari era anònim, nombrosos sacerdots van deixar el seu propi nom i contacte.

Aquest estudi busca fotografiar l'ús actual que els sacerdots fan de les tecnologies en la seva pròpia experiència religiosa i es presenta en sintonia amb les paraules del Missatge de Benet XVI per a la 44 ° Jornada Mundial de les Comunicacions Socials (2010): “El tema de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials –El sacerdot i la pastoral en el món digital: els nous mitjans al servei de la Paraula- s'insereix molt apropiadament en el camí de l'Any Sacerdotal, i posa en primer pla la reflexió sobre un àmbit pastoral vast i delicat com és el de la comunicació i el món digital, oferint al sacerdot noves possibilitats de realitzar la seu particular servei a la Paraula i de la Paraula. Les comunitats eclesials s'han incorporat des de fa temps els nous mitjans de comunicació com instruments ordinaris d'expressió i de contacte amb el propi territori, instaurat en molts casos formes de diàleg encara de més abast. La seva recent i àmplia difusió, així com la seva notable influència, fan cada vegada més important i útil seu ús en el ministeri sacerdotal.

L'anàlisi de les dades de capellans espanyols es basa en la resposta de 427 qüestionaris, el que suposa un 1,7% dels sacerdots d'Espanya.