Salta al contenuto principale
Jo no ho he vist però fons dignes de crèdit m’han assegurat que és veritat. Segons un estudi que publica la Fundació “Pluralismo y Convivencia”, titulat “La presència de las minories religioses a les series de ficció nacionals”, un personatge d’una d’aquestes series és evangèlic.
Aquesta Fundació té com a missió promoure la llibertat i la pluralitat religiosa a l’Estat Espanyol. Per aquesta raó tracta “d’implementar una estratègia d’inclusió de la pluralitat religiosa, que veritablement ja existeix, en el si de la societat i, paral·lelament, trancar la dinàmica d’associar sempre la religió amb l’Església Catòlica”.
Les principals conclusions a les quals arriba aquest estudi és que a les series de ficció estudiades es continua el model de reafirmació de valors seculars en detriment del què ells anomenen la “pèrdua d’autoritat de la moral catòlica”.
La segona conclusió a què arriba l’estudi és que la imatge que transmeten aquestes series de ficció, quan parlen de religió, és la d’associar la idea que ser “catòlic” és igual a ser del país mentre s’associa la idea que no ser-ho és igual a ser estranger.
La tercera idea que transmeten és la de relacionar minoria religiosa amb problemes, amb idees negatives o amb personatges més o menys excèntrics.
Les series estudiades han estat: “Aida”, “Los hombres de Paco”, “Hospital Central”, “Pelotas” i “Física o química”. Diuen que és en aquesta última on un dels seus personatges principals, anomenat Quino, s’identifica com a evangèlic. Això si, quan aquest personatge assisteix a un culte protestant tots els extres que apareixen a l’escena són d’origen llatinoamericà.
La identificació d’evangèlic i estranger, malgrat la presència ininterrompuda del protestantisme des de 1868, encara forma part de l’imaginari popular, al menys, per als guionistes de la sèrie.
Després de llegir aquest Informe de la Fundació “Pluralismo y Convivencia” m’he imposat a mi mateix esbrinar quan fan aquesta sèrie per tenir-ne un coneixement directe. Aquesta part de la tasca és fàcil. El que encara ens costarà molt més a totes les Confessions d’aquest país és aconseguir que la nostra societat vegi les religions com a un fenomen positiu.
Clar que sembla que ja ens movem en la bona direcció.
Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.