Els ortodoxos, catòlics i protestants de Catalunya ens saludem quan ens trobem. Ho fem, en la majoria de les ocasions, amb afecte institucional i, fins i tot, personal. Hem deixat de ser estranys i tots hem deixat en el racó de l’oblit de la memòria els temps en els que ens patíem els uns als altres.
Recuperar la normalitat del que mai no hagués hagut de deixar de ser normal és tot un esdeveniment històric, però la història és el relat del que ha passat i mai del que ha de venir. Per aquesta raó, tal volta s’ha de començar a pensar més en el futur que en el que ja és història. Ens cal pensar més en el que encara ens queda per fer que en el que ja hem fet. Ens cal, doncs, a més a més de ser amics, coneguts i saludats, encarar el camí de les preocupacions que tenim en comú.
Tal volta ha arribat l’hora de començar a preguntar-nos sobre la necessitat d’un Consell Cristià de Catalunya que aplegui, en la pedagogia de l’acció, les tres Esglésies cristianes.
La pregunta està feta.
Entre totes i tots hem de trobar les respostes.
Gruppi
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.