Raons per estar alegre

La influència assíria, durant els regnats de Manassès i Amon (699-640 aC.) va ser molt gran. Es van introduir en el temple de Jerusalem cultes estrangers, va créixer la idolatria i la corrupció social. En entrar Assíria en declivi, el rei Josies encetà una reforma religiosa en la que hi participà el profeta Sofonies, de qui en llegim, a la primera lectura d’avui, un fragment ( So 3,14-18a) de la part final del seu llibre.

Cridar, clamar, alegrar, celebrar, quatre verbs sinònims que inviten a la joia. És un llenguatge que contrasta totalment amb les critiques i amenaces que dominen quasi la totalitat del llibre. A l’Antic Testament hi trobem expressions semblants: “Poble de Sió, aclama’l ple de goig, perquè el Sant d’Israel és gran dins la teva ciutat” (Is 12,6), i també: “Alegra’t i crida de goig, ciutat de Sió, que vinc a viure en enmig teu”. En el Nou Testament aquests crits d’alegria els trobem en el cant de Maria: “Magnifica el Senyor la meva ànima, el meu esperit exulta en Déu” (Lc 1,46).

Són tres els motius que justifiquen l’alegria. La condemna ha estat revocada. L’amenaça del judici, de les calamitats que han de caure damunt de les nacions i també sobre Jerusalem ha desaparegut. En el llibre hi ha un canvi brusc, sobtat, que modifica totalment les intencions de Déu, sense que s’especifiqui clarament el motiu. S’intueix que la causa és la resta que ha romàs fidel ha Déu (13,12-13). El dia del Senyor que es vist com un dia terrible i ple d’angoixa ( 1,14-16) ara es presenta en el seu aspecte més positiu.

El segon motiu d’alegria és que els enemics han desaparegut. “El Senyor ha allunyat els teus enemics” (v.15). Assíria va de cap a caiguda, cosa que afluixa la pressió dominant dels invasors. Alguns comentaristes consideren que aquest tram final del llibre de Sofonies va ser afegit després de l’exili, en aquest cas la desaparició dels enemics correspondria a la caiguda de Babilònia. El més important, però, és el canvi que s’ha produït en els pobles estrangers: d’oprimir a Israel han passat a lloar els Senyor: “Llavors jo, el Senyor, canviaré els llavis dels pobles: els donaré uns llavis purs perquè tots invoquin el meu nom” haurà dit anteriorment en el verset 9.

El tercer motiu és que “El Senyor, el rei d’Israel és dins teu”. Els monarques i corruptes que regnaven a Jerusalem, Manassès i Amon, anteriors als anys del regnat de Josies, van ser uns reis corruptes. El rei era el signe visible de la reialesa del Senyor i aquest monarques indignes i infames eren indignes de representar la reialesa de Déu. El profeta recorda que Déu, el Senyor és el veritable rei d’Israel que regna, habita i està present enmig del seu poble; així ho canten els salms: “El Senyor és rei” (99,1). Ni reis estrangers , ni reis corruptes. El mateix podem dir del temple de Jerusalem. La introducció de cultes idolàtrics en el temple convertia aquest en un indigne habitacle per acollir la presencia del Senyor. “El Senyor és dins teu” (vv. 15 i 17) vol dir que torna a habitar dins el seu poble. Tenir assegurada la presencia de Déu, és tenir assegurada la defensa de la ciutat i allunyar el perill que suposa l’escomesa dels enemics. Hi ressonen aquí expressions que trobem en el llibre dels salms. “La mansió més sagrada de l’Altíssim. Déu és al mig d’ella, no pot trontollar. Déu la defensa abans que apunti el dia ( Sl 46,5-6).

Tres raons que justifiquen la joia de Sió i de Jerusalem, raons que es poden resumir en una de sola: l’amor de Déu envers el seu poble, amor que provoca l’alegria de Déu, de tal manera que l’alegria és una alegria compartida.

Diumenge 3er d’Advent . 13 de Desembre de 2015