Els llindars de la llibertat

En el text que ens ha arribat com a Primera carta als Corintis hi ha incloses més d'una carta adreçades per Pau a aquesta comunitat. Una d'elles, segurament la segona, estaria repartida en diversos fragments (1,1-5.13;6,12-9-27; 10,23-11,1; 12,1-14,40; 16,1-12.19-24) en l'actual 1 Co; escrita des d'Efes l'any 53 en un moment en que els problemes de la comunitat s'han incrementat, segons la informació rebuda pels de la casa de Cloe (1Co,1,11). D'ella en llegim un petit fragment (1Co 6,13c-15a.17-20) a la segona lectura d'aquest diumenge.

Quina és la situació a Corint que ha incentivat la intervenció de Pau?. Per copsar bé el sentit de la lectura litúrgica cal prendre en consideració l’afirmació de 1Co. "El cos no és per a una vida libidinosa": són les primeres paraules de la lectura. Per què les diu Pau?. A Corint estava molt estesa la pràctica de la prostitució. En el temple d'Afrodita s'hi practicava la prostitució sagrada i en l'ambient portuari hi havia totes les facilitats. Per altra banda Pau, basant-se en la llibertat que, pel que fa a la llei jueva, atorgava la salvació, defensava la llibertat del cristià. Alguns membres de la comunitat de Corint havien portat l'eslògan "Tot m'està premés" a l'exageració, fins al punt de justificar la fornicació. Per a aquests el fornicar era similar al fet de menjar i beure, un acte simplement biològic. A partir de la distinció que els grecs feien entre ànima i cos, aquest grup de corintis pensaven que el cos no entre en l¡àmbit de la salvació, per tant el que es faci amb ell resulta indiferent pel que fa a la bondat o maldat de la conducta humana.

Contra aquesta forma de pensar Pau construirà la seva exposició en base a dos arguments. Un centrat en el que representa la resurrecció i l'altre en el que significa el baptisme. La resurrecció és resurrecció de la totalitat de la persona: ànima i cos; si el cos ha de ressuscitar, tenen importància les accions que es facin amb el cos. Amb la mort i resurrecció de Jesús s'ha produït un rescat del cristià que està sotmès al domini de la carn, per tant ha d'abandonar la fornicació. Pel rescat ja no es pertany a ell mateix sinó que pertany a Crist i aquesta pertinença és incompatible amb la fornicació que implica unir-se en una sola carn amb aquell amb qui es fornica. La pertinença a Crist implica formar amb Ell un sol cos. En el capítol 12 de la mateixa carta, Pau exposarà amb detall l’ensenyament segons el qual la comunitat és el cos de Crist.

L'altre realitat que fa incompatible la fornicació amb la vida del cristià és la rebuda del seu baptisme. Amb aquest el cristià rep l'Esperit i aquest es fa present en la seva vida. L'Esperit és el que assegura que el cristià sigui propietat de Déu i és l'Esperit el qui l'ha alliberat del domini de la carn. Es pot anar més enllà del símil temple de pedres receptacle de la presència de Déu / cos temple receptacle de l'Esperit. Més aviat s'hauria de plantejar que, de la mateixa manera que la presència de Déu ha de ser una presència alliberadora enmig la comunitat d'homes i dones del món, el cristià que ha rebut l'Esperiti l'ha fet seu, ha de convertir aquest do en força alliberadora per a tothom. Com ho podrà fer si està atrapat pel domini del cos que l'impedeix mirar un pam més enllà del que no sigui la pròpia satisfacció?. Més enllà de les llibertats i drets personals hi ha l'edificació del cos de Crist i ser temple de l'Esperit Sant.

Diumenge 2on durant l'any 18 de Gener de 2015