Experiència de Jesús

El relat del baptisme de Jesús de l'evangeli de Marc és breu, concís i molt semblant al dels altres dos sinòptics. Mateu afegeix la discussió sobre la conveniència que Jesús sigui batejat i Lluc senyala que tot el poble es feia batejar i la pregària de Jesús. El relat és present també en l'evangeli de Joan, que pren una forma força diferent a la dels sinòptics, la qual cosa prova l'abast que tots quatre evangelistes donen a l'esdeveniment.

L'escenari té la seva importància. El desert és el lloc on Israel, segons els llibres de l'Èxode i Nombres, hi fa una estada llarga per adquirir la consciència de ser el poble escollit per Déu, a fi de posseir la terra d'Israel. És el lloc de trobament amb Déu, que li fa el do de la Llei, però és també el lloc de la temptació i de la prova; també és el refugi pels revoltosos i el lloc on s'organitzen els moviments d'alliberament messiànic. Marc situa Joan i Jesús en el desert, lloc de la marginació, allunyat de la vida normal de la gent i, sobretot, distanciat del temple, el baluard de la religiositat d'Israel, el lloc del culte oficial i guardià de l'ortodòxia de la Llei. L'altre indret teològicament significatiu és el riu Jordà. Les aigües del Jordà es separen a fi que el puguin travessar els profetes Elies i Eliseu i, tot seguit, Eliseu rep l'esperit profètic a fi de poder iniciar la seva missió (2Re 2). És el lloc on Naaman, rebent del baptisme, reconeix la bondat del Déu d'Israel (2Re 5), però, sobretot, el pas de Jordà marca l'entrada del poble d'Israel, sota el guiatge de Josué, a la terra promesa. Jesús messies d'Israel, a les antípodes de la oficialitat religiosa, fa la seva entrada a la terra travessant el Jordà.

Joan, a diferència del quart evangeli (Jn 1, 26-30), no diu qui és Jesús en el moment en que Jesús es fa batejar per ell. Això està en consonància amb el que s'esdevindrà en l'evangeli, on Jesús no vol que la seva identitat es descobreixi al marge de la mort en creu. Serà la llibertat del receptor del missatge que haurà d'anar esbrinant aquesta identitat i en conseqüència fer la seva opció.

El desig que té el Tercer Isaïes (63,19)de veure el cel obert, mostra que l'arribada d'uns temps nous, es compleix en els cels que s'obren a fi que l'Esperit Sant davalli sobre Jesús. Jesús puja i l'Esperit baixa. Que Jesús és l'enviat de Déu amaga que l'home Jesús fa una experiència de l'Esperit que el puja cap a Déu. En parlar que Jesús puja, Mac ens recorda aquesta experiència de Jesús. Jesús puja, l'Esperit baixa. Unió de dos espais mítics, la terra i el cel, que, segons el llenguatge mitològic universal, només troben els seus punts d'unió en els símbols de l'arbre, la muntanya i la columna. Jesús i l'Esperit realitzen la unió del cel i la terra, l'espai dels homes i l'espai de Déu, sense la necessitat d'arbres, muntanyes o columnes.

Marc es val de la imatge del colom per parlar de l'Esperit. Hi podem veure una referència a l'Antic Testament que parla del colom que surt de l'arca de Noé (Gn 8,11) i que portant al bec el brot d'olivera es converteix en símbol de la creació que reneix i rebrota. El colom, contraposat a l'àguila imperial de les legions romanes, emblema del poder i la prepotència, marca l'estil del messianisme de Jesús impregnat d'humilitat i senzillesa. Amb la davallada de l'Esperit sobre Jesús, comença un temps nou, una realitat definitiva. Jesús fa el pas de les purificacions preparatòries a l'experiència messiànica (baptisme de Joan) a l'experiència messiànica radical

Baptisme de Jesús. 11 de Gener de 2015