La lectura de l’evangeli d’aquest segon diumenge d’advent presenta el començament de l’evangeli de Marc ( 1,1-8) que inicia, a la vegada, la lectura continuada (llevat de les interrupcions de quaresma i pasqua) durant tot l’any litúrgic corresponent al cicle B. En el text s’hi poden descobrir tres temes: 1) El títol que obre tot l’evangeli 2) La profecia de l’Antic Testament 3) L’activitat de Joan, la descripció de la seva persona i la seva predicació.
“Comença l’evangeli de Jesús”. Evangeli era un terme conegut en la cultura profana del temps de Jesús. Literalment vol dir bona notícia i s’usava per designar les proclames dels grans esdeveniments o gestes importants de grans personatges. Ho eren, per exemple, el naixement del fill d’un rei, l’arriba de l’emperador, el triomf d’un batalla. En usar el terme, Marc converteix Jesús en el gran portador d’una bona notícia, però, curiosament, el portador és també l’objecte i el contingut d’aquesta notícia. L’evangeli serà el gran anunci de l’adveniment del Regne de Déu, però alhora aquest anirà indissolublement vinculat a la persona de Jesús. Jesús és Messies i Fill de Déu, dos apel·latius atribuïts a Jesús que esdevenen il·lustratius del programa evangèlic de Marc. Al llarg del seus escrit, Marc anirà desentrellant el tipus de messianisme que Jesús accepta i que adquireix ple sentit en el reconeixement de ser Fill de Déu; reconeixement que restarà velat al llarg de l’evangeli i que no serà públic i notori fins el moment de la seva passió i mort.
“Comença” és la primera paraula de l’evangeli de Marc i es correspon amb la primera paraula amb que s’inicia el llibre del Gènesi: “inici”. Per Marc l’evangeli de Jesús pren el relleu de la vella llei jueva, la Torà. Tot seguit, però, Marc proposa un text del profeta Isaïes. Segurament Marc veu Jesús més proper a l’ensenyament i la predicació profètica que no pas afí al legalisme de la Llei continguda en la Torà.
No es pot deixar passar per alt la categoria teològica i simbòlica del desert. En la seva vessant negativa el desert és el lloc on habiten descontrolades les forces del mal. En la vessant positiva és el lloc per on Israel va fer camí cap a la terra promesa, i també de l’exili tornant cap a Israel; és el lloc de les relacions amoroses de Déu amb el seu poble. El desert era el lloc on quallaven els moviments messiànics i existia el convenciment que el messies havia de venir del desert. Aquest escenari vincula Joan i Jesús amb l’experiència religiosa d’Israel.
Marc no s’interessa pels detalls històrics de les relacions de Jesús amb Joan baptista. Formà part Jesús dels deixebles de Joan? Possible, però Marc no ho diu. Vol, sobretot, emfasitzar la primacia de Jesús sobre Joan, que no es digne de deslligar-li les corretges de les sandàlies, gest que solien fer els deixebles envers els seus mestres. Amb tot, hi ha una coincidència entre Joan i Jesús. Joan és un personatge alternatiu. Ha escollit el desert com a lloc de predicació en contraposició a Jerusalem i el temple, la seva manera de vestir no és com la dels rics sacerdots i, lluny dels sacrificis d’animals, predica un baptisme de conversió. Al llarg del seu evangeli Marc ens descobrirà un Jesús també alternatiu amb el postulats de la religió oficial d’Israel.
Joan prepara l’actuació de Jesús que ell sí portarà els canvis grossos i qualitatius. El bany purificador que atorga el perdó dels pecats serà substituït pel bany en l’Esperit Sant. L’evangeli de Marc no aporta pistes per relacionar el baptisme amb l’Esperit Sant amb la pràctica baptismal de l’Església. L’expressió caldrà entendre-la com l’arribada d’un temps nou, apte per poder fer l’experiència de l’Esperit, captat com a presencia transformadora de Déu.
Diumenge 2on d’Advent . 7 de Desembre de 2014
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.