Gràcies filipencs

La carta als filipencs que ha arribat a nosaltres és de fet la unió de dues cartes. Una conserva les paraules d’agraïment de Pau a la comunitat de Filips, que ha col·laborat materialment al sosteniment de l’apòstol (4,10-23). Una altra carta presenta la situació de Pau a la presó i dóna consells per a la vida de la comunitat (1,1-4,9). Dins aquesta segona carta s’hi hauria introduït un text (pràcticament tot un capítol) dirigit als qui són un entrebanc per a la comunitat, esdevenint adversaris de la tasca de Pau. Alguns autors consideren aquest text no un afegit, sinó una tercera carta amb entitat pròpia, que s’hauria integrat en el tot que ens ha arribat. El text de la segona lectura que llegim avui (4,12-14.19-20)correspon a la carta d’agraïment.

En el capítol 9 de la 1ª carta als Corintis, Pau elabora una llarga defensa del dret al sosteniment dels predicadors, davant els que posaven en qüestió aquest dret. Segurament era una afer controvertit en els primers temps de les comunitats cristianes. “La meva defensa contra els qui m’acusen és aquesta: ¿No tenim dret a que ens mantinguin?” (1Co 9,3s). A la segona carta als corintis, un escrit on llargament fa una defensa del seu apostolat, Pau manifesta amb claredat al dret al sosteniment tot i que, a vegades hi hagi renunciat, per a no ser una càrrega a les comunitats. En els evangelis sinòptics també hi trobem expressat aquest dret. En les instruccions als dotze que són enviats, Mateu posa en boca de Jesús: “ El qui treballa bé es mereix que el mantinguin” (Mt 10,10). El llibre de la doctrina dels dotze apòstols (Didakhé) també preveu que els missioners ambulants rebin socors de la comunitat (12,2).

Pau agraeix als filipencs l’ajuda que li han donat, però no ho fa recordant o esgrimint el dret al sosteniment com ho fa, tal com hem vist, en altres cartes. Aquí els recorda que és capaç d’adaptar-se perquè ha viscut el seu ministeri en les situacions més dispars. Bona prova del que diem és el text de 2Co 11,24-28, llarga llista de les penalitats que ha suportat l’apòstol per poder dur a terme la tasca d’anunciar Jesús.

Les febleses evidencien la debilitat, però paradoxalment en la debilitat hi ha la força que troba Pau per acomplir l’encàrrec d’escampar el missatge de Jesús. Aquest és un tema fort de la teologia de Pau. “Quan sóc més feble és quan sóc realment fort” dirà a 2Co 12,10, reflexió amb sintonia amb desenvolupament teològic que fa als dos primers capítols de 1Co sobre la força que té la feblesa de la creu de Jesús. En el nostre text, ell diu als filipencs “Em veig capaç de tot, gràcies a aquell qui em fa fort”. És a dir, si en alguna ocasió s’ha vist en dificultat per aconseguir el sosteniment necessari, a patir gana tal com els diu als filipencs, això ho considera una feblesa que s’ajunta a la llarga llista de febleses que l’associen a la creu de Jesús i li donen la força necessària.

“El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats” (v19). En la carta de recomanacions a la comunitat Pau ha dit als filipencs: “ No us inquieteu per res” (4,6). Això implica dipositar totalment la confiança amb Déu, el que engalana el lliris cel camp i alimenta els ocells perquè sap de que tenim necessitat ( Mt 6, 25-34). Però de tot el que Déu pot donar i proveir el més valuós és la glòria en Jesucrist. És el do més preuat, l’únic en definitiva que val realment la pena.

Diumenge 28 durant l’any 12 d’Octubre de 2014