L’evangeli del primer diumenge de Pasqua narra l’anada de Maria Magdalena, Pere i el deixeble estimat a la tomba on hi havia estat enterrat Jesús (Jn20,1-9).
El relat comença amb una puntualització temporal, que no deixa de tenir el seu interès: el primer dia de la setmana ( a vegades traduït per diumenge). Tota indicació temporal té un abans i un després. L’abans del primer dia de la setmana és el que s’ha esdevingut al Calvari, el temps-moment de la mort de Jesús. La resurrecció de que es parla, doncs, està estretament lligada a la mort de Jesús. És una manera de dir: el ressuscitat és el crucificat.
El primer dia ens porta a pensar en el primer dia de la creació i del principi de que parla el mateix evangeli de Joan. Ja en el pròleg, en fer referència al començament de Gènesi, l’evangelista ens deia que en Jesús comença una realitat radicalment nova. Ara, quan es relaciona resurrecció i inici, es vol dir que la resurrecció de Jesús inaugura un temps nou, una nova creació.
El diumenge és el dia de la reunió eucarística de les comunitats cristianes. En ella es recorda i es fa present la realitat de la mort i la resurrecció de Jesús. Aquesta no pot ser entesa ni creguda al marge d’aquesta reunió dominical.
Al dematí quan encara era fosc. Sembla una expressió contradictòria. Si és matí, sembla que apunta ja la nova llum del dia, per què recordar que encara és fosc? En l’evangeli de Joan foscor i tenebra estan relacionats amb la increença, amb la falta de fe. Simplement es vol indicar que encara no s’ha produït la fe en la resurrecció. Ja vindrà, tot i que no serà d’una manera igual en cadascun dels tres personatges
Cal prestar atenció en el seguit de frases en construcció passiva. Recordem que els jueus per evitar pronunciar el nom de Déu, construeixen les frases en passiva, entenent que el subjecte innominat de l’acció és Déu. A pedra ha estat treta, el llençol aplanat i el mocador lligat apart. Amb això és vol indicar que Déu ha entrat en acció, Déu ha entrat en la història. El Déu que semblava havia abandonat Jesús en el Calvari, ara ha entrat en acció i ha intervingut decisivament en la resurrecció de Jesús.
Molts comentaristes s’aturen en el detall del deixeble estimat, que deixa entrar primer Pere al sepulcre. Un gest cap a la primacia de Pere? Qui sap?. El més rellevant és la fe del deixeble estimat. De Pere no es diu que cregui i deixeble estimat veu el mateix que Pere i creu. No necessita gaire cosa. El deixeble estimat anticipa les comunitats futures que creuran sense haver vist. També Jesús dirà: “Feliços els qui creuran sense haver vist”.
El text recorda el paper que han de jugar les escriptures pel que fa a la comprensió de la persona de Jesús i la seva resurrecció. Caldria entendre aquí Escriptura en un sentit molt ampli perquè per la generació apostòlica l’Antic Testament jugarà un paper clau per entendre Jesús, la seva mort i la seva resurrecció; per les generacions futures esdevindrà decisiva la predicació dels primers deixebles, que acabarà consignada en els primers escrits cristians, entre els quals prendran un paper rellevant els que acabaran formant els textos del Nou Testament.
Diumenge 1er de Pasqua 20 d’Abril de 2013
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.