Preses de posició

PRE

A l’evangeli d’aquest diumenge es llegeix la narració de la resurrecció de Llàtzer (Jn 11,1-45) L’autor ens porta cap a Jesús, que es proclama Senyor de la vida. El “jo sóc”, referència clara a Ex3, on Jahvé comunica a Moisès el seu nom: Jo sóc, té aquí tota la força indicativa de que, en l’actuar de Jesús hi ha el mateix actuar de Déu. La proclamació de Jesús, Senyor de la vida, està al cor de la narració ( el nombre de versets anteriors i posteriors és pràcticament el mateix), i inserida en el diàleg de Jesús i Marta, que acaba amb la proclamació de fe de Marta.

Entorn aquest nucli central es poden observar les diverses opcions pel que fa a la fe i acceptació de Jesús. En positiu Marta i Maria. En el v.5 l’evangelista diu que Jesús estimava Marta, Maria i Llàtzer. L’estimació de Jesús es repetirà més vegades (vv.3,11,35). Marta, Maria i Llàtzer simbolitzen la comunitat que ha sintonitzat amb Jesús, l’accepta i creu en ell. És una terna que ens apropa molt a la persona del deixeble estimat. A tall d’hipòtesi ens podem preguntar si el deixeble estimat no serà una figura per representar, descriure i simbolitzar una comunitat fidel a Jesús, tipificada en aquest passatge en la comunitat de Marta, Maria i Llàtzer. “Aquell que estimes” del v.3 té molta força per permetre pensar així.

La fe de Marta i Maria parteix d’un idèntic punt comú. Totes dues diuen a Jesús: “Si haguessis estat aquí...”. En la fe de Marta sobresurt la dimensió intel·lectual o conceptual. La professió és el resultat d’una mini catequesi concentrada en el diàleg amb Jesús. Marta coneix la doctrina apocalíptica sobre la resurrecció dels morts, però Jesús farà que la superi, li farà fer un pas endavant per poder descobrir l’autèntica resurrecció, la que porta a la vida que no acaba, la vida que és Jesús mateix. La resurrecció no és una finalitat en si mateixa, sinó només el pas o camí que porta a la vida.

“El mestre et crida” (v.28). la fe de Maria és diferent. Ha sentit la veu de Jesús com un imperatiu ineludible, que l’ha portat a aixecar-se, moure’s i córrer cap a Jesús. Poques paraules, no hi ha diàleg com amb Marta, només trobament, abandó per part de Maria, indicatiu d’una confiança absoluta i única, sintonia total expressada amb el plor compartit.

En contraposició al grup format per la comunitat de Marta, Maria i Llàtzer hi ha la resta dels altres grups que prenen diferents actituds davant Jesús, que es manifesta Senyor de la vida. Entre ells els deixebles, es mouen entre el dubte i la superficialitat. Prenen partit per Jesús, però no entren en la profunditat del que Jesús fa i del que manifesta ser. L’altre grup el conforma els jueus presents que han vingut a donar el condol (v.19), espectadors del que fa Maria (v.31), sorpresos de la relació especial entre Jesús i Llàtzer (v.33). A partir de la resurrecció de Llàtzer, el grup es reparteix entre el que acusen Jesús davant els sacerdots, postura radical en contra de Jesús, antecedent imminent de la seva mort i els qui creuran en Jesús. Els fets de Jesús no són demostracions empíriques, no es presenten com evidències irrefutables, sinó com a propostes que obren perspectives, camins, òptiques. Són propostes que obren a la fe. Quan Jesús es proclama Senyor de la vida ho fa respectant sobretot la llibertat humana, la llibertat de creure o rebutjar. No pressiona ningú, hi creu qui vol, per això diu el text molts van creure, molts vol dir no tots.

Diumenge 5é de Quaresma. 6 d’Abril de 2014