La veu que ve del cel

LA VEU QUE VE DEL CEL

L’evangeli que narra la transfiguració de Jesús (Mt 17, 1-9) és lectura obligada en el segon diumenge de quaresma. Es tracta d’una construcció literària, d’una gran càrrega simbòlica, destinada a mostrar l’entronització de Jesús com a messies d’Israel. S’ha de considerar el relat estretament lligat, com un segon moment o una segona cara, al relat del baptisme en el Jordà, que també presenta Jesús com messies d’Israel però emfasitzant l’inici de la seva missió. El nexe indiscutible entre els dos relats és la veu del cel, la veu del Pare, que no apareix en cap altre moment de l’evangeli de Mateu.

És precisament aquesta veu del cel un dels elements fonamentals del relat. “Aquest és el meu fill, el meu estimat en qui m’he complagut”, fins aquí igual que el relat del baptisme, però en l’episodi de la transfiguració Mateu afegeix: “Escolteu-lo”. Per entendre bé la densitat d’aquest terme i tota la seva intencionalitat cal tenir present els dos personatges que han aparegut al costat de Jesús: Moisès i Elies. Són dos figures d’una rellevància indiscutible de l’Antic Testament, tots dos gaudien d’una gran consideració entre el poble. Moisès representa la Llei, la Torà, és a dir, la part més excel·lent i fonamental de l’escriptura judaica. La llei fou donada a Moisés a la muntanya del Sinaí, ara en la nova muntanya de la transfiguració ens és mostrat Jesús. Elies, tot i que no hi ha cap llibre profètic que porti per títol el seu nom, representa la profecia. Els seus fets són explicats en els llibres 1er i 2on de Reis, que nosaltres cataloguem com a llibres històrics, però la bíblia hebrea els considera profecia no escrita. Entre el judaisme havia arrelat fortament la convicció que la era messiànica anava associada amb el retorn d’Elies. El llibre del profeta Malaquies anuncia que Déu enviarà Elies abans de la vinguda del messies (Ml 3,23).

Jesús serà bandejat com ho fou Moisès d’Egipte i Elies perseguit per Jezabel. Tots tres han fet l’experiència d’estada en el desert ( Ex 16-18 i 1 Re 19,4) i la pujada a dalt d’una muntanya (Ex 19 i 1Re 19,8).

La veu del cel diu: “Escolteu-lo”. És a dir, a partir d’ara la paraula de Jesús, el que ell ensenya i predica passa al davant de la paraula de la Torà, de la Llei, de tots els discursos i de totes les seves interpretacions, passa al davant de la paraula profètica entesa com interpretació de la Llei i com a predicació incessant de la fidelitat a l’aliança i l’espera messiànica. Pere no ho veu així. En proposar fer tres tendes, una per Jesús, una altre per Moisès i una altre per Elies indica que posa al mateix pla Jesús, Moisès i Elies. Per ell, l’ensenyament de Jesús, la llei i la profecia tenen la mateixa força. La veu del cel desautoritza aquest plantejament situant Jesús en un pla superior que dóna al seu ensenyament un valor i una categoria molt per sobre de la llei i la profecia.

Diumenge 2on de Quaresma 16 de Març de 2014