Jeremies i Josies

El text del llibre de Jeremies, que generalment es coneix per “La vocació” és el que llegim a la primera lectura d’avui (Jr 1,4-5.17-19). Com en el relat de vocació d’Isaïes (6), també trobem una referència temporal per fer adonar que la vocació s’inscriu en un temps concret, indicant amb això que és ben real. Aquí el temps de que es parla és el regnat del rei Josies

Aquest monarca governà a l’estat de Judà entorn els anys 640-609. En el moment en que pujà al tron, Egipte estava vivint un gran ressorgiment polític. L’any 656 aC. Psammètic I endegà una gran campanya expansionista per la part oriental del seu imperi. Aquesta expansió fou possible pel l’afebliment de l’imperi assiri, que va començar a minvar per la pressió de les tribus escites a les fronteres septentrionals de l’imperi i per la guerra civil dins Assíria mateix l’any 623 aC., desprès de la mort del darrer gran rei Assurbanipal (669-627 aC.). A això s’hi ha de sumar la incipient independència de Babilònia, que acabà essent el nou imperi dominant.

Josies va aprofitar les hores baixes d’Assíria per endegar una gran campanya militar que recuperés per a l’estat de Judà el que havia estat l’antic regne del nord, Israel. Ho va aconseguir en gran part perquè arribà fins al santuari de Betel (2 Re 23,4.15) i, fins i tot, fins a Samaria, si es dóna crèdit a 2 Re 23,19.

A la campanya militar s’hi ha de sumar la reforma religiosa descrita en el segon llibre dels Reis (cc.22 i 23). Tot començà amb el trobament del llibre de la Llei durant unes obres del temple. Tenint en compte el contingut de la reforma de Josies: abolició del culte idolàtric, establiment del temple de Jerusalem com únic lloc de culte i exaltació de l’aliança i la descendència de David, tot fa pensar que es tracta del Deuteronomi. El rei pensava que l’observança de la Llei havia de ser la garantia de la supervivència del poble d’Israel. Josies va reunir el poble de Judà per fer-li jurar que es sotmetria als manaments detallats en el llibre descobert. El primer que va fer Josies fou purificar el culte a Jahvé i el primer objectiu

foren els rituals idòlatres practicats a Jerusalem, inclús dins el temple. Seguiren els santuaris i cultes dedicats als déus estrangers, escampats per les zones rurals de Judea. No s’aturà fins arribar a Betel, el gran santuari del regne del nord que, a fi que els israelites no anessin a Jerusalem, havia construït per Jeroboan. En definitiva es tractava d’anular qualsevol vestigi de l’antiga dominació estrangera, simbolitzada per la presència del culte als déus estrangers. A tot això cal afegir-hi el restabliment de les festes nacionals més significatives.

La campanya militar anà acompanyada de la corresponent propaganda. Per això es van reel·laborar antigues tradicions d’Israel o se’n crearen de noves, que justifiquessin la unificació de Israel i Judà, nord i sud: la promesa de la terra que Déu havia de donar als descendents d’Abraham, la conquesta de Josué, la unificació del territori en temps del rei David. L’animadversió contra Egipte que tenia pretensions sobre el territori es reflectirà en les narracions de l’Èxode.

És molt probable que Jeremies participés en la reforma de Josies. Encara que no hi hagi dades hi ha elements en la predicació del profeta, que coincideixen amb l’esperit de la reforma de Josies. Pel que fa a l’aliança cal recordar el famós text de l’aliança del cor (31,31-34) i 11,2-5; el culte(7); la idolatria (10,1-5; 17,1s); el regne del nord regit per un descendent de David (30,8s; 33,14s). La reforma va durar el que va durar Josies. Els reis posteriors no la van secundar. El text que llegim avui adverteix Jeremies dels enemics que es trobarà: els que sempre estan en contra de tota reforma i els que sorgiran quan fracassi. Dels sofriments anunciats i que hagué de patir Jeremies el llibre en deixa una abundosa constància.

Diumenge 4art durant l’any

3 de Febrer de 2013