Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La segona lectura de la festivitat de Crist Rei d’enguany recull dos arguments que Pau esgrimeix en contra els qui qüestionen la realitat de la resurrecció: La resurrecció de Crist és garantia de tota resurrecció i el regne de Crist implica la victòria total sobre la mort, segons explica aquest cap de setmana el teòleg Josep M. Solà en el seu comentari sobre les lectures de la litúrgia catòlica d'aquest diumenge.

 

RESPOSTA TREBALLADA

A la comunitat de Corint hi havia qui li costava creure en la realitat de la resurrecció. Pau afrontà aquesta situació dedicant un llarg fragment, tot el capítol 15,  de la carta que s’ha conservat com a 1a als Corintis. D’aquest capítol en llegim un fragment (1 Co 15,20-26a.28) en la segona lectura d’aquest diumenge, festivitat de Crist  Rei. Pau ja havia parlat de la resurrecció en la primerenca carta als Tessalonicencs i  ho farà, més tard, a la carta als Romans, però és potser en aquest passatge de Corintis on s’hi explana més detingudament.

El capítol 15 de 1 Co comença mostrant que la fe en la resurrecció prové la l’experiència i l’ensenyament dels apòstols (vv. 1-11), segueix dient que és una incongruència no creure-hi (vv.12-19), tot seguit presenta els seus arguments a favor de la resurrecció (vv. 20-28: són els versets, que llegim a la lectura litúrgica), continua insistint en la incongruència de no creure-hi (vv.29-34) i acaba parlant de com seran els cossos dels ressuscitats (vv.35-54a );un colofó fa una proclama solemne de la victòria sobre la mort (vv. 54b-58).

L’argumentació de Pau comença afirmant que la mort és inevitable. Adam ha estat el responsable que la història humana hagi estat dominada pel pecat i la mort. Pau veu en Adam una universalitat, que no tenen ni Abraham, ni Moisès, personatges molt significatius per Israel, però sense la càrrega d’universalisme que té Adam. És el seu pecat el qui ha introduït, com a conseqüència, la mort. Per Pau pecat i mort van lligats; la gravetat de la mort no és tant l’acabament biològic, sinó la separació de Déu. A Adam Pau contraposa Crist. Si el pecat d’Adam portà la mort, la mort de Crist porta la vida, equivalent a la superació de tot pecat. A la universalitat d’Adam s’hi contraposa la universalitat de Crist, de tal manera, que la seva resurrecció té també un abast universal.

El text de la carta diu que “Crist ha ressuscitat com a “primícia de tots els qui han mort”. Pau usa la imatge de les primícies, els primers fruits de les collites, per fer veure que la resurrecció de Jesús és la garantia de les futures resurreccions dels qui creuen i creuran en ell. El primer fruit era indicador de que la collita havia començat i era la garantia de que la collita, que havia de continuar, seria generosa i abundant. La resurrecció de Jesús, com una primícia, garanteix la resurrecció dels seus seguidors.

Tot això de ressuscitar està molt bé, però hi ha una pregunta que no apareix al text de Pau, però s’intueix: S’acabarà alguna vegada, definitivament, el poder de la mort? Arribarà algun dia que no existirà la mort o ens anirem morint i ressuscitant en un mai acabar? Per anunciar la victòria sobre la mort Pau parla de l’establiment del Regne. Dóna la impressió que pensa en un regne de Déu que s’estableix en dos temps: el temps del regne de Crist, un regne dinàmic on poc a poc es van vencent tots els poders, autoritats i potències oposades al pla de Déu amb el darrer poder, el més terrible, que és la mort. Al temps del regne de Crist li segueix  el temps del regne de Déu,  definitiu i estable, que acull el regne, que s’haurà anat forjant amb la victòria de Crist sobre el mal i la mort i en el que Déu serà tot en tots.

Festivitat de Crist Rei
20 de Novembre de 2011

(Foto: Sant Pau de Montgrony)