Salta al contenuto principale

<p>&nbsp;</p>
<div>Aquest dimarts he participat en un seminari sobre el futur dels&nbsp;mitjans de comunicaci&oacute; p&uacute;blics i la seva governan&ccedil;a a Tun&iacute;sia. Quasi dos anys&nbsp;despr&eacute;s de la primera i emblem&agrave;tica revolta d'un pa&iacute;s &agrave;rab, els&nbsp;tunisencs viuen entre l'esperan&ccedil;a i el temor. Despr&eacute;s de la fugida del</div>
<div>dictador i d'unes primeres eleccions lliures, la incertesa i els&nbsp;desacords entre les diferents i prec&agrave;ries forces pol&iacute;tiques semblen&nbsp;cada dia m&eacute;s grans. El projecte d'una nova constituci&oacute; que hauria de&nbsp;presentar-se aquesta tardor sembla en via morta. La vict&ograve;ria dels&nbsp;islamistes moderats d'Enahda i els seus intents de fer passar una&nbsp;legislaci&oacute; inspirada en l'Islam han comportat forts enfrontaments amb&nbsp;diferents sectors laics que s'agrupen per fer front a una&nbsp;possible islamitzaci&oacute; de Tun&iacute;sia. El pa&iacute;s sembla cada vegada m&eacute;s&nbsp;dividit i l'al&egrave; de la revoluci&oacute; sembla esvair-se.</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Amb tot, el pa&iacute;s viu amb una aparent normalitat. La crisi econ&ograve;mica &eacute;s&nbsp;important i, malgrat una petita recuperaci&oacute; del turisme, l'atur &eacute;s alt, en especial en els sectors m&eacute;s joves de la poblaci&oacute;. L'aparell de&nbsp;l'estat, desmesurat i ineficient, trontolla. A la capital,&nbsp;Tunis, l'aparen&ccedil;a de normalitat &eacute;s gran, la Medina es troba en plena&nbsp;activitat, i nom&eacute;s la Pla&ccedil;a de la Independ&egrave;ncia, icona de la&nbsp;revoluci&oacute;, est&agrave; controlada per filats i militars, amb la catedral cat&ograve;lica de San Vi&ccedil;ens de&nbsp;Pa&uuml;l i, davant mateix, l'ambaixada de Fran&ccedil;a. La catedral, immensa i&nbsp;austera, constru&iuml;da al costat mateix del cementiri cat&ograve;lic del segle&nbsp;XVII, recorda la petjada del catolicisme franc&egrave;s, avui molt i molt&nbsp;minoritari.</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Despr&eacute;s de quasi dos anys de revoluci&oacute;, i malgrat la sensaci&oacute; de molts&nbsp;de desenc&iacute;s i incertesa, Tun&iacute;sia continua el seu cam&iacute; per cercar un&nbsp;autogovern i un marc constitucional que orienti el pa&iacute;s cap el futur.&nbsp;Tot i que la complexitat del poder i la condici&oacute; humana emergeix, en&nbsp;aquests moments de transici&oacute; en tota la seva nuesa, tot i que la crisi&nbsp;econ&ograve;mica incideix de manera especial en un pa&iacute;s sense recursos&nbsp;naturals com Libia, aquests dies he vist, malgrat les divisions i els&nbsp;temors, la decisi&oacute; i voluntat d'unes elits pol&iacute;tiques i culturals de&nbsp;cercar l'acord i el consens per avan&ccedil;ar. No obstant les evidents&nbsp;tensions, la recerca d'un consens constitucional &eacute;s encara possible.&nbsp;Malgrat la doble divisi&oacute; d'un pa&iacute;s entre les zones rurals i urbanes i&nbsp;entre els sectors m&eacute;s islamitzats i laics, crec que existeix una</div>
<div>voluntat per unir el pa&iacute;s. La resoluci&oacute; del seu marc constitucional&nbsp;ser&agrave; molt influent en el Magrib. De la mateixa manera que Tun&iacute;sia va&nbsp;liderar les revoltes &agrave;rabs tamb&eacute; pot assenyalar el cam&iacute; de futur del&nbsp;nord d'Africa i el m&oacute;n &agrave;rab. Per Europa, Tun&iacute;sia pot ser un referent.</div>
<div>&nbsp;</div>
<p>&nbsp;</p>

Tags

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Immagine
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.