Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquest dimecres es fa el lliurament de les Creu de Sant Jordi 2011.

(Mabel Burgell/ Vedruna) Una de les institucions distingida aquest any per la Generalitat de Catalunya amb la "Creu de Sant Jordi" ha estat una Congregació religiosa: la Congregació de Germanes Carmelites-Vedruna. Se li atorga, diu el decret, "per la destacada tasca que duu a terme, des de fa ja cent vuitanta-cinc anys, singularment en el sector educatiu".

Aquesta "destacada tasca" sostinguda al llarg de 185 anys, com recorda el decret, al servei de les persones i en diversos camps (sanitari, assistencial i social) i especialment en el camp educatiu i amb una línia educativa institucional clara, no és qualsevol cosa. De manera que és molt satisfactòria l'oportunitat de cridar l'atenció de la nostra societat sobre la pervivència, durant molts anys i fins avui, d'institucions que, com aquesta, serveixen al país amb un compromís constant i clar.

En l'actual moment de crisi i d'incertesa en què ens movem ara és gratificant comprovar que, com en molts altres àmbits de la societat, també en el d'una institució educativa la gent no ha deixat de treballar, i segueix fent-ho, perquè el país avanci.

La fundadora i impulsora de la Congregació avui distingida, era una filla de Barcelona, ​​Joaquina de Vedruna, una imatge de la qual està avui present a la façana del temple de la Sagrada Família. Casada i després vídua de l'hereu d'una finca rural de Vic, el Manso Escorial, es va instal.lar definitivament en aquesta ciutat després de la mort prematura del seu marit, Teodoro de Mas.

Anys després, amb els seus fills ja situats, va prendre la decisió de, com ella deia, "fundar germanes que vulguin abraçar les necessitats dels pobles en educació i en el servei als malalts pobres". El projecte es va posar en marxa a Vic, el 26 de febrer de 1826, amb una primera petita escola amb seu al propi domicili familiar de Joaquina de Vedruna, el Manso Escorial

La nova Congregació va començar a estendre's ràpidament i, en morir la Fundadora l'agost de 1854, la seva Congregació estava consolidada de tal manera que, amb el temps, arribaria a estar present, només a Catalunya, en 135 poblacions, amb 89 escoles. A banda l'activitat en hospitals i centres assistencials diversos.

Cent vuitanta-cinc anys després de la fundació, aquestes escoles a Catalunya són 36, amb una línia educativa que segueix inspirant-se en la pedagogia de la Fundadora. Dona cordial, afable i senzilla com tothom la recordava, educadora innata, plena de saviesa i sentit comú, va ser la iniciadora d'una experiència educativa de compromís amb les persones i d'una pedagogia que aposta per les possibilitats creatives de l'amor.

Catalunya li deu d'haver iniciat l'escolarització sistemàtica de les dones de les classes populars, especialment en l'àmbit de la Catalunya rural on, en les primeres dècades del segle XIX, no tenien cap possibilitat d'accedir a l'educació escolar. Apostar per l'atenció als sectors populars i impulsar la promoció de la dona des d'una opció educativa cristiana, van ser des del principi el compromís de la Congregació de les Carmelites-Vedruna.

Actualment aquest compromís revesteix noves formes, ja que és totalment una altra la societat dels primers anys del segle XXI en relació a com era la dels primers compassos del segle XIX. Però si Joaquima de Vedruna i la seva Congregació van significar una positiva contribució al desenvolupament del país, contribució que avui és públicament reconeguda, no hi ha dubte que, per a la gent Vedruna actual, això constitueix un estímul i una nova responsabilitat de servei, no només en Catalunya, sinó en els quatre continents on avui estan presents.