Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Casellas/El Senyal)Bruno Forte és un dels bisbes que té previst acompanyar joves de la seva diòcesi, la de Chieti-Vasto (Itàlia), a Girona, de l'11 al 15 d'agost, i després a Madrid, amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut.
 
Als països d'Europa occidental hi ha un allunyament dels joves amb relació a l'Església, o de l'Església amb relació als joves. A què creu que és degut?
És un fet que molts joves s'allunyen de la pràctica religiosa a l'edat de la pre-adolescència i la post-adolescència.
 
D'una banda, s'observa que això no significa que no s'interroguin sobre Déu o sobre el sentitde la vida. He viscut moltes experiències que em demostren que els joves només necessiten interlocutors creïbles per poder-hi parlar amb espontaneïtat de la seva recerca de felicitati de la seva gran necessitat d'amor, que és, en el nivell més profund, necessitat de Déu. A més, és normal, en la psicologia del creixement, viure el moment en el qual el jove posa en discussió tot allò que li ha estat transmès.
 
Això és el que la psicoanàlisi anomena "matar el pare". Per superar aquesta etapa cal oferir als joves la figura de testimonis que siguin també amics, amb capacitat d'escoltar i d'acollir.
 
Per últim, la societat en què vivim bombardeja els joves amb falsos models de vida, que els agents ocults de la propaganda volen presentar com a atractius. És precisament llavors quan cal desemmascarar l'engany que s'hi amaga, mostrant com els ídols desil·lusionen sempre, mentre que el Déu de Jesús no només és veritat i bondat, sinó també bellesa infinita per la qual val la pena viure.
 
Què opina dels fenòmens com l'anomenada Spanish revolution, que ha portat molts joves -i alguns que ja no ho són tant- a omplir les places de diferents ciutats i a organitzar assemblees per expressar els seus punts de vista?
Aquest moviment d'indignació em sembla que és motivat per la decepción amb una política que es fa el sord davant les necessitats dels joves i que, sovint, es caracteritza per comportaments que no s'inspiren en la prioritat del bé comú. De tota manera, és positiu que els joves siguin els
protagonistes d'un procés de canvi més que mai necessari.
 
El que l'Església ofereix actualmente als joves és adequat? O pensa que caldria explorar nous camins?
La necessitat d'una nova evangelització també dels joves ha estat subratllada moltes vegades per Joan Pau II i per Benet XVI. Per això va néixer la Jornada Mundial de la Joventut. Cal emfasitzar molt sobre la proximitat dels joves respecte a allò que és quotidià, que passa per compartir temps, dialogar, l'activitat de recerca i testimonis creïbles de fe i de caritat.
 
Què pot aportar, als joves cristians, una trobada com la que es farà a Madrid a mitjan agost, i el que aquests nois i noies viuran prèviament a diverses diòcesis, entre les quals hi ha la de Girona?
Una primera aportació és la joia de trobar-se junts, i tan nombrosos, per professar la fe. Es tracta d'un impacte molt important per a uns joves que, sovint, s'avergonyeixen de declarar-se creients en públic. També -més ben dit, abans- hi ha l'acció de l'Esperit Sant, que sap suscitar sorpresas increïbles i, certament, se serveix del ministeri del successor de Pere i dels bisbes, que juntamente amb ell es posen a disposició dels joves.
 
Quants joves de la seva diòcesi participaran a la Jornada Mundial de la Joventut? I quina mena de preparació ha ofert la diòcesi a aquests joves?
Seran uns quants centenars, entre ells els que ha organitzat la pastoral juvenil diocesana i els que vénen amb els moviments i les associacions eclesials. Hem proposat un bellíssim moment de trobada i preparación amb el Pastor diocesà, i altres moments diversos en les parròquies i en els grups. Puc dir que, en els joves que vindran, hi ha una expectativa seriosa i joiosa.
 
Vostè parla, en un dels seus llibres, de la "porta de la bellesa", i es mostra partidari d'aprofundir en l'"estètica teològica". Els joves són especialment sensibles a aquesta dimensió estètica?
Els joves són sensibles a l'amor. I, com diu sant Agustí, "només podem estimar allò que és bell". Per tant, per estimar Jesús han d'entendre que Ell no només és la bondat i la veritat en persona, sinó que també és bell. És el Pastor bo i formós (Jn 10,11) que fa que sigui bella i significativa la vida del qui creu en Ell i el segueix per la via de l'amor i del servei als altres.
 
En altres llibres seus, com ara a L'eternitat en el temps, reflexiona sobre els sagraments. Creu que caldria modificar el llenguatge que es fa servir en algunes celebracions, sobretot de l'Eucaristia, per apropar els sagraments a la gent d'avui?
El que fa falta és fer entendre els signes i els llenguatges de la litúrgia com a paraules i vincles d'amor: els sagraments no són res més que llocs de trobada amb Crist i amb la seva bellesa, que encanta i enamora. He mirat de presentar-los així, un per un, en les meves cartes pastorals d'aquests anys.
 
"Cap a on va el cristianisme?", es preguntava vostè, fa uns anys, en una de les seves obres. Com reexpondría avui, en síntesi, a aquesta pregunta?
Que cada vegada més, devant l'"aldea global" i les exigències de respecte a les identitats locals, és important presentar la catolicitat de l'Església, que és realment experiència
de "glo-calitat" (globalitat + localitat). A més, un cristianisme més místic i caritatiu apareix com l'únic que és apte per parlar a les soledats i a les pobreses del temps present: realmente el cristianisme del segle XXI o serà més místic o no serà, o serà capaç de donar amor i de servir els pobres, o no resultarà creïble.
 
Què opina sobre la nova evangelització? En quins aspectes caldria insistir per anunciar Jesucrist als joves i a les persones de totes les edats en la nostra societat secularitzada i plural?
En el Nou Testament s'utilitza la paraula neòs per designar la novetat cronològica, i kainòs per designar la novetat qualitativa. Per exemple, el manament nou de què parla Jesús és l'entolè kainè (Jn 13,34): viu el manament nou el qui és nou per dins, arran de la trobada amb l'amor de Crist. De la mateixa manera, l'evangelització haurà de ser nova no perquè canviï l'Evangeli, sinó perquè l'Església i els creients es renovin en la fe i en l'amor per anunciar creïblement al nostre temps la bona nova de l'amor més gran que venç el mal i la mort: l'amor que ens ha revelat i donat el Fill de Déu que va venir entre nosaltres. Aquest amor que la JMJ de Madrid vol proposar als joves d'arreu del món, oferint-los la raó de vida i d'esperança que mai no decebrà i que té un nom: Jesús. 
 
Entrevista publicada a la revista diocesana de Girona, El Senyal.